12 d’oct. 2013

Puig de la Mola (535 m), Massís del Garraf.

Introducció
El Massís del Garraf pertany a la Serralada Litoral i forma un Espai d'Interès Natural. Molt a prop de Barcelona, a l'altra riba del riu Llobregat, s'extén una zona de formes suaus i alçades modestes que arriben fins a la mateixa línia de la costa. Aquí és on trobarem el sostre comarcal de la comarca del Garraf, el Puig de la Mola.

Es pot accedir a aquest cim des de diferents punts i amb rutes més o menys llargues. En el nostre cas, però, optem per una ruta molt curta des de l'escola de Natura Can Grau (Olivella). És una caminada de poc més de 4 km entre pujar i baixar i ens serveix per accedir a un altre sostre comarcal, tot aprofitant al màxim una jornada que havia començat amb l'ascens al Puig de les Agulles i el Puig Castellar (aquí).

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Escola de Natura de Can Grau (312 metres)
Punt d’arribada: Escola de Natura de Can Grau (312 metres)
Horari: 1 hores 28 minuts
Cims: Puig de la Mola, 535 metres
Distància: 5,6 km
Desnivell acumulat: +267 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta




Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Després d'una ruta matinal discreta i relaxant, anem a dinar per recuperar forces. I a la tarda, per aprofitar el viatge, ens decidim a pujar al sostre del Garraf sense gaires complicacions i "assegurant el tir". Comencem a caminar a l'aparcament de l'escola de natura de Can Grau.


Ens enfilem per un terreny típic de la Serralada litoral: pedregós i amb vegetació baixa d'arbusts, esbarzers i bruc.


Una mirada a Can Grau que hem superat fa una estona.


La ruta, molt ben indicada en tot moment, ens fa girar a la dreta per incorporar-nos a la pista.


Al fons ja podem veure el Puig de la Mola, on pujarem seguint la carena de l'esquerra.


Tornem a girar a la dreta, pel GR-92.3.


Deixem la pista i ens endinsem a l'únic tram de bosc que trobem en tot l'itinerari. És una zona de bosc típicament mediterrani, on hi predomina el pi.


En sortir del bosc, ens apareix de nou el Puig de la Mola.


He de reconèixer que la ruta m'agrada. Amb vistes cap a les valls que han format l'escorrentia d'aigües cap al mar.


I així, mirant el paisatge que ens envolta, encarem els últims metres fins al cim.


Puig de la Mola, 535 metres. Sostre de la comarca del Garraf.



Amb vistes cap al Massís del Garraf i el mar, al fons.


La Morella i la cúpula del radar meteorològic.


Un vèrtex geodèsic i una torre de guaita coronen el cim.


Per les muntanyes que es veuen al fons hem passejat durant el matí.


I Montserrat des d'una altra perspectiva.


Al ser una excursió de tarda, el sol comença a baixar i ens permet fer alguns contrallums.



I abans de marxar del cim ens fem la foto de grup amb els mateixos protagonistes: en Tit, en Xavi i un servidor amb el vèrtex geodèsic...


I comencem el descens pel mateix camí. La tornada és molt ràpida i aviat ja podem veure Can Grau, punt final del nostre itinerari.


Ara sí que podem dir que hem acabat un dia complet de muntanya i tornem cap a casa amb dos sostres comarcals més a la motxilla.

2 comentaris:

  1. Sembla que em segueixis les passes, hi vaig pujar aquesta primavera
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones! La qüestió és "tatxar" tots els sostres comarcals i vam aprofitar el viatge al Penedès per fer-ne dos en un sol dia. De totes maneres si en els últims temps has pujat a algun altre sostre, segur que et continuarem seguint les passes... Salut!

      Elimina