28 de jul. 2014

Pic de Ballibierna (3067 m) i Tuca de Culebres (3062 m). Galopant a tresmil metres.

Introducció
Fa uns quants anys, l'estiu del 2007, vam passar caminant pel costat d'aquests cims poderosos i la seva imatge des de la presa de Llauset em va quedar gravada. Des de llavors, he tingut el Pic de Ballibierna a la llista de pendents però no acabava de trobar el moment d'anar-hi. Finalment, hem trobat el moment i us ho mostrarem en aquest reportatge.

La ruta escollida no té cap secret. Diria que és la més habitual, sortint des de Llauset. En el nostre cas hem optat per fer la circular passant també per la Tuca de Culebres. D'aquesta manera hem pogut fer el famós Pas del Cavall i viure en primera persona la cresta afilada que separa els dos cims.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Presa de Llauset (2200 metres)
Punt d’arribada: Presa de Llauset (2200 metres)
Horari: 6 hores 15 minuts
Cims: Pic de Ballibierna, 3067 metres
            Tuca de Culebres, 3062 metres
            Pico de Llauset, 2904 metres
Distància: 11,9 km
Desnivell acumulat: +987 metres
Material: En condicions hivernals serà necessari els grampons i el piolet. 
Dificultat: Difícil. L'ascens al Pic de Ballibierna o bé a la Tuca de Culebres es pot qualificar de dificultat mitjana. Per fer la circular completa cal superar el Pas del Cavall, gens recomanable a persones amb vertigen.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem amb una mirada cap al Pic de Ballibierna. Des del primer moment es veu l'objectiu del dia.

La primera part del recorregut consisteix en vorejar l'Estany de Llauset.

La presa, entre ombres i reflexos.

Al final de l'estany, el camí comença a pujar. Sempre encarats al cim.

Les indicacions són clares, hem de seguir el GR 11.

Vistes cap a l'estany a mesura que anem guanyant altura.

Arribem a l'Estany de Botornàs. Les seves aigües tranquil·les mostren els reflexos de la roca.

Nova bifurcació de camins, continuem cap al Pic de Ballibierna.

Avancem per un terreny mixt de prat i roques, però poc a poc entrarem al regne de la roca.

Seguim el sender i les cintes que indiquen el traçat de l'Ultra Trail de l'Aneto que s'està cel·lebrant en aquests moments.

Com deia, les roques són cada vegada més abundants, però la presència del cim fa que avancem amb molta comoditat.

Més estanys, ara arribem als Estanyets de Coma Arnau.

Un dels estanys i el mar de muntanyes que apareix al fons, increïble.

Superats els estanys, encarem el tram més dur de pujada. Sense presses però sense pausa, aviat veurem com els nostres esforços queden recompensats.

A l'esquerra veiem la cresta de les Roques Blanques, amb un bony prou prominent a l'extrem més oriental.

I quan arribem a la cresta, ens trobem amb aquesta vista de l'Aneto. Buff, això sí que compensa l'esforç fet fins ara!!

El Pic de Ballibierna ja és molt i molt a prop. Només cal superar un curt tram de cresta. És fàcil però aèria. Vigileu si la roca està molla.

Pic de Ballibierna, 3067 metres.

La cresta seguida fins al cim.

El camí de baixada passa per la Vall de Llauset, just a sota.

Algunes vistes des del cim.

Ara cap a l'Aneto i els seus veïns.

La mateixa però sense pintura.

El sector del Perdiguero.

Del Posets al Monte Perdido.

I finalment un zoom al Cotiella.

Abans de marxar del Pic de Ballibierna ens fem una foto de cim amb en Xavi.

A partir d'ara ve la part més emocionant de la ruta, el Pas del Cavall. Molt important: si teniu vertigen o no ho veieu clar, no continueu. Quedar-se bloquejat al mig de l'aresta pot ser molt perillós.

El pas del cavall, des de l'inici de l'aresta. Al final, la Tuca de Culebres.

Aquí ja estem en plena feina. Ja ho veieu, talment com si anéssim a cavall.

Sortint de l'aresta, amb l'adrenalina a tope.

Tuca de Culebres, 3062 metres.

El Ballibierna i la cresta que el separa de la Tuca de Culebres.

Per baixar anirem seguint les fites que busquen sempre el millor pas.

Una mirada cap al cim que acabem de deixar.

En Xavi, com sempre enfilat a sobre de qualsevol roc que sobresurt de la resta, amb la Vall de Llauset.

Collado de Llauset, 2865 metres. Aquí decidim continuar fins al Pico de Llauset, que queda just a sobre nostre.

Pico de Llauset, 2904 metres.

Des d'aquí es té una vista privilegiada del Pic de Ballibierna.

I també de la Vall de Llauset amb l'estany al fons.

Per no recular fins al Collado de Llauset, decidim seguir la carena fins al següent collet.

I des d'aquí ens tirem literalment avall per la tartera. No presenta cap dificultat perquè el terreny és molt tou.


Al final de la tartera trobem el camí que baixa fins a l'estany de Llauset.

De tant en tant, convé fer alguna parada per observar el que tenim al darrera. La punxa que es veu és el Pico de Llauset i a la seva dreta el coll homònim.

La presa és cada vegada més a prop. Això significa que la ruta s'està acabant.

Per acabar, una postal del Pic de Ballibierna des de Llauset.

Fins aquí la nostra ruta d'alta muntanya.

Continuarà...

2 comentaris:

  1. Una ruta molt maca amb unes vistes espectaculars...Us volia dir si us podia acompanyar però al final...res de res. Enhorabona a tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, si alguna vegada vols venir, només has de dir-ho!!!

      Elimina