27 de març 2014

Circular per Montserrat: les Agulles i els Ecos.

Introducció
El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat és més molt més que el Monestir i les aglomeracions de turistes que s'apleguen al seu voltant. L'any passat, vam fer un tastet fent la ruta clàssica que va del Monestir al cim de Sant Jeroni. Però en aquesta ocasió hem intentat passar per zones més massificades i val a dir que ho hem aconseguit.

La ruta que us proposem surt de Santa Cecilia i ressegueix tota la cara nord pel GR-172. Passant per sota Sant Jeroni, els Frares Encantats i les Agulles, arribem a l'extrem oest. Arribats a aquest punt anem fins al refugi V. Barbé i ens endinsem a la regió de les Agulles i els Ecos per corriols que pugen i baixen i serpentegen buscant sempre el millor pas entre les roques montserratines. Pugem al Montgròs, baixem a la Canal del Migdia i tornem a pujar, ara fins a Sant Jeroni, punt culminant de la serra. La tornada la fem directes per la Canal de Sant Jeroni en un descens dur per una de les canals que porten a Santa Cecilia.

És una ruta dura, no us volem enganyar, però la bellesa de la regió permet gaudir de cada racó de la caminada. 

(*) Algunes fotos són d'en Xavi.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santa Cecilia (681 metres)
Punt d’arribada: Santa Cecilia (681 metres)
Horari: 5 hores 55 minuts
Cim: Montgròs, 1133 metres
        Sant Jeroni, 1237 metres
Distància: 13,6 km
Desnivell acumulat: +1296 metres
Material: Es recomana portar força aigua.
Dificultat: Mitjana. No es passa per passos molt exposats però és la típica caminada trencacames. Cal extremar la precaució a la Canal de Sant Jeroni.


Perfil de la ruta




Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
A les 9 del matí l'aparcament de Santa Cecilia ja està ple de cotxes.


De seguida deixem la carretera i agafem les escales...


...que ens porten fins al GR, als peus de la Canal de Sant Jeroni. Més tard baixarem per aquí.


Marxem de Santa Cecilia, amb vistes cap a  Sant Llorenç del Munt i l'Obac.


El camí passa per la base de totes aquestes agulles.


Passem per sota la Canal de la Font de la Llum, una altra de les moltes canals de Montserrat.


Continuem endavant i ens trobem amb aquests habitants.


Una altra canal, en aquest cas la Canal del Miracle.


I pugem per les escales, seguint les marques del GR.


Una mirada enrera cap a Santa Cecilia i la carretera, que passa paral·lela al camí que seguim nosaltres.


Arribem als peus dels Frares Encantats.


I en Xavi tampoc es vol perdre detall de les parets que tenim al davant.


Poc a poc ens acostem al final de la Muntanya de Montserrat. Ara ja veiem la Foradada i la Cadireta (dreta).


Una opció per retallar la ruta pot ser pujar directes al Coll de Port. Nosaltres continuem pel GR en direcció a Can Maçana.


La Cadireta queda situada just sobre la nostra vertical.


I ara la Foradada i la Cadireta vistes des de l'altre costat.


Collet de Guirló (797 m). Abandonem el GR i girem cap al refugi Vicenç Barbé seguint les marques grogues i blanques del PR C-78.


Des de l'extrem de Montserrat es poden veure els turons aïllats del sector de ponent, amb el Castell Ferran.


El primer punt on hem de posar les mans és al Pas de la Portella.


El refugi Vicenç Barbé, enmig de la regió de les Agulles.


Ens acostem al refugi i aprofitem per fer el primer descans.



Continuem seguint el PR i ens endinsem a la zona de les Agulles.


Pel meu gust, aquesta zona és la més espectacular del recorregut.


Sembla que en Xavi també disfruta amb el recorregut.


Un detall de les Agulles, espectacular!


Poc a poc ens acostem al Coll de Port (esquerra) i als Ecos.


Coll de Port, 973 metres. Continuem cap al Portell de Montgròs sense deixar el PR C-78.


El camí continua amb pujant i baixant, però ofereix bones vistes.


Ens acostem al Coll de les Comes.


I passem per sota el Cabrit.



Una mirada a la zona recorreguda fins ara.


Després del coll, toca baixar per la roca fins a la Coma dels Naps.


I després de la coma, una altra pujadeta, aquesta vegada seguint el corriol pel mig del bosc.


Seguint amunt, el corriol ens deixa al collet situat al costat de la Roca dels Llamps.


Baixem amb l'ajuda d'una corda.


I més endavant seguint l'escletxa.


Ara sí, sembla que tenim el Montgròs a tocar.



Montgròs, 1133 metres.



Una panoràmica des del cim del Montgròs. A l'esquerra les Agulles, al centre els Ecos i Sant Jeroni i a la dreta, les Magdalenes


Com s'acostuma a dir: "tot el que puja, baixa". I ja us asseguro que a Montserrat funciona així. Comencem la baixada cap a la Canal del Migdia...


...passant per passos estrets i escletxes.


Un cop arribem a la canal, tornem a pujar.


Per descansar una mica, ens acostem a les balconades i gaudim de les vistes.


Arribem als peus de l'Albarda Castellana i aprofitem per fer una altre descans. Com que l'any passat ja vam pujar-hi, decidim que aquesta vegada no ho farem.


Girem a l'esquerra i anem a buscar les escales que pugen a Sant Jeroni.


Sant Jeroni, 1237 metres.



Unes vistes cap a la zona per on hem passejat.


El Montgròs, a l'esquerra, amb la Roca dels Llamps i la Salamandra (dreta).


La idea inicial era baixar fins al monestir i tornar seguint el GR-172. Però com que amenaça pluja, decidim baixar directes per la Canal de Sant Jeroni.


És un descens directe. Al principi per bosc i més endavant per un terreny descompost.


Finalment, arribem a Santa Cecilia.


Tot i el desnivell acumulat i el cansament, marxem encantats amb la volta feta. I ja ens hem apuntat noves rutes per la zona.

6 comentaris:

  1. Magnific recorregut Marc, llastima de la tormenta que us va fer la guitxa, pero te solucio, es monta una ruta per la part oriental de Montserrat i ja la coneixes tota, de punta a punta ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he pensat més d'una ruta, per la part oriental i també per la part sud. Ja sortiran coses, ja...
      Moltes gràcies pel comentari, Miquel! Salut!

      Elimina
  2. Es jodidilla esta ruta , era la primera vez que iba a montserrat , hay tramos que me ha costado ver la , dado el deterioro de estas , el trozo que hay que bajar por cuerda ya es sin ,la han quitado , tramos muy duros y no dire ,pero nada faciles , mas vale que no tengas vértigo , encontrar la canal de san jerónimo ha sido gracias a que bajaban tres personas por allí , ha sido el remate jeje , lo pasas jodido sino estas acostumbrado como yo , al final muy satisfecho , y puede que repita , iré mas preparado y concienciado .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Javi, Montserrat té rutes dures com aquesta i d'altres més facilones però totes tenen molt desnivell. També hi ha moltes canals i trams equipats.
      Al final, malgrat haver patit em sembla que heu acabat disfrutant.
      Salut!

      Elimina
    2. Hola Javi, Montserrat té rutes dures com aquesta i d'altres més facilones però totes tenen molt desnivell. També hi ha moltes canals i trams equipats.
      Al final, malgrat haver patit em sembla que heu acabat disfrutant.
      Salut!

      Elimina
    3. Si , he sufrido y estaba por volverme atrás , pero una vez terminado , ha sido toda una aventura , gracias

      Elimina