22 d’ag. 2014

Teide (3718 m). El gegant guanche.

Introducció
Si ets a Tenerife i t'agrada pujar als llocs elevats és obligatori anar al Teide. Un cim imprescindible a qualsevol currículum muntanyenc i que ofereix unes vistes impressionants a molts quilòmetres a la rodona.

Hi ha vàries vies d'accés per arribar al cim, en funció de les ganes que es tingui de caminar. La més dura està reservada a molt poca gent, sortint de la Platja del Socorro (Los Realejos), tal com van fer el companys Isaure fa uns anys. Una opció intermitja és la que vam fer nosaltres, seguint la ruta nº 7. I finalment hi ha l'opció més curta i més freqüentada, pujant amb el telefèric fins a la cota 3555 metres i pujar només els 163 metres de desnivell que resten fins al cim.

En qualsevol cas es necessita sol·licitar permís per fer el tram final des de l'estació superior del telefèric fins al cim. És totalment gratuït i s'ha de demanar aquí.

Tècnicament és una muntanya molt fàcil, no presenta cap complicació i els camins estan molt ben marcats. Però el principal problema que presenta és l'altura. Cal considerar que la majoria de la gent que accedeix al Teide dorm a cota 0 i puja els 3718 metres amb molt poca estona. Per tant, és molt habitual patir el mal d'altura: mal de cap a causa de la manca d'oxigen i la diferència de pressió i, en alguns casos, marejos. I abans d'entrar en matèria, comentar que en el sender Telesforo Bravo, tram que va del telefèric al cim, hi havia gent pujant amb sandàlies. Gent, que no estem a la platja!!!

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Pàrquing Montaña Blanca (2245 metres)
Punt d’arribada: Estació superior del telefèric (3555 metres)
Horari: 6 hores 5 minuts
Cim: Teide, 3718 metres
Distància: 9,3 km
Desnivell acumulat: +1500 metres
Material: No es necessita material específic. Cal portar molta aigua i crema de protecció solar.
Dificultat: Mitjana. S'ha de superar un desnivell important i l'altura pot passar factura.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
El punt d'inici és el pàrquing de la Montaña Blanca. Es troba uns 2 km a l'est de l'estació del telefèric.

Agafarem el sender Nº7, que ens acompanyarà fins al telefèric. Són les 9:30 del matí i tenim permís per la franja horària de les 15 a les 17 de la tarda.

El camí és molt evident i pràcticament impossible perdre'l de vista.

Primera vista del Teide. Encara és molt amunt i molt lluny.

Cap enrera el Tabonal Negro i al fons a la dreta la Guajara.

Trobem algunes roques volcàniques de grans dimensions, producte de les explosions del Teide.

El terreny és àrid i ofereix una àmplia gamma de tons marronosos.

Al principi el desnivell és molt suau, ideal per entrar en calor i no desgastar-se gaire.

Seguim el Sender Nº7.

Poc a poc ens anem acostant a la base de la colada negra que més endavant veurem millor.

El con volcànic del Teide ha desaparegut i no el tornarem a veure fins al final. La lluna, però, continua ben visible.

Apareixen les esferes de grans dimensions. Són els "Huevos del Teide".

Aquestes grans esferes o bombes volcàniques es formen quan la colada baixa per desnivells molt pronunciats i alguns fragments ja solidificats es desprenen de la lava.

La colada de lava negra que vèiem abans i d'on surten les esferes.

Els "Huevos del Teide" vistos des de dalt.

Arribem a la bifurcació de la Montaña Blanca amb el camí de "La Rambleta" (2725 m). S'ha acabat la bona vida i toca pujar. Ara sí que no hi ha més remei.

La Montaña Blanca vista des del principi de la pujada. Darrera, enmig del mar de núvols, apareix l'illa de Gran Canaria.

La Nuri va guanyant metres a la forta pujada que tenim per davant. No té un desnivell molt pronunciat, ja que es puja fent contínues llaçades, però es fa molt llarga.

El camí s'enfila amb ganes, més de 800 metres fins al telefèric.

La mateixa vista que abans però des d'una mica més amunt.

