10 d’oct. 2014

Sant Mamet (1391 m), potser un dels millors miradors de la comarca.

Introducció
Un cop assolit el sostre comarcal de la Noguera, i aprofitant el temps estable que donaven a aquella zona pel diumenge passat, decidim quedar-nos i pujar una altra muntanya del Montsec. Després de fer una ullada ràpida a la llista dels 100 Cims de la FEEC, veiem que tenim un candidat prou acceptable i molt a prop de Vilanova de Meià. Estem parlant de Sant Mamet i podem accedir-hi des de Santa Maria de Meià. Sembla un pla força atractiu.

La ruta escollida surt de Santa Maria de Meià, passa pel costat del Castell de Castelló de Meià, o la torre de guaita que en queda, i després de baixar a la Vall d'Airet, s'enfila cap a la Muntanya de Sant Mamet fins al seu punt culminant. On hi trobem una ermita i el vèrtex geodèsic corresponent. La tornada la farem per la seva cara nord fins al Coll de les Comes i seguirem la Vall d'Airet fins recuperar el camí de l'anada. Per, finalment, tornar còmodament a Santa Maria de Meià.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santa maria de Meià (695 metres)
Punt d’arribada: Santa maria de Meià (695 metres)
Horari: 4 hores 25 minuts 
Cim: Sant Mamet, 1391 metres
Distància: 16,4 km
Desnivell acumulat: +1007 metres
Material: No es necessita material específic. Cal portar molta aigua. 
Dificultat: Fàcil. Es pot considerar una passejada llarga però no presenta cap dificultat més enllà del desnivell i la distància.


Perfil de la ruta

Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
La ruta comença davant mateix de l'església de Santa Maria.


Prenem la pista que baixa cap a les granges i recorrem, en lleuger descens, el camí que baixa fins al Riu de l'Obac. Des d'allà, veiem com el punt d'inici es va allunyant, o nosaltres ens allunyem del punt d'inci?

Enfilem el camí que porta al Castell de Castelló de Meià. Al principi és una pista ampla que ben aviat deixarem per pujar per un corriol més pedregós.

Apareixen els primer raigs de sol, potser seran els únics del dia, així que millor aprofitar-los per fotografiar Santa Maria de Meià.

Continuem pujant per un corriol força pedregós que ens deixa al costat de la torre del castell.

A la mateixa carena, aprofitem per fer una mirada cap a la carena del Montsec de Rúbies. Ahir érem per allà dalt...

...i avui anirem fins a Sant Mamet.

Poc a poc anem deixant enrera la Vall d'Airet i també tenim darrera el Montsec de Rúbies.

A partir d'aquí toca el tram dur de l'ascens. Són cap a 400 metres força directes per un camí ample però pedregós que remonta els Serrats de la Vall d'Ariet. Compte si es fa l'excursió a l'estiu, doncs la calor pot ser asfixiant.

Després d'uns quants metres i forces minuts de pujada intensa, arribem a la carena amplíssima de la Muntanya de Sant Mamet. També cal dir que la boira s'ha anat col·locant sobre nostre i se'ns han acabat les vistes.

En Xavi, com no, m'espera a la carena per continuar el camí plegats.

A partir d'aquí és un puja i baixa suau seguint la carena...

...fins a la mateixa ermita de Sant Mamet, que ja apareix al cim de l'ample turó.

Sant Mamet, 1391 metres. Vèrtex geodèsic i ermita.

La foto de cim amb en Xavi.

I aquesta en solitari.

La part superior és un gran altiplà i provablement és un dels millors miradors de la zona. Però no ho podem corroborar.

Així que, després de descansar una estona i buscar alguna escletxa de bon temps, decidim abandonar el cim i començar el descens.

La baixada no té cap misteri. Al principi cal seguir un corriol que ens deixarà al Coll de les Comes. Cal dir que el desnivell és considerable.

Coll de les Comes, 1006 metres. A l'altra banda del coll hi ha algunes torres de guaita, veïnes de la que hem vist durant l'ascens.

Abandonem el coll i el Montsec i caldrà que enllacem amb la pista que baixa en direcció est, seguint el Barranc d'en Gener.

La pista segueix la Vall d'Airet i voreja els nombrosos camp de la zona.

Finalment trobem la pista principal que hem seguit durant l'ascens. Només queda tornar al punt d'inici.

Haurem de desfer les nostres passes per terreny conegut i còmode...

...fins a Santa Maria de Meià, punt final de la ruta.

Hem completat un cap de setmana intens pel Montsec i hem conegut algunes zones que fins ara no coneixíem. Per tant, les conclusions que en treiem són més que positives! 

2 comentaris:

  1. No havia sentit mai parlar d'aquest lloc, hi ha moments en que les vistes són molt guapes.
    Una abraçada des de Blanes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi, és una muntanya molt recomanable, malgrat ens quedi una mica lluny. Les vistes han de ser molt xules però no ho vam poder veure...
      Salut!

      Elimina