16 de març 2014

Sant Miquel de la Roca....xxxxt...és un secret!!

Introducció
Aquesta setmana, i després de molt sentir a parlar d'una ermita "troglodítica" que hi ha al Pla de l'Estany, hem anat a visitar-la. Val a dir que és una ermita curiosa, aprofitant una bauma de la roca que es desploma sobre el Fluvià, sobre la central elèctrica de Martís. Per enriquir la caminada també hem visitat l'ermita de Santa Magdalena de Maià, situada sobre el cim homònim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una bona panoràmica de la Mare de Déu del Mont i l'Empordà.

En resum, podríem dir que és una caminada llarga en distància però sense gaire desnivell. Si us sembla, entrarem en detalls.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Crespià (137 metres)
Punt d’arribada: Crespià (137 metres)
Horari: 5 hores 30 minuts
Cim: Santa Magdalena de Maià, 329 metres
Distància: 16,8km
Desnivell acumulat: +340 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. Es pot fer una caminada a mida de les necessitats i nivell de cadascú.


Perfil de la ruta




Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
El punt d'inici de la circular és a Crespià, "the village not the film". Per si a algú li interessa, hi ha una pel·lícula surrealista ambientada en aquest petit poble del Pla de l'Estany: "Crespià, the film not the village". Us en deixo un tast perquè cadascú valori...


Com anava dient, la ruta comença davant de l'ajuntament de Crespià.


En sentit anti-horari, agafem el camí que passa pel costat de Can Mònic i Can Masós.


És un tram planer pel mig del bosc però de tant en tant ens ofereix algunes vistes cap a les muntanyes del Pirineu.


Però també cap a Sant Patllari i Rocacorba.


La pista, com es pot veure, no té gaires complicacions. Simplement es tracte de posar un peu a davant de l'altre...


Arribem a la carretera N-260 i l'haurem de creuar. Compte, els cotxes passen molt ràpid!!


Ja a l'altra banda, continuem per camins amples, amb una mica més de desnivell, però tampoc massa!!


Un rètol ens ajuda a veure que estem en la direcció correcta.


Puig de Santa Magdalena de Maià, 329 metres. El cim és un pla extens on hi trobem l'ermita de Santa Magdalena, una casa enganxada i un vèrtex geodèsic.


Ofereix unes bones vistes de la Mare de Déu del Mont.


L'ermita amb el vèrtex geodèsic.


Aprofitem per descansar i gaudir del moment.


La foto clàssica, amb el que escriu al costat del vèrtex geodèsic.


I la foto de grup. D'esquerra a dreta: Marc, Gabi, Llorenç, Josep Lluís, Nuri, Ramon, Salvador i Andreu.


Marxem de Santa Magdalena per l'extrem oposat a on hem arribat.


Última imatge de l'ermita, a partir d'ara ja anirem tornant cap al Fluvià.


Un parell d'arbres solitaris enmig d'un prat completament verd. La primavera truca a la porta i la natura ens ho fa saber.


Passem pel costat de Can Farigola.


I tornem a la carretera N-260. De nou, molta precaució a l'hora de creuar!


Aquesta foto no té res. Simplement verd i blau. És una tonteria però m'agrada...


Poc a poc ens anem apropant al Fluvià, i així ho notem amb el bosc de ribera que hi ha a l'altre extrem dels camps...



...que contrasta amb el bosc mediterrani que deixem enrera.


Com hem avançat, la caminada no presenta cap dificultat. Fins i tot es pot llegir mentre es camina.


Arribem fins a la Resclosa de Serinyà.


Es pot arribar a creuar el Fluvià per sobre el mur de la resclosa però només anem a veure-la.


El dissenyador de la caminada.


Baixem de la resclosa per una escala i ens acostem a la riba del riu.


Finalment, seguim pel camí que avança paral·lel al Fluvià fins al trencant que ens ha de portar a l'ermita de Sant Miquel de la Roca.


Primer passem pel costat de Sant Bartomeu. De fet, són quatre rocs mal posats.


I continuem fins a la punta de l'esperó. Aquí, sembla que s'acabi el camí. Però cal baixar per un corriol estret que es va desviant cap a l'esquerra i finalment tomba a la dreta, deixant-nos aquesta imatge del Fluvià.


Ara sí, mig amagada, trobem l'ermita de Sant Miquel de la Roca, l'ermita "troglodítica".


S'hi accedeix per una escala metàl·lica.


I a dins hi trobem aquesta gran sala amb arcades gòtiques.


Amb vistes cap a la central elèctrica de Martís.


Tornem al camí principal i encarem l'últim tram del recorregut paral·lels al riu.


Fins que veiem, de nou, Crespià.


Arribem al poble i donem per acabada la circular.


Fins aquí una ruta diferent per descobrir el Pla de l'Estany, amb permís de la Garrotxa.

...però sobretot no dieu a ningú que us he ensenyat l'ermita de Sant Miquel de la Roca...xxxt...és un secret...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada