24 de nov. 2013

Montmajor (1075 m), per la Vall del Bac i els seus confins

Introducció
La tardor és la millor època per visitar la Garrotxa. Una terra de vegetació exuberant on es pot gaudir de la paleta cromàtica dels colors tardorencs. Aquest any, però, els colors no són tant espectaculars com altres anys. Però a més dels boscos, l'Alta Garrotxa ofereix un paisatge feréstec de gran bellesa.

La ruta que us proposem aquesta setmana surt de l'Hostal de la Vall del Bac, una vall remota que uneix Castellfollit de la Roca amb Sant Pau de Segúries. Des d'aquí, seguirem el GR 1 en direcció a Oix fins arribar al Coll de Toralloles i pujarem al Montmajor. Un cim centenari de la FEEC que tenia ganes de pujar des de feia temps. De tornada passarem per l'ermita de Sant Martí de Toralles i tornarem al punt d'inici tot seguint el GR.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Hostal de la Vall del Bac (570 metres)
Punt d’arribada: Hostal de la Vall del Bac (570 metres)
Horari: 5 hores 11 minuts
Cim: Montmajor, 1075 m
Distància: 9,12 km
Desnivell acumulat: +732 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. L'itinerari no presenta cap dificultat tècnica ni d'orientació.


Perfil de la ruta


* A l'inici, s'observa una pèrdua de nivell en el perfil que és inexistent. Cal atribuir-ho a una pèrdua de senyal del GPS.


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
La ruta comença a l'Hostal de la Vall del Bac, lloc on arribem per la pista asfaltada que s'agafa a la carretera d'Oix. Avui, el grup és nombrós i es disposa a caminar amb la frescor del matí.


Prenem el GR 1 i ens encaminem cap als peus del Montmajor.


El corriol, està ben definit i es va endinsant a un bosc típicament garrotxí de pins, alzines i roures dispersos.


Estem a l'Alta Garrotxa i no hi poden faltar els traçats rocosos que en Xavi ens ensenya amb les mans a les butxaques, per no refredar-se...


Coll de Toralloles, 733 metres. Punt clau del recorregut. Deixem el GR i girem a l'esquerra per un camí fitat que ens farà guanyar alçada sàviament fins al cim.


El Montmajor s'alça imponent sobre nostre, però el camí no és dur. Va buscant el millor traçat fins al cim.


Una mirada cap a les serres pre-pirinenques, que ens mostren la primera neu de la temporada. En aquest cas, mirem cap a la Serra Cavallera.


Tres dels integrants del grup, abans d'encarar el tram final de pujada.


I després del moment fotogràfic, ens posem en moviment.


Lúltim tram és el més bonic, amb contínues finestres que ens permeten gaudir del paisatge. En aquest cas, tenim el Talló davant nostre.



Els colors tardorencs, tant escassos aquest any, també apareixen a la part final de l'ascens.




Montmajor, 1075 metres. D'esquerra a dreta: Tit, Nuri, Miquel (darrera), Xavi, Marc, Met (darrera) i Marc.



El Montmajor és un cim que ofereix grans vistes cap als seus veïns de l'Alta Garrotxa. En aquest cas Bestracà, Ferran, Bassegoda i el Mont.


Ara és el torn del Comanegra i el Puig de les Bruixes.


El Massís del Canigó, amb una bona capa de neu.


I el sector del Costabona (dreta) fins a Bastiments.


A llevant del Montmajor hi ha el Montpetit.


Cap al sud ens queda el Puigsacalm i al mig la zona volcànica de la Garrotxa.


Ens podríem estar hores i hores contemplant la nostra geografia però la temperatura no és del tot agradable, així que comencem a baixar per un corriol ben definit.


Igual que a la pujada, s'avança sense dificultats i no tardem a veure les parets imponents del Montmajor damunt nostre.


Durant la baixada partim el grup. La Nuri i un servidor anirem baixant tranquil·lament fins a Sant Martí de Toralles, mentre que la resta del grup pujaran al Montpetit.


Anem fent, embadalits pel paisatge i els núvols juganers...


...fins a retrobar el GR 1 que ve d'Oix a la Plana del Mercer, amb unes vistes més que acceptables del cim.


Sant Martí de Toralles (segle XII).



Mentre esperem als nostres companys, que han pujat al Montpetit, aprofitem per visitar l'ermita.




Amb el grup al complet tornem tot seguint el GR 1. Amb algunes vistes cap al Montmajor.


I també cap al Montpetit.


El camí va pujant, seguint la carena de la Serra de Sant Isidre, amb un oratori del mateix sant.


El camí és estret però molt acollidor.


Tornem al Coll de Toralloles (733 metres) i continuem pel GR 1 fins al final de la ruta per terreny conegut.


Així arribem a l'Hostal de la Vall del Bac, punt d'inici i final de la caminada.


Fins aquí l'ascens a un altre cim centenari de la Garrotxa, allunyat d'altres muntanyes més populars, però igualment molt recomanable. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada