5 de maig 2014

Roc Beneïdor, 1682 m. La primavera arriba a les pastures.

Introducció
Ascens improvisat al Roc Beneïdor. A diferència d'altres excursions, aquesta vegada no hem fet la feina prèvia de buscar les millors alternatives per arribar al cim. De fet, no teníem intenció de moure'ns per aquesta zona de l'Alt Urgell. Però el temps ha estat horrorós cap a l'Ariege i ens hem vist obligats a canviar de zona. Només sabíem de l'existència del Roc Beneïdor per altres ascensions properes i hem cregut que podia ser una bona opció.

Així que, mirant un mapa genèric, ens hem acostat fins a Bescaran. Un poble perdut i aïllat de l'Alt Urgell, al fons de la vall del riu de Bescaran i molt proper a Andorra, creuant les muntanyes. Un poble que m'ha sorprès per la seva dimensió. No es tracte d'un gran nucli, però me l'imaginava més petit. Des d'allí hem enfilat la pista que va fins a Castellnou de Carcolze i al Pla de Sorri i ens hem desviat fins al Roc Beneïdor. A tenir en compte, l'últim tram d'ascens. El camí flanqueja pels peus de la muntanya i sembla que no hi ha camí evident perquè el bosc és molt brut. La millor opció és seguir pel camí i pujar per la clariana que s'obre al vessant oest. La tornada la farem pel mateix camí.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Bescaran (1350 metres)
Punt d’arribada: Bescaran (1350 metres)
Horari: 3 hores 25 minuts
Cim: Roc Beneïdor, 1682 metres
Distància: 13,4 km
Desnivell acumulat: +568 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. És una excursió molt plàcida per pistes forestals. L'única complicació és trobar el millor pas per arribar al cim del Roc Beneïdor, doncs el bosc és molt brut.


Perfil de la ruta



Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
El punt d'inici és a Bescaran. És un poble petit i aïllat, però me l'imaginava més petit.


Enfilem la pista que va cap a Castellnou de Carcolze i tenim una perspectiva més àmplia de Bescaran.


Ben aviat, apareix el gran protagonista de la jornada, la cara nord del Cadí. En primer pla, una de les moltes construccions que omplen aquesta zona dels Pirineus. I entremig, el Roc Beneïdor.


La pista és ampla i sense cap complicació. Es pot fer un xic monòtona, però les vistes ajuden a gaudir d'una jornada sensacional de muntanya.


Avui, els colors de la primavera ens han fascinat.


Davant tenim el Roc Beneïdor. Aparentment, no és un cim atractiu. Però és un gran mirador.


Poc a poc arribem al Pla de Sorri, una gran zona de pastura amb construccions. Un petit paradís perdut al mig de les muntanyes.



En desviem cap al Coll de Jou i, finalment, enfilem el camí cap al cim. El bosc és brut i fa mandra posar-s'hi.


Però es pot anar a buscar una gran clariana que recordava de les vistes anteriors. Per aquí és molt més senzill...


Al fons, apareix la Seu d'Urgell.


Roc Beneïdor, 1682 metres. Vèrtex geodèsic i gran mirador. Aquest cim es va afegir a la llista dels 100 cims de la FEEC a la revisió del 2013.


Una mostra de les vistes que ofereix. Cap al sector del Monturull.


El Puigmal i la zona del Ripollès.


La cara nord del Cadí, impressionant.


I finalment, cap al Pallars. Amb la Torreta de l'Orri separada a l'esquerra.


I una foto de cim per deixar constància del cim aconseguit.


El descens és pel mateix camí, així que tornem a disfrutar del Pla de Sorri.


I de les vistes cap al Cadí amb els colors de la primavera.


I finalment tornem a Bescaran.


Fins aquí la ruta al Roc Beneïdor. Per ser improvisada, tampoc ha quedat tant malament, no?

4 comentaris:

  1. Por lo que nos enseñas, saco la conclusión que es un monte con buenas vistas en todas las direcciones. Excelente

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josean. Así es. Se trata de una cima modesta y quizás no es muy estética, pero es una excelente mirador del Cadí y esta parte del Pirineo. Un saludo!

      Elimina
  2. Fantàstic! Avui he tornat a fer la ruta des de torres d'Alàs, i és força complicada!

    La hauré de fer des de Bescaran.

    Bon blog!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Des de Bescaran no té cap complicació, simplement s'ha d'anar seguint la pista en direcció al Roc Beneïdor. I l'atac final, diria que és el mateix que des de Torre d'Alàs. Potser el fet d'anar sempre per pista es pot fer un xic monòton...
      Salut!

      Elimina