8 de set. 2014

Pic de Pilàs (2656 m). Un cromo per col·leccionistes

Introducció
El Pic de Pilàs és un cromo per col·leccionistes. Afegit a la llista dels 100 cims de la FEEC fa poc més d'un any, porta només 4 ascenscions registrades. Això diu molt del tipus de muntanya que és. D'entrada direm que no és un cim de dificultat tècnica, perquè no ho és. Es pot arribar a dalt amb les mans a la butxaca. Però és una muntanya molt aïllada. No té camins, ni cap traça de corriol. Tampoc vam trobar fites de cap tipus durant 3/4 parts de l'itinerari. Ni tampoc teníem cap track definit. Així que va ser una excursió de descoberta, buscant el millor pas en tot moment i llegint sempre el terreny per veure el camí més factible.

Sortim d'Isil i seguim les marques grogues d'un sender ben marcat fins a la pista de les Bordes de Risé. La pista ens deixa, aproximadament a la cota 1450 metres. I a partir d'aquí enfilem les fortes pendents que porten fins a les Bordes de Risé per contínues pales d'herba amb múltiples forats. Aquest tram és molt pesat de fer, sobretot de tornada. A partir de les bordes cal pujar fins a la carena del Serrat de Puiolo i seguir-lo sempre en direcció al Pic de Pilàs. Poc a poc s'aniran pujant metres i l'objectiu es farà més visible però és una pujada on es recomana molta paciència. Són més de 1200 metres de desnivell sense camí.

Un cop al cim, les vistes són increïbles a 360º. Des de l'Aneto fins a la Pica d'Estats, passant pel Mauberme i el Mont Valier justifiquen l'ascens.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Isil (1163 metres)
Punt d’arribada: Isil (1163 metres)
Horari: 8 hores 
Cim: Pic de Pilàs, 2656 metres
Distància: 11,6 km
Desnivell acumulat: +1500 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris grampons i piolet. 
Dificultat: Difícil. No presenta cap dificultat tècnica però és una ruta amb molt de desnivell, sense fites de cap tipus i a partir de la cota 1450 metres desapareix qualsevol rastre de camí. Per muntanyencs experts en aquest tipus de terreny.


Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Ruta 
Sortim d'Isil, just al costat del pont de la Noguera Pallaresa.

Creuem el poble i prenem el camí de Soberpeo.

Al principi seguim un camí ben marcat (franges grogues) que va guanyant alçada sobre el poble.

És un tram còmode entre terrasses i murs de pedra...

...que ens deixarà a la pista de les Bordes de Risé.

La capçalera de la Vall d'Àneu comença a definir-se amb algunes muntanyes prominents i estètiques.

Seguim pista amunt, aprofitant la poca comoditat de l'itinerari.

Arribem a la cota 1440 metres i s'acaba la pista. En un fort revolt a l'esquerra, just en creuar el Barranc de Sarredo, també hi trobarem l'últim punt d'aigua. A partir d'aquí el panorama que ens trobarem serà aquest entapissat d'herba i ni rastre de camí.

S'ha de pujar recte però vigilant sempre on poses el peus. Aquest tram està ple de forats enfangats i recs i és molt fàcil patir una regirada.

Mirant amunt, el panorama no millora.

Apareixen les Bordes de Risé en un indret molt bucòlic però totalment aïllat.

Bordes de Risé, 1630 metres.

Deixem les bordes i enfilem la vessant Sud-Oest del Serrat de Puiolo.

A partir d'aquí, i sense camí definit, cadascú intenta guanyar metres a la muntanya segons el seu criteri.

En algun moment, apareix un corriol, però només és un miratge.

La realitat és que s'ha de pujar buscant el fil de la carena però sempre per la vessant sud, buscant el límit de vegetació.

Una mirada enrera cap a Isil, al fons de la vall.

Quan t'atures per agafar aire o descansar, el panorama és espectacular. Un mar de muntanyes omple la zona de Sant Maurici.

I si mires més lluny, apariexen més muntanyes que potser algun dia pujarem.

I al fons, el rei, l'Aneto.

Després d'aquest moment panoràmic, continuem pujant pel llom del Serrat de Puiolo.

Arribant al final del serrat, apareix el Pic de Pilàs, l'objectiu del dia. Encara falta molt, però amb el cim a la vista, sembla que tinguis una dosi extra d'energia. Pujarem per la cresta de l'esquerra.

Un cop arribes a la cresta, només cal seguir-la fins al cim.

Apareix la fita que marca el Pic de Pilàs. Després de la duresa de la pujada, és un moment especial.

Pic de Pilàs, 2656 metres. És una muntanya que t'has de guanyar amb paciència, amb esforç, amb sacrifici. Però quan arribes al cim tens la sensació d'haver aconseguit una fita important.

Al cim tinc temps per mirar i admirar el paisatge. Començarem per les valls. Al fons de la Vall d'Àneu hi ha la Guingueta d'Àneu, amb el Pantà de la Torrasa.

A sota, Isil. El punt de sortida de l'itinerari.

I al capdamunt de la vall, Alòs d'Isil.

I després de mirar avall, mirarem enlaire.

També es veu l'Aneto i tots els seus satèl·lits.

La carena fronterera que tanca la vall de Montgarri.

L'impressionant Mont Valier.

Un altre gran de la regió, el Mont-Roig


Un zoom a la Pica d'Estats.

I per acabar la Torreta de l'Orri, tancant el pallars.

Després de fer un repàs a les vistes, em disposo a esperar en Llorenç. Que ja està a punt d'arribar.

I un cop reagrupats ens fem les fotos de cim obligatòries. primer en solitari.

I després amb en Llorenç.

Descansem i gaudim de les fantàstiques panoràmiques sense pensar en el descens, que es preveu dur, infernal. Però no podem esperar més i comencem a baixar les contínues pales. Primer fins al límit de vegetació del Serrat de Puiolo.

D'allà dalt venim.

Continuem per una pala molt dreta, amb Isil sempre a la vista.

Passem les Bordes de Risé...

...i continuem, extremant les precaucions pel pitjor tram, ple de forats i recs.

Isil queda molt a prop, ja podem respirar més tranquils.

I amb aquesta última imatge de la Noguera Pallaresa, podem dir que hem arribat al final.

Com podeu veure és una muntanya dura, que et matxaca mentalment, però les vistes compensen l'esforç. Realment, un cromo per col·leccionistes.

1 comentari: