30 d’ag. 2014

Puig de les Tres Esteles (2099 m). Un cim de 5 estrelles.

Introducció
Diuen que és un dels millors miradors de la zona. Ens ho creurem, però no ho podem confirmar. El Puig de les Tres Esteles és un cim a mig camí entre el sector de Vallter i el Massís del Canigó. Té una altura modesta, comparada amb les altres muntanyes més conegudes de la regió, però la seva posició aïllada el converteix en un pic fàcil i molt recomanable.

Es pot assolir el cim des de diferents vessants: Nyer, Escaro, Sahorre o Py poden ser els punts d'inici si es vol fer una ruta completa i amb desnivells importants. En el nostre cas, però, vam pujar des del Coll de Mantet, convertint l'ascens en una excursió curta i amb poc desnivell. Perquè fer rutes llargues, si es pot arribar allà mateix amb menys esforç!

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll de Mantet (1761 metres)
Punt d’arribada: Coll de Mantet (1761 metres)
Horari: 3 hores 20 minuts
Cim: Puig de les Tres Esteles, 2099 metres
Distància: 7,6 km
Desnivell acumulat: +362metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. És una pujada constant i suau fins al mateix cim.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Per una carretera estreta i amb molts revolts, arribem al Coll de Mantet. És un lloc bonic, però ja tenim clar que avui no serà el millor dia per gaudir de les vistes.

El corriol que seguirem surt enganxat a la tanca en direcció nord, darrera del panell informatiu de la Reserva de Mantet.

Aquesta serà la tònica general de l'ascens, un corriol ben definit i una pujada suau que va traçant la diagonal a la serra.

La vegetació és exuberant i molt colorida. En alguns punts gairebé talla el camí.

La boira, que ens acompanyarà durant tota la jornada, va i ve. En algun moment sembla que ens vol ensenyar el Puig de les Tres Esteles. Però només és un miratge.

Coll de la Menta, 1949 metres. A partir del coll, el camí gira a l'esquerra buscant el millor traçat.

La pujada és molt còmoda i no la patim, en absolut. Llàstima de les vistes!

Però quan estem a punt d'arribar la carena, i malgrat la nostra sorpresa, la boira es dissipa...

...i podem veure l'objectiu de la jornada.

Una última pala herbosa, seguint el fil de la carena, ens deixarà al cim.

La Nuri va pujant, seguint el corriol, amb la boira que ha quedat frenada a la carena.

Cap enrera veiem el Serrat de la Menta.

Puig de les Tres Esteles, 2099 metres.

Avui no és dia per fotos i l'única vista que ens permet és cap al sector de Vallter. El cim punxegut del centre és el Pic de l'Infern i el Pic de la Dona a l'esquerre.

La foto de cim, un altre centenari a la butxaca.

I acabarem amb els tres estels que donen nom a la muntanya.

I fins aquí la nostra ruta al Puig de les Tres Esteles. La tornada serà pel mateix camí i com que la boira continua persistent, no val la pena aturar-se a fer fotos.

Ens ha semblat una muntanya molt bonica i que no coneixíem, ideal per allunyar-se de les rutes més massificades. Un cim de 5 estrelles! 

2 comentaris:

  1. Com molt be dius un altra centenari a la butxaca, felicitats als dos ����

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, aquests cims de la llista de la FEEC són una bona excusa per voltar i descobrir el territori. Salut!

      Elimina