31 d’oct. 2013

Salga Aguda & Co. passejant pels boscos de la Quar

Introducció
Aprofitant l'últim dia càlid d'aquesta tardor, anem cap al Berguedà. Però en aquesta ocasió, anirem cap al sud de la comarca. Allà, s'alça la Serra de Picancel, un territori abrupte que combina cims rocosos de conglomerat, tallats inexpugnables i boscos densos. La cota més alta de la Serra de Picancel és la Salga Aguda i hi accedirem per la vessant sud, recorrent els boscos de la Quar en una ruta que podem considerar com a un autèntic trencacames. Per completar una jornada intensa de muntanya, accedirem al Santuari de Santa Maria de la Quar i al Serrat de Sant Isidre. En definitiva, tres miradors de la zona.

Sortim del Coll Tinyós i seguim el GR 4 en direcció a la Quar per pujar al Santuari de la Quar. Baixem per la vessant nord, per un bonic i amagat corriol que ens deixa a prop del Coll del Gavatx i girem a ponent, cap a Sant Pere de la Portella. A partir d'aquí comença el tram més dur i bonic, l'ascens a la Salga Aguda. Amb un tram final aeri però fàcil per grans blocs de conglomerat. Baixarem per l'aresta oest i passem a tocar de Sant Pere de la Portella. Només queda tornar fins al Coll Tinyós però ens enfilarem al Serrat de Sant Isidre, últim punt destacat de la jornada.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll Tinyós (921 metres)
Punt d’arribada: Coll Tinyós (921 metres)
Horari: 5 hores 31 minuts
Cims: Salga Aguda, 1169 metres
          Serrat de Sant Isidre, 1118 metres
Distància: 14,3 km
Desnivell acumulat: +1032 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Mitjana. Es pot considerar una ruta trencacames, ja que és un continu puja i baixa. El tram final de l'ascens a la Salga Aguda és una cresta ampla i on caldrà grimpar. Molta precacució si la roca està molla.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem des del Coll Tinyós amb la vista posada al Serrat de Sant Isidre. Aquesta serà la última fita del dia, d'aquí a algunes hores.


Però de moment centrem-nos amb el que tenim per davant. Serà una jornada dura, així que val més començar amb calma i anar pas a pas.


Per sota la línia elèctrica i amb un corriol ben definit, deixem el Serrat de Sant Isidre a la nostra esquerra.


I apareix la Salga Aguda...


... però també podem veure el Santuari de la Quar, sobre una mola.


Ens desviem de la pista asfaltada per enfilar-nos fins a Santa Maria de la Quar, el santuari.


Comencem a pujar per la pista ampla, però ben aviat girarem a la dreta per encarar l'aresta que ens portarà fins a la bandera...


...de forma directa i sense miraments.


Darrera, en Moi i en Marc s'ho agafen com poden!


Santa Maria de la Quar, 1062 m


Mirant al sud, el Serrat de Sant Isidre.


Al fons la zona dels Rasos de Peguera i Ensija.


I l'inconfusible Pedraforca amb el Cadí.


L'extrem de la carena sembla la proa d'un vaixell.


Baixem per la vessant nord per un corriol estret i obac.


Poc a poc ens encarem a la Salga Aguda, que ens espera desafiant.


La Casa dels Frares, en un indret indòmit. Realment, la vida aquí devia ser molt dura.


Encarem la pujada a la Salga Aguda. Podríem dir que aquí comença la segona part de la ruta, el tram més dur.


Poc a poc ens anem apropant al cim.


La Serra de Picancel mostra tots els seus plegaments i contra-plegaments, donant-li un aspecte feréstec.


Amunt, la pujada no dóna treva.



A aquestes alçades ja s'olora el cim, només queda un últim esforç.


El tram més delicat és aquí. La roca és de conglomerat i és de bona qualitat, però cal vigilar on es posen els peus.


La millor opció és pujar en diagonal, a l'esquerra d'on està passant en Xavi.


Tal com fan en Marc i en Moi.


Ara sí, ja som al cim!!!


Salga Aguda, 1169 metres.



Les vistes són excel·lents a 360º. Cap a l'est la continuació de la Serra de Picancel.



Serra de Catllaràs, amb el Pedró de Tubau.


Serra d'Ensija, Pedraforca, Cadí.


Santuari de la Quar i el Montseny al fons.


El Pantà de la Baells i el Sobrepuny al fons, un altre cim que tenim a la llista de pendents.


Cap al sud, el Serrat de Sant Isidre.


Gaudim d'aquest fantàstic mirador!


Abans de continuar la ruta, ens fem la foto de cim. D'esquerra a dreta: Marc, Moi, Xavi i Marc.


Baixem del cim seguint la cresta oest.


En Xavi, amb els camins que tant li agraden, seguint les crestes.


Just abans d'arribar al Collet del Tell, girem a l'esquerra per un corriol marcat amb alguna fita de pedres. La baixada és directa pel mig del bosc i en algum punt es perd la traça bona. Aquí es demana seny i buscar el millor pas entre la vegetació. Fins que trobem la pista, on fem una mirada enrera cap a la Salga Aguda.


Només queda pujar al Serrat de Sant Isidre, amb una pujada que es fa molt feixuga.


Fins i tot aquests superhomes estan suant de valent!!!


Però sempre que es tenen bones vistes, les piles es carreguen. El Santuari de la Quar queda lluny...


...i la Salga Aguda, on érem fa una estona.


Però ara anem de cares al Serrat de Sant Isidre, que ja el tenim a tocar.


Cada vegada més i més a prop.


Serrat de Sant Isidre, 1118 metres.


Amb una petita ermita a la part superior de la serra.


És un cim poc conegut, però val molt la pena!



Amb unes vistes més que acceptables.





Una foto de rigor amb el vèrtex geodèsic.


Ara sí, baixem del cim per la vessant est fins a trobar el GR 4, on hem començat la ruta.


I acabem amb la mateixa imatge del principi, però ara amb la satisfacció de la feina feta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada