6 de març 2014

La Cogulla (1063 m), segona etapa pel Montsant.

Ve d'aquí

Introducció
Després de pujar a la Roca Corbatera i conèixer dos graus entretinguts del Montsant, decidim quedar-nos i aprofitar el cap de setmana. En aquesta ocasió, continuem a la mateixa serra però intentarem passejar per la part més occidental. En aquest sector hi ha un altre cim centenari de la FEEC, la Cogulla. Per tant, ens plantegem una ruta que surt d'Escaladei i passa per dos graus més. Cal dir, però, que els graus d'aquest sector no són tant imponents com els del dia anterior però també tenen quelcom.

Sortim de la Cartoixa d'Escaladei i pujarem a l'altiplà superior pel Grau de l'Escletxa. Un cop a dalt, passarem per la Punta Alta del Boter, la Cogulla i el Piló de Senyalets. La tornada la farem pel Grau de Salfores que no té cap dificultat però ofereix una panoràmica increïble cap a les parets de la Serra del Montsant.

(*) Algunes fotos són d'en Xavi.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Cartoixa d'Escaladei (451 metres)
Punt d’arribada: Cartoixa d'Escaladei (451 metres)
Horari: 4 hores 38 minuts
Cims: Punta Alta del Boter, 1006 metres
          La Cogulla, 1063 metres
          Piló de Senyalets, 1109 metres
Distància: 13,5 km
Desnivell acumulat: +840 metres
Material: Es recomana portar força aigua.
Dificultat: Mitjana. El Grau de l'Escletxa i el Grau de Salfores es poden considerar senzills. Malgrat tot, cal posar les mans en algun punt i és important controlar les persones que pateixin vertigen.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem a la Cartoixa d'Escaladei, considerada la primera cartoixa de la Península Ibèrica. A més, dóna nom a la comarca del Priorat.


L'edifici va estar ocupat fins a la Desamortització de Mendizábal (1835). Aleshores, va restar abanandonat fins als nostres dies. Des de fa uns anys s'estan fent algunes obres de restauració però el seu estat actual és bastant deplorable.


Voregem les edificacions per l'anomenat Camí dels Cartoixans i ens encarem cap a les parets de la Serra del Montsant, que ens esperen amb alguns núvols a la part alta.


La primera part del recorregut avança per la pista (GR-171) i la nota de color la posen els ametllers.


No cal ser gaire entès en meteorologia per veure que a dalt no veurem pràcticament res...


Però de moment, anem acostant-nos a la roca. Ara per un corriol estret que ens permet retallar algun tram de pista.


Collet de l'Hort, 666 metres. Abandonem definitivament la pista i el GR i ens encarem cap al Grau de l'Escletxa.


El Grau de l'Escletxa estaria situat darrera l'esperó que tenim davant.


Amb paciència anem pujant pel corriol que ens portarà fins allà.


És un camí panoràmic que va a buscar les balconades de la serra.



Segurament, aquest camí és molt solitari però nosaltres vam coincidir amb una caminada (Un Tomb pel Montsant) i allò es va convertir en "La Rambla".


Aprofitant que els organitzadors de la caminada tenien fotògraf, vam sortir ben retratats. Primer en Xavi, en Tit i la Nuri.


En Tit, amb el seu posat triomfal.


La Nuri també passa per davant del fotògraf.


I, tancant el grup, el que escriu.


Així, arribem a la famosa escletxa. La veritat és que no té cap complicació.



A la sortida de l'escletxa i una un tram curt de roca on cal parar més atenció. Molta precaució si es fa de baixada i amb la roca molla.


Superat el grau, passem per sota una petita bauma.


Que ens deixa una bona vista de la cinglera. Llàstima de la boira!


Ja hem sortit a l'altiplà superior. Aquí només cal avançar pels corriols marcats.


Punta Alta del Boter, 1006 metres. Cim secundari situat a l'extrem occidental de la Serra Major. No té cap interès però aprofitem per fer-nos la primera foto de cim.


A partir d'aquest moment, la visibilitat queda molt reduïda i bufa un vent molt fred. Així que millor no encantar-se gaire...


La Cogulla, 1063 metres. Cim coronat per un vèrtex geodèsic i que està a la llista dels 100 cims de la FEEC.



Sembla que cap a Margalef, hi ha una mica més de visibilitat.


Com que el dia és molt fred, no parem al cim. Ja ho farem més endavant, on el vent no apreti amb tanta força.


Aviat, apareix el gran vèrtex del Piló de Senyalets.


Hi ha dues possibilitats per arribar al Piló de Senyalets. La primera baixa fins al Clot del Cirer i la segona va directa seguint la carena. Com que el dia no està per gaires voltes i fa fred, optem per la segona. Així que no tardem a arribar al tercer i últim cim del dia.


Piló de Senyalets, 1109 metres.


Una mirada cap a la Cogulla i emprenem el camí de baixada.


Reculem fins a la sortida del camí del Grau de Salfores i anem baixant per un camí bastant còmode.


Que ens porta fins a la mateixa cinglera.


La roca del Montsant és un paradís pels escaladors...


...però també pels que ens agrada gaudir del paisatge...


Avancem per un camí molt xulo.


Enganxats a la roca i amb vistes cap a la Morera de Montsant, punt de partida de la ruta d'ahir.


Allà on el camí s'estreny hi trobem una cadena.



Hem superat la part més exposada del camí. Ara hem d'anar perdent alçada per un camí pedregós.


 Fins que retrobem la pista i el GR-171 que ens ha de tornar a Escaladei.


Abans d'acabar, ens acomiadem amb una bonica panoràmica.


Ara sí que podem dir que hem acabat el nostre "tour" per la Serra del Montsant, la serra fotogènica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada