22 de des. 2013

Serra de Pinós (928 m), el cor de Catalunya.

Introducció
Els lectors habituals d'aquesta casa ja sabeu que la nostra filosofia és conèixer muntanyes de tot tipus. Algunes seran més altes, d'altres seran més baixes. Algunes seran més atractives i salvatges, d'altres seran més humanitzades. Però totes compleixen el nostre objectiu, conèixer diferents racons i passar una bona estona.

La ruta que us proposem va fins al centre geogràfic de Catalunya, a la Serra de Pinós. Sincerament, no sabia que existia un punt que marqués el centre de Catalunya. Ni tampoc sé com es calcula aquest punt. Bé, m'imagino que es pren la forma triangular de Catalunya i es tracen una sèrie de línies, mediatrius, bisectrius,...que convergeixen en un punt. I aquest punt és l'ortocentre, el baricentre, l'incentre o el circumcentre? Sigui el que sigui, la Serra de Pinós es troba a l'extrem sud del Solsonès i ofereix una molt bona panoràmica.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Vallmanya (560 metres)
Punt d’arribada: Vallmanya (560 metres)
Horari: 4 hores 2 minuts
Cim: Serra de Pinós, 928 m
Distància: 16,0 km
Desnivell acumulat: +507 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. L'itinerari no presenta cap dificultat tècnica ni d'orientació.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
Estem preparats per començar a caminar. Som a Vallmanya, un petit nucli pertanyent al municipi de Pinós. Com es pot veure, la temperatura és freda. Anem ben abrigats i durant la nit hi ha hagut una bona glaçada.


La ruta no té cap tipus de dificultat. Crec que la podríem qualificar d'una ruta de senderisme, doncs anirem sempre per pistes amples.


Avancem amb el sol a darrera, projectant ombres allargades cap al camí.


La primera part del recorregut avancem entre camps i algunes masies.


Ja podem veure el Santuari de Pinós, al cim de la serra.


Quan paro a fer una foto aquells dos em deixen...Ei!!! Espereu-me!!!!


Camps ondulats, masies i muntanyes nevades al fons. La tònica general de la primera part del recorregut.


Deiexem enrera la zona plana i enfilem per pista forestal ampla i voltats de pins i algun roure.


Hem resseguit el Barranc de Cal Xonic que devalla cap al sud de la serra.


Prop de Pinós retrobem les zones de cultiu, amb un paisatge que evoca a l'hivern que acabem d'encetar.


Pinós, 810 metres. Nucli principal del municipi. Malgrat tot, estem a la Catalunya profunda. Aquí no hi ha gaire vida...


Fem una volta pel poble i ens enfilem a la Creu de les Missions.



Des d'on obtenim una vista privilegiada del Santuari de Pinós.


Des de Pinós fins al Santuari ens espera un tram de pista asfaltada.


Santuari de Pinós, 904 metres.



En arribar a la carena de la Serra de Pinós, girem a l'esquerra, en direcció a la Rosa dels Vents. Situada a pocs metres del santuari.



Centre geogràfic de Catalunya. Ara sí que podem dir que estem al cor de Catalunya.




Ens fem la foto conmemorativa, la típica foto per dir: "jo hi he estat!". Els tres integrants de la ruta d'avui, d'esquerra a dreta: Marc, Xavi i Tit.


Ja que estem aquí, anem a buscar el vèrtex geodèsic que marca el punt més alt de la Serra de Pinós. Està situat a uns 500 metres d'aquest punt.


Mentre avancem per la carena, observem el paisatge cap al nord amb el Pedraforca, amb una perspectiva poc coneguda de la muntanya.


Ampliant una mica el camp de visió, veiem des del Port del Comte fins a Rasos de Peguera.


I més a l'est el Puigmal amb les muntanyes nevades del Ripollès.



I cap al sud-est ens apareix la forma característica de Montserrat.


Tot mirant el paisatge, ens apareix el vèrtex geodèsic de la Serra de Pinós (928 metres), muntanya pertanyent a la llista dels "100 cims" de la FEEC.



La foto de cim amb en Tit.


De tornada, passarem de nou pel Santuari de Pinós i des d'allà agafem la pista que baixa a Vallmanya. La llàstima és que tot aquest tram es fa per pista asfaltada. En total són uns 5,5 km d'asfalt que es fan molt monòtons...


Ja es veu Vallmanya, estem a tocar del final de la caminada.


Abans d'arribar al cotxe, passarem per dintre els quatre carrers que formen aquest nucli.


Fins aquí la nostra caminada per la Serra de Pinós, el cor de Catalunya. Potser hi ha zones més maques i menys monòtones però per opinar d'un lloc s'ha de conèixer...

1 comentari:

  1. Todas las montañas tienen algún atractivo, ser la más bonita, o la más larga, o la más alta, o la más difícil, o la más fácil, o la más árida, o la más verde, etc. A esta le corresponde ser el centro geográfico de Cataluña. Todo un honor.

    Y lo más importante de todo, tratar de conocer los rincones más variados......una buena filosofía.

    Saludos
    Josean

    ResponElimina