Que dura que es fa la pujada!

Quan t'atures per agafar aire, pots recrear-te amb les vistes cap a Gran Canaria, la Montaña Blanca i la Montaña Rajada.

Refugi Altavista, 3264 metres. És un bon lloc per fer una parada i recuperar-te de l'esforç. Fa poques hores érem a la costa i ara estem a més de tres mil metres i es nota. En el refugi hi ha màquines de beguda on es pot comprar beure al mòdic preu de 4€ l'ampolla de 0,5 litres. Amb una mica de sort també es pot trobar el guarda del refugi que t'omple l'ampolla amb aigua de l'aixeta sota l'advertiment que no és potable.

Una opció per fer cim a primera hora del matí i veure la sortida del sol des de dalt, és pernoctar al refugi.

A partir d'aquí, la roca és molt més fosca i encara dóna més sensació de calor.

De sobte, apareix el cim del Teide. I t'animes, ja es pot veure l'objectiu i és molt a prop!!

Ja amb el con volcànic ben visible, cal agafar el camí que va cap a l'estació del telefèric. Aquest no té pèrdua, només cal seguir el ramat.

Aquí apareixen els turistes i les xancletes. Un bon calçat per passejar per les roques...

Estació superior del telefèric, 3555 metres. A partir d'aquí només es pot pujar amb el permís. Aquesta és la foto que té molta gent del Teide però quan estàs aquí, t'adones que no et queda res, que el tens a tocar.

A partir d'aquest moment continuo tot sol. La Nuri ha patit l'altura i no es troba del tot bé. Decideix que ja n'ha fet prou i que pujar fins a 3555 metres ja està bé. Després d'ensenyar el permís als guardes, m'obren la porta i començo a pujar pel sender Nº10 o de Telesforo Bravo.

A mida que es va pujant, venen vapors sulfurosos del cràter.

Cràter del Teide. Les tonalitats grogues són del sofre que va sortint del volcà. És una sensació desagradable però els que hem treballat en laboratoris ja tenim el nas acostumat a respirar "merda".

Teide, 3718 metres. Punt culminant del territori espanyol.

Com no podia ser d'altra manera, les vistes són molt extenses. Aquesta cap a la península d'Anaga amb la boira sempre present i el límit de vegetació ben marcat.

La costa nord amb una clariana cap al Puerto de la Cruz.

Aquesta cap al sud.

Cap a les illes més occidentals de l'arxipèlag.

L'extrem nord-oest, Buenavista del Norte, amb l'illa de La Palma.

La Gomera i Hierro, al fons.

Després de passar uns 15 minuts al cim compartint vistes i experiències muntanyenques amb un noi belga, un autèntic tatxasostres nacionals, decideixo baixar fins al telefèric.

Una última mirada al cràter sulfurós.

I només queda baixar fins a la caseta del telefèric.

Arribant a l'estació, amb una última mirada del Teide, el gegant guanche.

A l'estació, m'espera la Nuri, força recuperada de la pujada. Baixem amb el telefèric i anem a recuperar el cotxe que el tenim aparcat a l'aparcament de la Montaña Blanca, a uns 2 km de l'estació inferior. Tenim dues opcions, caminar per la carretera sota un sol d'escàndol o demanar a algú que ens hi acosti. Evidentment, optem per la segona.

Una vegada hem recuperat el cotxe, ens acostem als Roques de García, un indret ple de nostàlgia. La típica foto dels bitllets de "1000 peles".

L'excursió de les vacances, el Teide. Una muntanya màgica que segur que no oblidarem.

2 comentaris:

  1. Com sempre molt be redactat i precisió en els detalls, enhorabona ets un crack.
    Nosaltres vam estar el passat mes de juny 2014 fins a l'estació del telesferic no tenia permís i em van fer fora de la tanca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan, moltes gràcies!
      Això del permís, és un detall a tenir en compte. Perquè la majoria de gent que s'acosta fins allà de turista no ho sap, però veure'l tant a prop i no poder-hi pujar...ha de fer una mica de ràbia!
      Salut!

      Elimina