28 d’oct. 2014

Pollegó Inferior, 2444 m. El germà petit dels Pedraforca.

Introducció
Si tenim una muntanya màgica i emblemàtica, és el Pedraforca. La majoria de muntanyencs el tenen al seu currículum o bé està a la llista de muntanyes pendents. Però si preguntéssim quanta gent ha pujat al Pollegó Inferior potser ens enduríem una sorpresa. El 95% de la gent que puja al Pedraforca, segueix les rutes clàssiques (des del refugi Lluís Estasen o des de Gósol) que porten al Pollegó Superior, però el Pollegó Inferior resta allà, solitari, com un espectador de luxe de les grans masses que pugen al seu germà gran.

Aquesta setmana hem decidit pujar al Pollegó Inferior des del Coll de Jou. La primera part del recorregut és un corriol costerut que puja per una pineda fins al Prat de Reo. Fins aquí hem mantingut el grup compacte i hem posat rumb a l'inici de la Gran Diagonal. A partir d'aquí, ja ens hem separat: una bona part del grup hem pujat per la Gran Diagonal, mentre que dos companys han seguit per les Costes d'en Dou. Tant un camí com l'altre porten al cim del Pollegó Inferior, així que ens hem retrobat a dalt i hem pogut gaudir tots junts de la muntanya. La tornada, l'hem fet tots per les Costes d'en Dou.


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Dipòsit d'aigua, Coll de Jou (1478 metres)
Punt d’arribada: Dipòsit d'aigua, Coll de Jou (1478 metres)
Horari: 6 hores 10 minuts 
Cim: Pollegó Inferior, 2444 metres
Distància: 7,5 km
Desnivell acumulat: +995 metres
Material: Es recomana portar casc, sobretot si el grup és nombrós.
Dificultat: Difícil. La Gran Diagonal requereix grimpades contínues i presenta una pas de grau III a la seva sortida. Si el terreny és moll pot resultar molt perillosa!


Perfil de la ruta

Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Si mirem enlaire, veurem l'objectiu d'avui. D'entrada sembla una paret inexpugnable. Més endavant, descobrirem que té un parell de punts febles.

El grup al complet abans de começar. Potser serà l'únic moment que estarem tots junts, així que l'aprofitem. D'esquerra a dreta: Andreu, Llorenç, Marc, Tit, Miquel, Gabi, Salvador i Xavi. Només falta el fotògraf, en Miquel.
Autor: Miquel
 El primer tram fins al Coll de Jou serveix per escalfar la maquinària...

...i per pendre vistes del Pollegó Inferior.

Arribats al Coll de Jou ens endinsem cap a la pineda per un corriol costerut marcat amb franges verdes i blanques (sender local) que porta al Prat de Reo. Però sempre busquem alguna escletxa per mirar enlaire.

Prat de Reo, 1980 metres. Zona plana amb algunes clarianes situat sota la paret sud del Pedraforca.

Girem totalment a la dreta, en direcció nord, per apropar-nos a la paret vertical del Pollegó Inferior.

S'acaba la pineda i apareix la tartera. Benvinguts al regne de la roca! Benvinguts al Pedraforca!

Seguirem la paret cap a la dreta, buscant l'inici de la Gran Diagonal. Error: ens adonem que hem pujat massa desviats i hem de superar una sifonada que no agrada gaire a algun membre del grup.
Autor: Miquel
Ara sí, estem a l'inici de la Gran Diagonal. Aquí ens separem completament. En Salvador i l'Andreu, que ja tenien clar que feien la seva pròpia excursió arribaran fins aquí i després continuaran fent una circular que enllaça amb el camí que dóna la volta al Pedraforca. En Miquel i en Llorenç han decidit que pujaran per les Costes d'en Dou. La resta: Xavi, Gabi, Miquel, Tit i un servidor, encararem la Gran Diagonal.

En el moment de separar-nos, degudament equipats.
Autor: Miquel
I amunt, comença la part divertida!
Autor: Miquel
En Xavi està feliç com un anís!!

Així ens veuen des de baix, amb la Gran Diagonal per davant.
Autor: Miquel

La pujada no té complicacions però cal fer servir les mans contínuament. No és un tram exposat, però no s'ha de baixar mai la guàrdia.

