23 de nov. 2014

Puig de Sant Cristau (1015 m). Una típica excursió de tardor.

Introducció
L'excursió de la setmana ens ha portat a l'Albera. Personalment, és una serra que m'encanta, sobretot la seva cara nord on la vegetació és abundant. A més, podem trobar-hi espècies típiques de boscos de més altura com roures, faigs i aurons. El fet de passejar per fagedes i veure el mar a tocar és una sensació que no hi estem acostumats.

Feia temps que volia pujar al Puig de Sant Cristau i esperava el moment adequat per veure la paleta cromàtica de la tardor en el seu millor moment. I la veritat és que ho hem clavat, ja que els tons groguencs i vermellosos estan al punt. Ara bé, la boira instal·lada sobre el cim no ens ha deixat gaudir de les esplèndides vistes que ofereix aquesta muntanya.

Si voleu veure tot el recorregut, tot seguit us el mostrem.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Montesquiu d'Albera (160 metres)
Punt d’arribada: Montesquiu d'Albera (160 metres)
Horari: 5 hores 30 minuts 
Cims: Puig de Sant Cristau, 1015 metres
             Puig de la Balma, 865 metres
Distància: 9,3 km
Desnivell acumulat: +917 metres
Material: No es necessita material específic.  
Dificultat: Fàcil. És un recorregut amb desnivell i el corriol de tornada és molt estret però no presenta cap dificultat.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
El punt d'inici de la caminada és a Montesquiu d'Albera, just al costat de l'ajuntament. Allà ens trobem amb en Jordi. Així que el grup complet el formem en Tit, en Jordi, en Met i el que escriu.

El primer tram de camí segueix una ruta botànica que s'encara cap al sud, cap a la Serra de l'Albera. Ja veiem que no serà el millor dia per panoràmiques...

...però també veiem que serà un bon dia per gaudir dels colors de la tardor.

El corriol que seguim, sempre marcat amb franges grogues, ens porta fins a la pista. En aquest punt comença la part circular del recorregut. Més tard baixarem per aquesta pista.

Una mirada enrera, cap a Montesquiu.

Continuem pujant per corriols ben definits que segueixen l'esperó de la serra. La pujada és intensa però els aurons s'han posat l'uniforme de tardor i ens el volen ensenyar.

Una mostra del corriol de pujada, no presenta cap dificultat.

A mitja pujada trobem una creu blanca en un punt estratègic, un bonic mirador cap a Montesquiu.


I més amunt una senyera ens indica la direcció del vent. Avui ve de sud, així que no haurem de patir per la tramuntana.

El Puig de Sant Cristau es troba enmig del núvol. I la pujada que ens queda segueix el llom de la muntanya.

 Si abans eren els aurons, ara són els faigs els que posen la tonalitat groguenca.

En Jordi va pujant, gaudint de la vegetació.

I més amunt en Tit i en Met, gaudeixen del desnivell.

Quan et trobes al mig d'aquests colors es fa difícil parar de fer fotos.

Arribem de nou a la pista (que hem creuat vàries vegades) i només ens queda el tram final de pujada, ara totalment envoltats per la boira.

L'últim tram és més pedregós i la boira ho envolta tot. No sé com ens ho fem però deixo de veure els meus companys i continuo pel camí més o menys lògic.

I quan els torno a veure, estan pujant per l'altre costat.

Puig de Sant Cristau, 1015 metres. Un altre centenari a la butxaca. Tot i que avui el dia no convida a fer gaires fotos.

 Una foto en solitari, per deixar-ne constància.

I una de grup. D'esquerra a dreta: Tit, Jordi, Marc i Met.

Anem baixant del cim i passem per l'ermita de Sant Cristau.

La baixada, per la vessant occidental és una mica "baixa per on vulguis" sense camí ben definit.

Coll de Llinars, 810 metres. A l'altre costat del coll hi ha el Puig de la Balma. Com que la boira sembla que s'ha dissipat, ens arribem a aquest altre bony.

Mirant enrera, veiem que Sant Cristau encara continua tapat.

El Puig de la Balma, està coronat per un gran bloc de roca que, amb precaució es puja sense dificultats.

Ara sí. Puig de la Balma (865 m)

La base del roc, amb en Met que ha decidit mirar-nos des d'allà.


Sant Cristau, amb el núvol enganxat.

Baixem del roc i tornem al Coll de Llinars.

A partir d'aquí ens espera un corriol estret i costerut que ens farà perdre alçada ràpidament.

On el desnivell es suavitza, apareix el torrent de Sant Cristau, que ens deixa algunes imatges boniques.

Amb petits salts i basses amagades i refrescants.

Al capdevall del torrent, apareix la pista que seguirem fins a la zona de descans.

I des d'aquí, només queda tornar a Montesquiu per camí conegut.

Però abans d'acabar encara tenim temps per fer una mirada cap a les muntanyes on hem passat una jornada agradable (malgrat la boira).

I encarem els últims metres fins a Montesquiu, punt final de la ruta.

Ara sí, arribem a la destinació i posem el punt i final a la caminada.

I fins aquí la nostra ruta al Puig de Sant Cristau. Segur que hi ha d'altres opcions i dies amb millors vistes. Però baixem contents i satisfets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada