11 d’oct. 2013

Puig Castellar (944 m), el complement a un sostre comarcal.

Introducció
Després d'uns mesos, continuem amb el petit repte dels sostres comarcals. A aquestes alçades ja en tenim un bon grapat i els que ens queden són muntanyes que potser criden poc l'atenció de molts muntanyencs. Sense anar més lluny, el sostre de l'Alt Penedès. Són cims sense gaire substància muntanyenca però són muntanyes i, com a col·leccionistes que som, sempre li trobem el costat positiu.

La ruta que us proposem a continuació té, com a objectiu principal, el sostre comarcal de l'Alt Penedès. Però, com tantes altres vegades, hi ha diferents versions. Nosaltres creiem que el punt culminant és el Puig de les Agulles (848 metres) ja que està totalment dintre els límits de l'Alt Penedès. Però hom pot considerar que el Puig de Solanes (914 metres) és més elevat. Respecte a aquest punt, hem considerat que aquest segon cim es troba fora dels límits comarcals, doncs pertany a l'Anoia. Dit això, i per sortir de dubtes, els pujarem tots dos en la mateixa circular. I també pujarem al Puig Castellar que ens oferirà les millors vistes de la caminada.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Ca l'Aleix, La Llacuna (789 metres)
Punt d’arribada: Ca l'Aleix, La Llacuna (789 metres)
Horari: 2 hores 33 minuts
Cims: Puig de les Agulles, 848 metres
          Puig de Solanes, 914 metres
          Puig Castellar, 944 metres
Distància: 8,9 km
Desnivell acumulat: +294 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta





Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Avancem amb el cotxe per la pista asfaltada que surt del Collet de la Serra. I en una petita esplanada, molt a prop de Ca l'Aleix, comencem a caminar. El dia és serè i els camps presenten un bon aspecte.


L'ascens al Puig de les Agulles és, possiblement, el més ràpid dels més de 200 cims que he pujat. Deu minuts des del cotxe, tirant llarg... La part superior és una zona bruta amb sotabosc i un no té la sensació d'haver assolit un cim. Per tant, podríem dir que hem aconseguit un sostre comarcal però és una muntanya que no deixa un bon record. Mirant cap a llevant es poden veure les serres properes.



Puig de les Agulles (848 metres). Sostre de la comarca de l'Alt Penedès.


Baixem del cim i tornem al punt on hem aparcat el cotxe. Ara, seguirem la pista asfaltada durant aproximadament 1 km.


A tocar de Cal Sant, després de passar una granja que ens queda a l'esquerra, deixem la carretera i girem a la dreta, en direcció a la casa.


Es poden seguir algunes traces molt fines de corriol que queden bastant desdibuixades.


Una mirada enrera, cap al Puig de les Agulles.


Ben aviat trobem el GR-172 que passa per un camí estret pel mig del bosc.



Ben indicat, trobem el punt on ens hem de desviar cap al Puig de Solanes.


A partir d'aquí només ens cal enfilar-nos per un corriol costerut i boscós.


Amb una mica de roca a la part superior.


Puig de Solanes (914 metres). Segon cim del dia, més alt que l'anterior però amb menys vistes. Aquest cim era a la llista dels 100 cims de la FEEC fins al desembre de 2012. Per sort ha desaparegut, perquè no té cap atractiu.


Placa i bústia de cim.


Un servidor al Puig de Solanes.


I la foto de grup amb en Tit i en Xavi.


Continuem la circular per la pista que carena la Serra dels Esgavellats.


I al final de la carena ja podem veure les antenes del Puig Castellar.


Indicadors que ens diuen el camí a seguir, per si hi ha algun dubte...


Poc abans d'arribar al cim, fem una mirada enrera cap a la Serra dels Esgavellats i el Puig de Solanes.


Puig Castellar, 944 metres. Per fi trobem un cim digne. Després de dos muntanyes amb poc interès, arribem a un punt panoràmic. Aquest també forma part de la llista dels 100 cims i crec que és un encert!


La Serra d'on venim i la Plana d'Ancosa.



Cap al nord la comarca de l'Anoia amb alguns aerogeneradors a les serres del fons.


El poble de La Llacuna, als peus de la muntanya.


Montserrat.


Al fons el Massís del Garraf i el mar.


El cim, a part d'antenes i la caseta de guaita també té un vèrtex geodèsic.


I per fi una foto de cim decent. D'esquerra a dreta: Tit, Marc i Xavi.


 Baixem del cim en direcció al Coll del Corral i tancarem la circular per la pista asfaltada.


Podem dir que ha estat una ruta curta, agradable i solitaria que ens ha portat al sostre comarcal de l'Alt Penedès, però sobretot, al Puig Castellar. 

2 comentaris:

  1. Si algun dia téns ganes de repetir el Puig Castellar, fes-li una ullada al meu blog i puja per Ancosa, més xulo
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles, acabo de mirar la vostra ruta al Puig Castellar i es veu molt agradable. Ho tindré en compte per alguna altra ocasió, però aquesta vegada l'objectiu era pujar al sostre comarcal de l'Alt Penedès i allargar la caminada amb algun cim amb vistes. Gràcies pel comentari.
      Salut!

      Elimina