9 de març 2014

Piló de Bellmaig (1280 m) en un dia primaveral.

Introducció
Amb la previsió de bon temps per aquest cap de setmana, decidim anar a buscar un bon mirador de les muntanyes nevades del Pirineu. Fins aquí, la cosa pot semblar fàcil perquè hi ha molt bons miradors. Però buscant, buscant, hem trobat informació d'un cim poc conegut del Vallespir i que compleix les nostres espectatives. Estem parlant del Piló de Bellmaig.

Sortint d'Arles, pujarem fins al Coll de Paracolls seguint el GR-10 i, des del coll, ens desviarem fins al Piló de Bellmaig. La tornada la farem per camins ben marcats amb franges grogues que ens portaran a l'oratori, una petita escletxa on es van amagar les relíquies d'uns sants i continuarem fins al Salt de Maria Valenta. Finalment, tornarem a Arles completant una circular molt bonica, amb vistes contínues cap al Massís del Canigó i amb un desnivell de més de 1000 metres que ens pot servir de preparació per les sortides de la primavera i l'estiu. 

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Arles (200 metres)
Punt d’arribada: Arles (200 metres)
Horari: 7 hores 10 minuts
Cims: Piló de Bellmaig, 1280 metres
Distància: 11,4 km
Desnivell acumulat: +1127 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. La caminada no presenta cap dificultat tècnica però cal estar mínimament acostumat a fer grans desnivells.


Perfil de la ruta




Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Sortim d'Arles seguint el GR-10. Només començar creuem el riu Tech.


Una mirada cap a Arles.


El camí comença pedregós i amb la vegetació típica d'un bosc de ribera però mica en mica anirà canviant.


Pugem donant l'esquena al poble però parem sovint per descansar i admirar el paisatge: Arles amb el Massís del Canigó.


A mesura que es guanya altura, el bosc de ribera ha anat donant pas als castanyers. Com es pot veure, continuem seguint les marques del GR.


Haurem de pujar més de 1000 metres en 5 km. Per tant, hem d'aprofitar els pocs trams planers que ens apareixen.


Bifurcació, ens desviem cap al Piló de Bellmaig...


...i aviat arribarem al Coll de Paracolls. En aquest punt hem d'abandonar el GR i desviar-nos a la dreta per un corriol ben indicat amb franges vermelles i grogues (Tour del Vallespir). En aquest punt, aprofitem per fer un descans i observem l'esvelta figura del Roc de Sant Salvador, el Roc de Frausa i la carena de la Serra de les Salines.


Davant ja veiem el Piló de Bellmaig.


La pujada és directa però té moltes terrasses panoràmiques.


Com aquesta, cap al Roc de Sant Salvador.


O aquesta altra cap al Tretzevents i les Gorges de la Fou.


Així, parant i mirant el paisatge, arribem al Piló de Bellmaig, 1280 metres.



Abans dèiem que és un mirador excepcional. Valoreu vosaltres mateixos...



Un zoom al Costabona.


El Massís del Canigó, amb el Tretzevents a la part central.


El Roc de Sant Salvador i les Salines.


El veí Puig de la Senyoral.


Al cim, aprofitem per dinar i descansar...



Abans de marxar, ens fem la foto de cim.


Comencem el descens fins al trencant que baixa a Arles per Can Rigall.


El descens passa per corriols bonics entre castanyers, falgueres i ginebró.


Durant el descens també seguim marques grogues.


Continuem amb la vista fixada al Massís del Canigó.


Més endavant agafem el trencant cap a Arles passant l'"Oratoire".


El camí està ben indicat i no presenta confusions.



El corriol que seguim va a parar a l'entrada de Can Rigall i continuem per la pista.


Es pot retallar seguint les marques grogues i passem per una zona de castanyers i molta fulla a terra.


Si es vol arribar fins a l'oratori, cal desviar-se del camí en direcció a la "grotte".


Per arribar fins a la cova cal pujar un tram per la roca amb l'ajuda d'una corda.


Dins l'oratori hi ha Sant Abdó i Sant Senén, patrons d'Arles. Diuen que durant la Revolució Francesa van amagar les relíquies d'aquests sants en aquest forat i no els van trobar fins ben entrat el segle XX.


Baixem per la mateixa corda i tornem al camí...


...que ens porta fins al Torrent de la Senyoral.


En Tit va oferir-se per fer de model i no li podem fer un lleig!


Seguint el torrent, arribem a l'últim punt d'interès de la ruta, el Salt de Maria Valenta. Bé, de fet aquest salt es troba un xic més avall però també és prou espectacular.



Continuant el curs del torrent arribem a la pista. Amb la sorpresa que hi ha una tanca que ens impedeix el pas. Per sort, es pot vorejar pel costat i sortim fora.


Ja per pista asfaltada i sense desnivell, creuem el Tech i tornem a Arles.


Amb una curta visita al poble, tornem al punt d'inici de la circular.


Fins aquí la nostra ruta al Piló del Bellmaig, el mirador del Tretzevents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada