31 d’ag. 2014

Bellmunt, 1247 m. "L'ermita al cel suspesa".

Introducció
Bellmunt és una muntanya propera però que teníem oblidada. De camí cap al Pirineu, hi hem passat desenes de vegades pel costat i la tenim molt vista. Potser per això, per la seva proximitat, la deixàvem com a pla alternatiu, per aquells dies que tens poc temps o hi ha una previsió meteorològica insegura. Finalment hem pujat al santuari de Bellmunt i he de reconèixer que és una zona molt agradable, amb molt de desnivell i varietat de paisatges.

La ruta que us proposem surt de Sant Pere de Torelló i s'enfila fins a l'ermita de Sant Roc per la típica marga grisa osonenca. Des de Sant Roc, canvia el paisatge. Passem de la marga al bosc mediterrani, ple d'alzina, i es va a buscar el Veïnat del Serrat. A partir d'aquí, s'inicia la dura pujada fins al Collet de la Font Xeca. Són uns 200 metres de desnivell però molt directes, sense pausa. Seguint el contrafort oriental de Bellmunt, arribarem al santuari. La tornada la farem seguint la Serra Grenyada, amb predomini de la fageda. Així, tornarem al punt d'inici completant una bonica i completa circular seguint les marques del GR 151, retrobant el terreny més rocós del principi.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Sant Pere de Torelló (607 metres)
Punt d’arribada: Sant Pere de Torelló (607 metres)
Horari: 3 hores 55 minuts
Cim: Bellmunt, 1247 metres
Distància: 12,7 km
Desnivell acumulat: +750metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. Degut a la gran quantitat de camins, cal estar atent a les moltes bifurcacions.


Perfil de la ruta


 
Track de la ruta (totnatura)

Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Sortim de Sant Pere de Torelló, un poblet tranquil i desnivellat situat al nord de la comarca d'Osona.

Seguirem les marques del PR-C 45 i les seves indicacions. Baixarem a la carretera i enfilarem cap a El Serrat i Bellmunt.

El camí que ens baixa a la carretera és molt verd.

Més indicadors, ara girem cap a l'ermita de Sant Roc.

Fontdevila, últimes cases del poble. Creuem el Torrent de les Pedrisses per la passera i enfilarem la carena de Sant Roc, per la típica marga gris osonenca.

Sant Roc, 732 metres. ermita molt senzilla de finals del segle XVII.

Ens endinsem al bosc i, per terreny pla, aviat apareix el Serrat de Nespla, un grup de masies on cal estar atent a no perdre el camí degut a la gran quantitat de filats.

A partir d'aquí cal pujar. Són 200 metres de desnivell en 700 metres de camí. No cal ser gaire hàbil en números per imaginar-se que el desnivell és pronunciat.

Collet de Font Xeca, 1038 m. Som a la carena del Serrat dels Cristians Vells, al contrafort oriental de Bellmunt.

A partir d'aquí seguirem la carena, però el desnivell continua. Tot i que es fa més suportable.

El santuari de Bellmunt ja apareix enmig de la boira.

Per arribar-hi, només ens caldrà seguir un tram de carretera fins a l'aparcament...

...i pujar pels corriols i escales que ens duran al cim.

Santuari de Bellmunt, 1247 metres. Com en deia Jacint Verdaguer: "L'ermita al cel suspesa". Més endavant comprovarem que no li faltava raó.

Per acabar d'arribar al vèrtex geodèsic, ens enfilarem per les escales que porten al cim.

Ara sí, cim oficial i un altre centenari a la butxaca.

Després de la foto de grup, la foto en solitari del que escriu. Darrera, el Santuari de Bellmunt.

I ara el santuari sense ningú que el tapi.

Com que el dia no està per panoràmiques, decidim continuar. Tornarem per la Serra Grenyada, el contrafort occidental de Bellmunt.

Passem per sota les antenes, a veure si tenim cobertura?

La Serra Grenyada ens ofereix el millor tram de l'excursió. La fageda omple la cara nord...

...i ens deixa uns moments excel·lents per gaudir de la passejada.

Arribarem a l'extrem de la carena i, seguint les marques vermelles, girarem cap a l'esquerra per col·locar-nos de nou a la cara sud de la serra. Sembla que la boira s'ha aixecat i ens deixa veure una mica la Plana de Vic.

Perdem alçada ràpidament fins que trobem el camí de la Saderra. Creuem la tanca i continuem cap a Sant Pere de Torelló.

El camí s'eixampla i és de bon fer. Aviat trobarem la carretera que puja a Bellmunt.

A la carretera girem a l'esquerra durant uns 100 metres i prenem el camí que baixa cap a les Pedroses.

Només queda seguir el GR 151 fins al punt final de la caminada.

Aquí torna la marga gris i el puja i baixa constant seguint la carena.

Finalment tornem a Sant Pere de Torelló, punt final de la ruta.

Tot i la mala visibilitat del dia, hem pogut pujar a un cim ben bonic i conèixer "l'ermita al cel suspesa", segons Jacint Verdaguer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada