10 de des. 2013

Txindoki (1342 m), el "Cerví d'Aralar"

Introducció
Euskadi és terra de grans muntanyencs i, com no, de grans muntanyes. Potser les muntanyes basques no destaquen per la seva alçada però l'ambient que s'hi respira és una experiència que s'ha de viure. A més, si pots anar-hi amb la companyia de gent de la zona, que es coneixen la complicada orografia basca com el jardí de casa seva, l'experiència és fantàstica.

La muntanya escollida és el Larrunarri, tot i que és més coneguda com a Txindoki. Sens dubte, és la muntanya més pujada de la Serra d'Aralar i fins i tot de Gipuzkoa. No és estrany, doncs la seva silueta abrupte i espectacular li dóna el caràcter de gran muntanya. Potser és agoserat, però també es coneix aquest cim com el "Cerví d'Aralar". Dit això, crec que queda més que justificada l'elecció.

Per acabar, i abans d'entrar en matèria, comentar que estàvem de celebració. El Txindoki és el cim número 300 del meu curt currículum com a muntanyenc. I vam poder gaudir de la jornada en companyia d'en Mikel (jefoce), en Víctor (eskar) i la seva gossa Lur. Un plaer compartir ruta amb aquests grans muntanyencs i millors persones.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Larraitz (410 metres)
Punt d’arribada: Larraitz (410 metres)
Horari: 5 hores 17 minuts
Cim: Txindoki, 1342 m
Distància: 9,9 km
Desnivell acumulat: +927 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. L'itinerari no presenta cap dificultat tècnica ni d'orientació. En temporada hivernal, la neu i el gel poden ser-hi presents.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
Pujarem per la ruta clàssica perquè avui és un dia per gaudir del paisatge i de la companyia. Ens trobem a Larraitz d'hora. Encara no són les 9 i l'aparcament ja està bastant ple de cotxes. Davant nostre, el Txindoki s'alça més de 900 metres per sobre els nostres caps.


El primer tram de camí és una pista ampla, gairebé una autopista.


Mentre, les valls es van despertant amb la boira ben enganxada...


...i ens quedem contemplant el mar de núvols que es va dissipant molt lentament.




Els nostres guies, Mikel i Víctor, situant cims i contracims i altres cotes secundàries.


El camí fa un gir a l'esquerra i ens ensenya el protagonista del dia.


El Txindoki ens ensenya les dents. L'hem de rodejar per la dreta i encararem la pala final per darrera.


Els primers raigs de sol comencen a il·luminar el cim.


Aizkorri, la muralla infranquejable, tanca l'horitzó. Mentre, el modest Auza Gaztelu s'alça en primer terme.


Poc a poc anem guanyant alçada. Des d'aquí ja no sembla tant desafiant.


La zona propera al cim està plena de bordes, algunes en bon estat i d'altres no tant.


El camí ens porta fins al Collado Egurral (1154 metres). Des d'aquí ja es pot veure el camí que hem de seguir fins a dalt.


I mirant enrera tenim la Serra d'Aralar, amb totes les seves ondulacions cobertes per una fina capa de neu.


Mentre pugem cap al cim, podem contemplar un extens paisatge. Al fons, a l'esquerra, Peñas de Aia.


Últims metres per arribar al cim. Comencem a notar l'emoció de pujar un clàssic.


Txindoki o Larrunarri, 1342 metres.



Les vistes són increïbles i no sé si seré capaç de mostrar tot el que es veu. Però ho intentaré.


La Serra d'Aralar.


Beriain, al fons.


La Serra d'Aizkorri.




San Lorenzo (La Rioja) i el Moncayo s'intueix tímidament al fons.


Ens estem una estona gaudint del paisatge i del cim. Ara sí que podem dir que tenim el 300 a la butxaca!!!

Per acabar ens fem la foto de cim. D'esquerra a dreta: Nuri, Marc, Lur, Mikel i Víctor.


I comencem el camí de baixada pel mateix lloc. Encarats capa a les muntanyes nevades d'Aralar.


Arribem al coll i girem a la dreta.


El descens és còmode, gaudint de les vistes i la companyia.


Amb alguna aturada per mirar el cim aconseguit.


I sense més novetats arribem a Larraitz.


De camí cap a casa, parem per fer una última ullada al Txindoki. Un últim record que ens emportem d'aquesta estada a terres basques.



6 comentaris:

  1. Que sorpresa más agradable ver una ascensión tuya en Euskadi.

    Me alegro que hayáis disfrutado, además habéis tenido una compañía de lujo.

    Enhorabuena por tu cima 300

    A seguir así, y si es por aquí siempre serás bienvenido

    Saludos
    Josean

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josean, muchas gracias. Al tratarse de un número redondo intentamos ir a una montaña de las que recuerdas tiempo y el Txindoki creo que cumple las espectativas. Un placer estar en vuestra tierra una vez más y esperamos seguir disfrutando de la montaña como hasta ahora. Un saludo!

      Elimina
  2. Una ruta i una ascensió molt maques. Ja tens raó que les recordaràs molt de temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Albert, aquesta és de les que es recorden per la xifra, per la muntanya, per l'ambient,... són molts factors que s'han ajuntat en una sola jornada. Moltes gràcies pel comentari. Salut!

      Elimina
  3. Gran zona i grans paisatges. I vam estar a les mateixes dates de fa 2 anys. Algunes fotos de la boira són calcades. Enhorabona pels 300 i que en siguin molts més.
    http://blocminuteman.blogspot.com.es/2011/12/cim-del-txindoki-o-lagunarri-1342m.html

    Salut i kms

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, és una zona guapíssima i en dies clars i de boira baixa l'espectacle és memorable. Moltes gràcies pel comentari i a disfrutar de la muntanya.

      Salut!

      Elimina