Sense pressa, però sense pausa anirem enfilant el camí.

En Tit puja tancant el grup. També se sent molt còmode en aquest tipus de terreny.

Pas a pas anem superant el desnivell. Sense dificultats, de moment!
Autor: Xavi

Arribem a un escaló més llis, sense preses evidents. En aquest punt hi ha una cadena que ens ajuda a continuar amunt.
Autor: Gabi
Al capdamunt de la cadena, una repisa una mica més ampla ens permet avançar més còmodament. Podríem dir que ja tenim la primera part superada.

Tot i això, encara cal superar algun obstacle, una roca que sobresurt un xic massa.
Autor: Xavi
Encarem l'última part, molt més còmoda amb un seguit de curts escalons que superem sense dificultat.
Autor: Gabi
I finalment arriba el pas de grau III que estàvem esperant. En Miquel obre el camí.
Autor: Gabi
Anem pujant tots, ara és el torn d'en Xavi.
Autor: Gabi
I a continuació segueixo els mateixos passos que els meus companys.
Autor. Xavi
Ara sí que ja li tenim el peu al coll. Només ens queda superar una petita faixa on s'ha de vigilar de  no relliscar.

I arribem a la part final de l'ascens.

 Per darrera pugen en Tit i en Gabi, gaudint de les últimes rampes.

Pollegó Inferior, 2444 metres.

A davant mateix hi ha l'Enforcadura i el Pollegó Superior.

Quan deia que la majoria de gent puja al Pollegó Superior, fixeu-vos en aquesta imatge. Mentre nosaltres estem completament sols, a l'altra banda han d'agafar número!!
Autor: Miquel
És moment de gaudir de la muntanya i de les vistes. Aquesta cap al Pollegó Superior i el Calderer.

L'extrem més oriental del Cadí i el Moixeró.

Aquesta cap a la Serra del Verd i el Port del Comte al fons.

I aquesta cap a l'extrem més occidental del Cadí i el Cadinell.

Un cop ens reunim amb els companys que han pujat per les Costes d'en Dou, és moment per fer la foto de grup. D'esquerra a dreta: Miquel, Marc, Llorenç, Xavi, Tit, Gabi i Miquel. 

En aquesta ocasió m'agradaria fer una menció especial a en Miquel que amb els seus 77 anys encara s'atreveix amb aquestes ascensions. Enhorabona!!

Fem una última mirada al Pollegó Superior i ens acomiadem de la gentada de l'altra banda de l'Enforcadura.

Comencem el descens per les Costes d'en Dou. Cal dir que és una baixada força més còmoda.

Amb compte anirem desgrimpant per la carena ampla del Pollegó Inferior.

En una escletxa estreta, una cadena ens ajuda a baixar.
Autor: Miquel

Ja veieu com és la carena de les Costes d'en Dou. S'ha de baixar amb precaució però no té la verticalitat de la Gran Diagonal.

Una mirada enrera cap al tram per on hem baixat.

Poc a poc anem perdent altura i la temptació de girar-se per contemplar el cim aconseguit és molt gran.

Una curta cresta i de seguida girarem a la dreta per trobar el punt d'inici de la Gran Diagonal.

Ja tornem a ser sota la vertical de les imponents parets de la cara sud.

I ens tornem a trobar cara a cara amb la Gran Diagonal. Per aquí hem pujat fa unes hores.

A partir d'aquí només hem de desfer el corriol que baixa a Coll de Jou. I finalment ens acomiadem del Pollegó Inferior.

Fins aquí l'ascens al germà petit dels Pedraforca. Una ruta que recordarem molt de temps!!

4 comentaris:

  1. Una magnífica ruta y con ambientazo.
    Mira si me da envidia que mañana mismo nos vamos para allá ;)
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aupa Txemi, seguro que la vais a disfrutar. Una buena manera de conocer el Pedraforca.
      Ya contarás!
      Salut!

      Elimina
  2. Bona ruta, la tinc pendent. Mira que volíem mirar de fer-la abans de les primeres neus.

    Salut i kms.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te la recomano. A més, pel que he vist en els teus reportatges, tu ets dels que et mous bé en aquest tipus de terrenys. Així que segur disfrutaràs. Em sembla que aquest any encara teniu temps perquè de moment de fred res de res.

      Salut!

      Elimina