1 de febr. 2014

Montigalar, 467 metres. El balcó de les Gavarres.

Introducció
Per aquest cap de setmana teníem prevista una sortida per l'Alt Empordà però sembla que la pluja ens vol continuar fent la guitza. Per tant, hem hagut de recórrer a un pla alternatiu i hem anat a les Gavarres per pujar al Montigalar, un cim centenari de la FEEC. Hem optat per fer una ruta curta i amb variants per tenir possibilitats d'allargar o escurçar en funció del temps.

Sortim de Montnegre, a peu de la carretera GIV-6641, al cor de les Gavarres. Com que el temps està indecís i la previsió és de pluja, decidim pujar al Montigalar només començar i, a continuació, seguir el camí carener que ens porta fins al Balcó de les Bruixes. Sembla que estem en una escletxa de bon temps i decidim completar la ruta prevista. Així que baixarem directes, bosc a través fins a la pista i continuarem fins a la Font Picant. En resum, podríem dir que hem conegut una zona interessant de les Gavarres.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Montnegre (306 metres)
Punt d’arribada: Montnegre (306 metres)
Horari: 2 hores 6 minuts
Cim: Montigalar, 467 m
Distància: 6,2 km
Desnivell acumulat: +366 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. El descens del Balcó de les Bruixes és directe i sense camí.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps

Ruta 
Les Gavarres és un massís que ofereix moltes possibilitats, amb caminades aptes per tots els nivells amb fonts, esglésies, turons i miradors, però sobretot amb vegetació espessa.


Arrenquem aviat i enfilem la pista que es desvia a la dreta de la carretera.


Es pot veure l'objectiu principal de la ruta. Sembla que serà un ascens molt còmode.


I per si en quedava algun dubte, ja veiem que serà curt, molt curt.


La pista avança entre les típiques sureres de les Gavarres.


25 minuts més tard de passeig tranquil, assolim el cim.


Montigalar, 467 metres. Gran mirador de la zona, des del Puig d'Arques fins al Montgrí i les illes Medes.


Una foto de grup amb els sospitosos habituals...


Una mirada cap al Puig d'Arques.


També es veu el mar amb les illes Medes i el Montgrí.



Una última imatge des del cim.


I continuem pel camí que ens porta fins al Balcó de les Bruixes. On s'accedeix per un últim tram de roca.


Darrera, a l'altre extrem de la carena es pot veure el Montigalar.


Balcó de les Bruixes, 348 metres. És un bonic mirador cap a les Gavarres.


Cap al Santuari dels Àngels.


Madremanya, situat al bell mig del massís.


I, de nou, el Montgrí i les Medes.


Veient que el dia es comporta i que encara no plou, decidim continuar fins a la Font Picant.


Baixem directes seguint el nostre "esperit senglar" fins que trobem la pista.


I continuem per la pista ampla i que ens portarà amb fort desnivell fins a riu Rissec.


Mirant enrera, però, hi ha una bona perspectiva del camí recorregut.


 Arribem al Rissec i prenem el camí que ens porta a la Font Picant.


Abans de la font ja trobem els primers indicadors d'aquesta font. Una aigua rogenca, ens indica que som a prop d'aquesta font ferrosa.


La font es troba enganxada a una construcció totalment enrunada.



De la Font Picant raja una aigua amb un gust peculiar.
 

Després de la font comença un tram dur de pujada per un corriol estret.


Enllaçant diferents camins haurem d'arribar fins al coll, amb vistes cap al cim.


Finalment tornem a la carretera on hem començat la circular.


I retornem fins a Montnegre desfent les nostres passes.


Així acabem la nostra ruta al Montigalar, el balcó de les Gavarres.

Nota: Un bloc s'alimenta dels seus lectors i les crítiques que es reben sempre són constructives. En aquest cas, hem intentat seguir les observacions de l'Anna (la mare d'en Xavi) i fidel seguidora de les nostres rutes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada