16 de febr. 2014

Torre de Mir, entre el Canigó i el Costabona.

Introducció
Aprofitant el bon temps que donaven per dissabte hem anat al Ripollès i a la seva comarca veïna, el Vallespir. L'objectiu era la Torre de Mir, una torre de vigilància situada sobre Prats de Molló i que va ser construïda durant el segle XIII. Aquesta torre formava part d'una xarxa de punts de vigilància dels reis de Mallorca.

Per convertir la caminada en una ruta més o menys muntanyenca, hem decidit sortir del Coll d'Ares i seguir la carena fins a les Basses de Fabert. Passant per un seguit de cims secundaris i des d'on es pot gaudir d'unes vistes excel·lents del Massís del Canigó però també del Costabona, el sector de Vallter, el Taga i fins i tot, la Garrotxa.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll d'Ares (1512 metres)
Punt d’arribada: Coll d'Ares (1512 metres)
Horari: 4 hores 33 minuts
Cims: Pic de Montesquiu, 1580 metres
          Puig de les Forques, 1619 metres
          Puig dels Miquelets, 1632 metres
          Puig de les Basses de Fabert, 1637 metres
Distància: 11,4 km
Desnivell acumulat: +455 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessàries les raquetes i/o crampons.
Dificultat: Fàcil. La tornada té un tram d'unió de pistes que segueix les traces d'un antic corriol. Actualment es troba força brut.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
El punt de sortida és el Coll d'Ares. Situat a la frontera entre el Ripollès i el Vallespir, és un dels passos naturals que comuniquen Catalunya amb França.


Al costat mateix de la carretera i de la Muga 519, enfilem un corriol  que ens porta fins a la carena.



Però decidim abandonar aviat el corriol per anar a buscar el fil de la carena i accedir al primer cim secundari de la jornada.


Pic de Montesquiu, 1580 metres.



Una mirada cap al Massís del Canigó, tot i que no es pot apreciar el mateix Canigó perquè és just darrera.


I una altra mirada cap al sector Costabona - Vallter.


Seguim l'ampla carena fins al Coll de Pixadors i el Puig de les Forques.


Mentre avancem per la carena, ens fixem en la Torre de Mir, envoltada per un decorat de luxe.


Coll de Pixadors, 1526 metres. Ja podem encarar el Puig de les Forques, que és l'elevació que tenim davant.


El filat separa el Ripollès del Vallespir.


Un piló de pedres, senyala el segon cim de la jornada.


Puig de les Forques, 1619 metres. Les vistes són molt semblants a les del cim anterior.



Mirant enrera es pot veure el Pic de Montesquiu i el Montfalgars.


I continuem endavant per la carena fins al Coll de les Boires i el Puig dels Miquelets. Cim que encarem sense gens d'esforç.


Puig dels Miquelets o Turó del Pla d'en Xanau, 1632 m.



Una mirada cap a la carena recorreguda fins ara.


I cap a l'omnipresent Costabona i els seus veïns.


Poc a poc la carena es va desviant en direcció nord i quedem totalment encarats cap al Massís del Canigó.


Collada de Prats, 1597 metres. Trobem la Muga 516 que ens deixa una postal del Costabona.


Es nota que fins aquí hi pugen alguns vehicles. Seguirem les seves traces fins al Puig de les Basses de Fabert.


Puig de les Basses de Fabert, 1637 metres. El punt culminant és incert, ja que no hi ha cap fita, ni vèrtex, ni bústia. Malgrat tot, ens fem la foto de cim en el punt més elevat.



La Torre de Mir ens queda a prop.


Baixem per l'altra banda del Puig de les Basses, fins a les Basses de Fabert. Dos petits estanys que serveixen d'abeurador del bestiar que pastura per la zona durant la temporada d'estiu.


Girem a la dreta cap a la Torre de Mir, creuant unes grans zones de pastura, els Plans de Meians.




Poc a poc ens acostem a l'esperó on hi ha la torre.


I ens hi acostem per un camí ben fresat entre la vegetació.


Torre de Mir, 1520 m.


Es pot accedir a la part superior per unes escales de cargol i ofereix unes bones panoràmiques. En primer lloc cap al Costabona.


Les Esquerdes de Rojà i la Collada Verda.


El Massís del Canigó.


Prats de Molló.


La carena seguida fins ara.


Després de fer un llarg i relaxat descans, decidim tornar al Coll d'Ares. En primer lloc, seguim una pista que avança per la vessant nord i ens deixa algunes imatges de Prats de Molló.


Com es pot veure, la pista és ampla i còmoda.


I ens permet fer contínues parades per fotografiar la torre i el seu entorn.


Si es vol, es pot seguir la pista fins a la carretera però es perd força desnivell. En el nostre cas, decidim seguir un camí que puja fins a la carena. Val a dir que està molt brut de vegetació però passa per algun punt de gran bellesa. Com aquesta fageda que, tot i que no està en el seu millor moment, ofereix detalls bonics.




Un cop retrobem la pista, més o menys a l'alçada del Puig dels Miquelets, l'anirem seguint sense problemes.


S'avança molt ràpid i arribem al Coll de Pixadors, punt on creuarem a l'altra vessant.


I tornem seguint el corriol que passa per sota el Pic de Montesquiu.


Fins al Coll d'Ares, punt final de la nostra tranquil·la i agradable caminada.

4 comentaris:

  1. Moltes felicitats !!! Com sempre una magnífica narració molt be il·lustrada i amb gran coneixement de les zones per on camineu i vistes des de tots els punts. Tal i com anava llegint em veia acompanyant-vos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, moltes gràcies pel comentari. Aquesta zona és de les que conec més i se'm fa més senzill comentar i identificar altres muntanyes. Malgrat tot, sempre poden haver-hi confusions... Salut!!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ei Albert! És una caminada molt senzilla i es pot allargar seguint la carena tant com es vulgui. Molt recomenable per aquests dies que busqueu cims amb vistes i no massa lluny!!
      Salut!

      Elimina