16 de jul. 2014

D'Empúries a Camallera: primers passos pel GR 1

Introducció
En aquesta ocasió anem a l'Empordà a fer una ruta purament senderista. A diferència d'altres vegades no escollim un cim i busquem les seves vies d'ascens, sinó que seguirem un camí de gran recorregut, el GR-1. No acostumo a fer aquest tipus d'excursions, però de tant en tant em ve de gust fer rutes senderistes, d'aquestes de seguir les marques d'un GR i fer quilòmetres. També he de dir que últimament les meves rutes eren bastant curtes i volia fer una caminada més llarga com a preparació per algunes futures ascensions i, si ve el desnivell no s'ajusta amb cap sortida d'alta muntanya, els quilòmetres i el factor mental sí que convé tenir-los ben presents.

La primera etapa del GR-1, o sender històric, comença a la platja d'Empúries. Des del Mediterrani, seguiré cap a Cinc Claus i Viladamat. A continuació ve una part feixuga, remuntant la Serra de Ventalló. És un camí ample però molt pedregós que porta fins a Vilopriu. En aquest punt, just al nucli de Valldevià (Vilopriu) hi ha el vèrtex geodèsic del Puig de Valldevià, amb unes vistes formidables de l'Alt Empordà. Des d'aquí, només queda baixar fins a Camallera, on posaré punt i final a l'etapa.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Sant Martí d'Empúries (10 metres)
Punt d’arribada: Camallera (81 metres)
Horari: 4 hores 38 minuts 
Cim: Puig de Valldevià, 173 metres
Distància: 18 km
Desnivell acumulat: +246 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.


Perfil de la ruta




Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
No hi ha millor lloc per començar un sender que a la mateixa platja. El GR-1, catalogat coma "sender històric" surt del port d'Empúries i arriba fins a Finisterre. De mar a mar, creuant la Península Ibèrica.


En aquesta platja i al Moll Grec van desembarcar els vaixells grecs el segle VII aC.


Cap al nord tenim la Badia de Roses i el Cap de Creus.


Passem per Sant Martí d'Empúries, petit nucli medieval que pertany a l'Escala.



Seguint el GR-1 i el GR-92, la propera parada serà Cinc Claus.


D'entrada es segueix un carril bici que passa enganxat a la carretera.


Creuem la carretera i prenem el Camí de Cinc Claus.


Avancem amb vistes cap al Castell de Montgrí...


... i cap al Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.


Cinc Claus, un altre nucli pertanyent a l'Escala i de dimensions molt reduïdes.


Bàsicament consta d'una casa de turisme rural i restaurant.


I l'església que per atzar, destí o ironia, està dedicada a Santa Reparada.


Deixem enrera Cinc Claus i continuem cap a Viladamat.


Curiosos camps bicolors: meitat blat, meitat userda que milloren el paisatge.


Mirant al nord, apareix el Canigó.


Una panoràmica típica d'aquest tram de camí.


Poc abans de Viladamat el camí desemboca a la carretera. Molt de compte amb aquest tram, ja que s'ha de seguir uns metres pel voral.


Viladamat. Aquest serà l'últim poble que trobarem fins al final de la ruta. Pot ser un bon lloc per carregar aigua o fer una parada per descansar amb comoditat.



Deixem el poble i continuem en direcció cap al petit nucli de Palau Borrell.


Seguim amb vistes cap al Montgrí.


Una típica postal d'estiu.


Ara des d'un altre angle.


Palau Borrell, petit nucli pertanyent a Viladamat. No són més de quatre cases al marge del camí.


A partir d'aquest punt, el camí comença a enfilar-se suaument cap a la Serra de Ventalló...


...amb continus camps de cereal a banda i banda.



Els camps ens donen les típiques imatges d'estiu: camps rossos i els grills que no paren de cantar (llàstima de no tenir el so).


La bifurcació ens diu que passem per a prop de Les Olives, nucli de Garrigoles. El GR continua cap a Camallera.


Al fons apareix una antena i al seu costat hi ha el vèrtex geodèsic del Puig de Valldevià.


Les cases de sota, Les Olives.


Ara el camí es desvia cap a la dreta, cap a Camallera. Però els 3,9 km que diu l'indicador no hi són ni de conya!!


Poc abans d'arribar a Valldevià, petit nucli pertanyent a Vilopriu, apareixen dues paraules màgiques. No sé què em ve més de gust...


Opto per la primera amb vistes a la segona!!


Ben refrescat i avituallat, segueixo cap a l'antena.


Puig de Valldevià, 173 metres.


El vèrtex geodèsic, crec que és dels més alts que m'he enfilat.


Però les vistes compensen. El Massís del Montgrí.



La Serra de Ventalló i la Badia de Roses amb el Cap de Creus a l'esquerra.


Ara només la Badia de Roses amb els edificis de Sant Pere Pescador.


Cap al nord, amb l'Albera.


A sota, Camallera, punt final de la ruta.


I finalment, Rocacorba.


Deixo el vèrtex i l'antena i continuo cap a  Camallera.


La part final és una còpia del recorregut fet fins ara: bosc de pins i alzines i camps de cereal.


Poc abans d'arribar a Camallera es passa per un altre nucli petit i remot, Pins.


I finalment, ja apareix Camallera.


A l'estació del tren poso el punt i final a la ruta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada