24 d’ag. 2014

El Tron de l'Espasa (658 m), l'espasa d'Otger a Montserrat.

Introducció
A finals de l'any passat vaig veure un reportatge d'en Marc (Atreyu) que em va sorprendre. El Tron de l'Espasa és un racó preciós de Montserrat, a mig camí entre Collbató i el Monestir, poc abans d'arribar a la Cova Santa. Segurament molta gent ha pujat per aquest camí, marcat com a GR, però estic convençut que poca (molt poca) gent s'ha desviat fins a aquesta modesta cota per buscar l'espasa perduda.

La ruta que us proposem surt del centre de Collbató i pren el camí que porta a les Coves del Salnitre. Seguirem pel GR 5 i el GR 172 en direcció cap al Monestir de Montserrat. En arribar a la Fita, un bony amb un pal clavat al cim, deixarem el camí i ens desviarem a la dreta per un sender mig desdibuixat enmig de la malesa. Així arribarem al Tron de l'Espasa. Per allargar una mica la ruta, continuarem pel GR fins a la Santa Cova i el Monestir de Montserrat. La tornada la farem pel Camí Vell de Montserrat que baixa fins a Collbató.

Voleu saber la història d'Otger Cataló?

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Collbató (340 metres)
Punt d’arribada: Collbató (340 metres)
Horari: 5 hores 35 minuts
Cim: Tron de l'Espasa, 658 metres
Distància: 14,9 km
Desnivell acumulat: +747 metres
Material: No es necessita material específic. Cal portar molta aigua i evitar els dies de més calor.
Dificultat: Mitjana. El tram que uneix el GR amb el Tron de l'Espasa està una mica brut i s'han de fer servir les mans en algun punt.


Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Comencem la ruta a Collbató, amb el cel molt cobert pels núvols però amb tendència a anar-se desfent.

No coneixíem el poble i ens va semblar que té molt d'encant.

Sortim de Collbató i anem en direcció a l'ermita de la Salut.

El camí no té pèrdua, sempre seguint les marques del GR 5/6/172 cap al Monestir de Montserrat.

Ermita de la Salut.

I des d'aquí fem una mirada cap a Collbató.

Ara toca pujar per la carretera que porta fins a les coves del Salnitre. Com veieu, el poble va quedant enrera.


A l'aparcament de les coves, enfilem les escales.

El GR es desvia del camí de les coves del Salnitre. A partir d'aquí seguim cap al Monestir de Montserrat.

La caminada és la típica ruta montserratina, el camí avança enganxat a les parets imponents i és pràcticament impossible perdre'n la traça.

Sempre que t'atures per mirar enrera, tens una bona vista. En aquest cas, veiem el Serrat de les Garrigoses.

El que dèiem, el camí avança enganxat a les parets verticals.

Poc a poc anirem guanyant altura, mentre ens endinsem cap al Clot d'en Casanelles.

La vall, vista des de dalt.

Arribem al collet on deixarem el GR per arribar-nos al Tron de l'Espasa. En primer lloc, veiem la Fita, coronada per un pal metàl·lic i al fons, al cim arrodonit, hi ha l'espasa que busquem.

Abandonem el camí principal i seguim les traces que avancen cap a la Fita. Per continuar, haurem de vorejar aquest roc per la dreta, amb molt de compte, i continuar endavant cap a l'objectiu del dia.

Finalment, s'ha de superar un escaló d'uns 3 o 4 metres amb l'ajuda d'un cable.

Tron de l'Espasa, 658 metres.
"Segons la llegenda, Otger Cataló era un senyor feudal que vivia a la muntanya de Montserrat. Un dia sortí a caçar amb el seu gos Gànguil i, de sobte, va trobar-se un senglar que fugia. Al no tenir temps d'agafar la llança, va intentar matar la béstia amb l'espasa. Però no va aconseguir-ho i de la trompada l'espasa va sortir disparada i es va clavar al terra. Otger no va poder desclavar la seva espasa i va prohibir la cacera fins que no recuperés la seva espasa. Van tardar sis dies en aconseguir-ho, concretament des del Dijous Gras fins al Dimecres de Cendra. Ja amb l'espasa a la mà, Otger va revocar l'ordre i les caceres van tornar a la contrada. Aquest turó recorda la llegenda i el lloc on es van produir els fets." Font: Kimisades.

El cim ofereix algunes vistes cap a la Muntanya de Montserrat.

La Santa Cova (a baix) i el Monestir (a dalt).

Les roques i agulles, omplen tota aquesta regió.

Per més que ho intento, no aconsegueixo desclavar l'espasa...

I la foto de cim amb en Marc.

Tornem al camí principal i continuem cap a l'ermita de la Santa Cova.

Santa Cova, 605 metres. Lloc on es va trobar la Mare de Déu de Montserrat cap a l'any 880. (Més informació)

Abandonem aquest lloc de peregrinatge i de turisme obligatori i continuem cap al Monestir per un camí ben encimentat i ple de gent.

Després de passar per la zona del Monestir i aturar-nos a fer un petit descans, continuem pel camí de Sant Miquel fins a la mateixa ermita. No entro massa en detalls de la zona perquè ja vam estar-hi fa un parell d'anys en la nostra pujada a Sant Jeroni.

Ens desviem del camí que puja al Pla de les Taràntules i comencem el descens cap a Collbató.

Aquí abandonem els turistes i tornem a l'ambient més tranquil de la muntanya.

Cap enrera tenim els perfils propis de Montserrat, combinant la roca amb el verd.

Baixem tranquil·lament, gaudint de les vistes i de la xerrada, i aviat veiem Collbató.

Els últims metres són, potser, els més drets. Però és un descens molt còmode, sense complicacions.

A punt d'arribar a Collbató, aprofitem per fer una mirada cap al paisatge curiós i màgic de Montserrat.

Arribem a una pista ampla que ve de la Vinya Nova i arriba a Collbató. Només cal que seguim per aquí fins al poble, gaudint del paisatge.

Collbató, punt final de la ruta.

Una ruta que ens ha permès conèixer dos accesos de Montserrat i un cim tranquil i amb història, dels que ens agraden.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada