10 de nov. 2013

Comabona (2547 metres) i el banquet dels rapinyaires.

Introducció
La natura ens ofereix atractius que no podrem trobar mai a les ciutats. Per això anem a la muntanya, per veure coses que poden semblar insignificants a ulls de molta gent però que a nosaltres ens entusiasmen. Les vistes, el paisatge, la llum i alguns espectacles naturals fan que tornem a casa amb les piles carregades i amb ganes de repetir una setmana i una altra.

La ruta d'aquesta setmana ens porta a la Serra del Cadí per pujar al Comabona. Un cim important d'aquesta serralada que, juntament amb el Vulturó i el Costa Cabirolera, són d'obligada ascensió. Escollim una ruta senzilla i panoràmica que surt des del Collell, punt on s'uneixen la pista que ve del refugi Lluís Estasen i Gisclareny. Pujarem fins a la Serra Pedregosa i devallarem fins a la Coma de Cortils. Allà, els meus companys aniran a buscar la carena de la Serra Cabirolera per coronar tots els cims, bonys i rocs que es trobin pel camí fins al Comabona. Jo, en canvi, decideixo pujar directe cap al Pas dels Gosolans, on els esperaré per continuar junts fins al Comabona, objectiu principal del dia.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: El Collell (1844 metres)
Punt d’arribada: El Collell (1844 metres) 
Horari: 5 hores 26 minuts
Cims: Puig de la Font Tordera, 2526 m
          Comabona, 2547 metres
Distància: 12,8 km
Desnivell acumulat: +902 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris crampons i piolet. 
Dificultat: Fàcil. El Comabona és un cim que no presenta cap dificultat tècnica en condicions favorables. Es demana molta atenció en cas de boira perquè és fàcil desorientar-se.


Perfil de la ruta




Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
Comencem a caminar al Collell, seguint la pista en direcció al Coll de les Bassotes. El matí és fresc i les boires es van dissipant.


Des del punt d'inici, fem una mirada cap a la vall per on baixa el torrent dels Cortils, amb el Cadinell al fons.


Per entrar en calor no hi ha res com una pujada intensa. Així que ens encarem cap a la Serra Pedregosa.


Mica en mica, el sol ens va escalfant i l'activitat ens fa entrar en calor.


Aquest ja fa temps que va perdre les fulles.


Arribem a la part alta de la Serra Pedregosa i ens apareix el Costa Cabirolera, imponent.


Bonica imatge d'en Miquelet amb la Serra Cabirolera al fons.


Darrera nostre, tenim la cara nord del Pedraforca a contrallum.


Ara ens toca baixar fins a la Coma de Cortils per un corriol pedregós...


...sota l'atenta mirada del Costa Cabirolera.


Poc a poc el desnivell es va suavitzant i el camí és més senzill.


Ja som a la Coma de Cortils, una vall realment bonica i solitària.


Aquí ens separem. En Xavi, en Tit i en Miquelet s'enfilaran cap a la Serra Cabirolera per pujar tots els bonys que se'ls apareguin pel mig del camí. Més tard ens trobarem al Pas dels Gosolans.


Jo giro a la dreta cap al refugi del Cortal de Cortils...


...que apareix al fons de la vall.


Passo el refugi lliure i començo a pujar cap a la carena.


El corriol és ben definit i la pujada és molt senzilla.


En aquest moment veig algun voltor que vola per sobre de la vall. Poc a poc apareixen més i més voltors que baixen tots al mateix punt. És evident que hi ha algun animal mort.


M'acosto cap a la posició on hi ha tot aquest grup de voltors i sento el soroll que emeten. Em sap greu no poder descriure'l però és esfereïdor. I poc a poc es van apartant i aixequen el vol. No sé si a la imatge s'aprecia prou el nombre de voltors que marxen d'aquesta posició.


Passo per davant del menú deliciós, un cabirol totalment esparracat.


Continuo el meu camí pel llom que em portarà fins a la carena...


...i deixo que continuïn amb el seu banquet.


Passo uns metres per sota la carena, intentant seguir a nivell per evitar el puja i baixa de la part superior i m'encaro al Pas dels Gosolans.


Pas dels Gosolans, 2426 metres. Coll important de la Serra del Cadí. És un dels pocs passos que existeixen si es vol creuar la serra de nord a sud.


En aquest punt espero que arribin els meus companys i em distrec contemplant el paisatge. L'inici de la Coma de Cortils amb la Serra Pedregosa i al fons apareix el Pedraforca.


La cara nord del Cadí.


El Puig de la Font Tordera, darrera seu s'amaga el Comabona.


Les muntanyes de la Cerdanya.


La zona del Puigpedrós i el Roc de Madres. El Carlit quedaria tapat pels núvols.


Un zoom a la Tossa Plana de Lles.


I el Roc de Madres.


La temperatura és agradable i el sol escalfa, així que mentre espero tinc temps de fer un fantàstica becaina. Igual que els meus companys quan arriben al Pas dels Gosolans...

*Foto d'en Xavi

Després de descansar una estona, continuem el camí cap al Comabona, des d'on fem una mirada enrera cap a la carena.

Però abans d'arribar al Comabona, haurem de passar per un cim secundari, el Puig de la Font Tordera.


Per allà venen en Xavi, en Tit i en Miquelet que han aprofitat per pujar un altre cim, l'Aguiló.


Puig de la Font Tordera, 2526 metres.

* Foto d'en Xavi

El Comabona, per fi ens apareix l'objectiu principal del dia...


...i seguim la carena fins allà.


Comabona, 2547 metres.



La foto de cim, d'esquerra a dreta: Xavi, Miquelet, Tit i Marc.


La cara menys coneguda del Pedraforca.


El vent cada vegada és més molest, així que decidim anar baixant...


...mentre gaudim de la solitud d'aquest racó.


Ara tornem seguint la Serra Pedregosa per un corriol molt ben traçat.


D'allà venim, el Comabona és, sens dubte, una muntanya a tenir en compte. No és estrany que sigui un dels cims més importants del Cadí.


Passem a l'altra vessant de la serra i ja veiem el punt final de la ruta, només ens queda una llarga però senzilla baixada.

*Foto d'en Xavi

Fins aquí la nostra sortida de la setmana que ens ha portat a un altre cim imprescindible del Cadí. 

4 comentaris:

  1. No cal que ho expliquis que recordo molt bé el soroll dels voltors berenant-se una vaca al Pas d'Estanés, dir-li esfereidor es queda curt! Jo vaig tenir al menys mig centenar, i no dec ser prou lleig ja que molts es van quedar rapinyant tot i tenir-me a escassos 20 metres...Enhorabona pel cim i per l'espectacle!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles, doncs ja veus que sóc tant lleig que fins i tot els voltors s'aparten...No sé el número de voltors que hi havia al principi, però una trentena crec que hi eren. Fa temps ja vaig veure un espectacle d'aquest tipus baixant del cim de l'Ortigar cap a Fontalba però aquesta vegada va ser molt més espectacular. Salut!!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Hola Albert, aquest el vam veure des de Sant Marc de Brocà. La zona és molt guapa i sense cap dificultat. Merci pel comentari!!

      Elimina