17 d’oct. 2013

Tossal de la Baltasana (1202 m), quan lo roig fa goig.

Introducció
La ruta que us ensenyem aquesta setmana no té res d'innovadora. Podríem dir que és una circular de les clàssiques de les Muntanyes de Prades. I és que l'objectiu és un cim bàsic per tothom que vol visitar aquesta regió tarragonina.

Sortint de Prades, agafarem el GR-171 que ens portarà fins al mateix Tossal de la Baltasana, sostre comarcal de la Conca de Barberà i el Baix Camp. Des d'aquest punt s'obtenen unes vistes espectaculars cap a totes direccions. Continuarem el camí passant per les Coves d'en Pere, unes baumes naturals on encara queden algunes construccions d'antics refugis. El següent punt de parada és la Roca del Gríngol, un xic amagada enmig del bosc. I ja per acabar, i de camí a Prades, passarem per l'ermita de l'Abellera.

El resultat de tot plegat és una ruta molt recomanable, que ens ha permès fer un tastet de les Muntanyes de Prades i pujar a un nou sostre comarcal, en aquest cas compartit per dues comarques.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Prades (945 metres)
Punt d’arribada: Prades (945 metres)
Horari: 3 hores 17 minuts
Cims: Tossal de la Baltasana, 1202 metres
Distància: 10,6 km
Desnivell acumulat: +359 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta





Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem a caminar a Prades, situat a 945 metres d'altura. Diuen que també es coneix amb el nom de la Vila Vermellla pel color rogenc de les roques i la terra.


Deixem l'asfalt a les últimes cases del poble i girem a l'esquerra, seguint el GR-171.


Poc a poc es van obrint algunes vistes cap a les muntanyes properes.


El camí és ample i s'endinsa a la pineda mentre va guanyant altura molt suaument.


Estem en un bosc de postal, on val la pena parar i gaudir de la natura.


Roques, pins, camí i GR formen una mescla perfecte pels caminaires.



Continuem per un tram de pista més ampla.


Fins que encarem el tram final de pujada per un corriol costerut.


I sense adonar-nos-en arribem al cim. És en Xavi o és el logo d' "Operación Triunfo"??


Tossal de la Baltasana, 1202 metres. Per la seva posició fronterera és considerat el sostre comarcal de dues comarques: la Conca de Barberà i el Baix Camp.


Aprofitem per fer un descans i avituallar-nos. Com es pot veure, el cim val molt la pena.


I les vistes són extenses. La Serra de la Llena i el Montsant.


Les Muntanyes de Prades amb la Conca de Barberà. Els aerogeneradors es troben a la Serra del Tallat. No fa gaire vam visitar aquella zona quan vam pujar al Tossal Gros de Vallbona.


I Prades, punt de sortida de la ruta d'avui.


Una foto de grup, per deixar constància del cim aconseguit.


I continuem seguint la pista ampla que marxa per llevant.


Allà on s'obre una finestra, fem una aturada per contemplar el paisatge.


La circular està molt ben indicada en tot moment. Ara girem a la dreta, cap a les Coves del Pere.


Les Coves del Pere són uns refugis en unes baumes amb algunes parets per acabar de protegir.



Les baumes són amples i poden servir de refugi si es fa alguna travessa per la zona.


Deixem enrera aquest lloc curiós...


...i anem fins a la Roca del Gríngol. Cal dir que es troben al mig del bosc i costen de trobar. Aquí l'ajuda del GPS ha estat fonamental.



Com que no es pot accedir a la part superior d'aquesta enorme roca, en Xavi es conforma en enfilar-se algun metre.


Tornem a la pista principal i anem fins al Coll del Serafí.


El punt final ja és més a prop.


Anem vorejant la Roca del Corb amb la vegetació envoltant la pista.


La vall del riu Brugent, amb el poble de Capafonts al mig de la vall i les muntanyes de darrera diria que són Els Motllats.


Més formacions rocoses, ara són uns tallats de color rogenc els que ens criden l'atenció.



Primers colors de tardor, aviat això serà un espectacle!!!


I arribem a l'últim punt d'interès de la caminada.


També està al límit de la roca.


Per pocs minuts no hi podem entrar, però ens conformem en treure la típica imatge.


I encarem el camí cap a Prades.


Passant per l'ermita de Sant Roc, molt petita i situada enmig d'una esplanada.


Prades, punt i final de la ruta.



Fins aquí la caminada per les Muntanyes de Prades. No coneixia aquesta zona però m'ha agradat i segur que repetirem, perquè hem afegit algun objectiu nou a la llarga llista de pendents.


2 comentaris:

  1. Un reportaje muy interesante en el que se aprecia que es una zona con una masa forestal importante.

    También es llamativo la cantidad de rocas con formas curiosas que se ven

    La Ermita en la roca, salvando las distancias, es similar a la de san Bernabé en el valle de mena.

    En fin un recorrido de lo más diverso.

    Josean

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josean, antes de realizar esta ruta no tenía ni idea de como era el terreno y me sorprendió gratamente. Y me sorprendió por todo lo que comentas: bosques frondosos, rocas con formas curiosas y también por el color rojizo de la tierra. Además del magnífico mirador que es. En fin, me alegro de haber podido transmitir esas cosas interesantes.
      Muchas gracias por el comentario.
      Un saludo!

      Elimina