9 de nov. 2014

Tretzevents (2731 m), dos anys després!

Introducció
Després de 2 anys, finalment fem cas a les peticions d'en Xavi de pujar al Puig dels Tretzevents. Sigui per un motiu o per un altre, cada vegada que sortia aquesta proposta havíem de canviar la destinació. Però d'una vegada per totes ens hem tret l'espina que teníem clavada amb aquesta muntanya i val a dir que és una zona preciosa i poc transitada.

De lés múltiples opcions que teníem, ens hem decantat per la que ens permetia una ruta més aèria i interessant. Hem pujat amb cotxe fins al Col de la Régine (pista apta només amb 4x4) i des d'allà hem començat una circular preciosa en sentit horari. D'aquesta manera hem passat pel Pla Guillem, el Pic dels Sept Hommes, el Puig de Rojà (que apareix en una selecció de cims del Pirineu de Georges Véron) i el Puig de Tretzevents, objectiu principal del dia. La tornada, una mica més directa i salvatge, ens ha permès contemplar la natura ens estat pur amb pilons d'isards corrent per davant nostre i la paleta cromàtica de la tardor que ja apareix a les cotes altes (per fi!).


Fitxa tècnica
Punt de sortida: Col de la Régine (1762 metres)
Punt d’arribada: Col de la Régine (1762 metres)
Horari: 6 hores 55 minuts 
Cims: Pic des Sept Hommes, 2661 metres
             Pic de Bassibès, 2637 metres
             Puig Rojà, 2724 metres
             Puig de Tretzevents, 2731 m
Distància: 14 km
Desnivell acumulat: +1360 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris el piolet i crampons.  
Dificultat: Mitjana. És un circuit de muntanya que segueix la carena durant bona part del recorregut i on cal parar especial atenció a la baixada del Puig de Rojà. El descens des del Puig de Tretzevents fins al refugi d'Estables és directe i sense camí.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Comencem la ruta al Col de la Régine amb vistes cap a bona part del recorregut que farem. Amb vermell hi ha marcat el traçat aproximat de la baixada.

La pujada segueix la carena que puja en direcció al Pla Guillem (GR-83).

El punt d'inici, vist des de les altures. Com podeu veure, aviat comencem a enfilar-nos.

Aquesta primera part del recorregut és molt fàcil de seguir, amb corriol ben definit...


...i sobretot molt panoràmic. Poc a poc va apareixent el Costabona.

Però la nostra atenció està focalitzada en les muntanyes que coronarem d'aquí a una estona.
Autor: Xavi
Cap allà ens dirigim a pas decidit.
Autor: Xavi
Deixem el camí que porta cap al Pla Guillem i ens desviem a la dreta, cap al Col des Boucacers.

Col des Boucacers, 2281 m.

En aquest punt comença una de les parts més dures de l'itinerari. I a les pujades, paciència. Amunt!

Estem a punt d'arribar al primer cim de la jornada. Última rampa...

Pic des Sept Hommes, 2661 metres.

Ofereix unes bones vistes a 360º. Cap al sud-oest hi ha el Pla Guillem amb l'enfarinada dels últims dies i el sector de Vallter.

Cap al nord-oest, apareixen el sector de les Bulloses i l'Ariège.

Tampoc ens podem oblidar del Canigó i la seva imponent cara sud.

Cap a l'est hi ha la Cresta dels Sept Hommes i els dos propers objectius de la jornada.

I finalment una panoràmica que inclou bona part del Massís del Canigó.
Autor: Xavi
Com que fa fred i encara ens queda un llarg camí per fer, ens fem una foto de cim ràpida i continuem. D'esquerra a dreta: Marc B, Marc P. i Xavi.

Seguint la carena ampla i molt fàcil de fer, deixem enrera el Pic des Sept Hommes. A partir d'aquí, trepitjarem neu, tot i que no dificultarà la progressió.

Ens apropem al segon cim. Es tracta d'un bony secundari de la carena, el Pic de Bassibès.

Pic de Bassibès, 2637 metres.

El fred i la importància de la cota fan que no ens entretinguem massa en aquest punt, així que decidim continuar cap al Puig de Rojà. Una muntanya de grans dimensions que requerirà encarar una nova pujada.

I, un cap arribem a l'altiplà superior, haurem d'arribar a l'última de les diferents cotes que hi trobarem.

Anem avançant en direcció al cim, seguint l'ampla carena i amb l'espectacle de muntanyes que ens envolta.
Autor: Xavi
Un contrallum mentre en Marc i en Xavi s'acosten.

Puig de Rojà, 2724 metres. Cim inclòs a la guia "100 cumbres de los Pirineos" de Georges Véron.

La cresta des Sept Hommes, recorreguda en la seva totalitat.

El Canigó, espectador de luxe de la ruta d'avui.

El Puig de Tretzevents, objectiu principal de la jornada.

Baixem del Puig de Rojà seguint les fites. En aquest tram és on cal parar més atenció. De totes maneres, la fina capa de neu tova ens permet baixar amb molta facilitat.

Potser en algun punt caldrà extremar les precaucions. Però res de complicat.
Autor: Xavi
Arribem al final de la canal i el camí torna a ser fàcil fins a la Portelleta.

Una mirada enrera, cap al Puig de Rojà amb el traçat que hem seguit de baixada.

La Portelleta, 2600 metres. Des d'aquí fins al Puig de Tretzevents hi ha un seguit de cotes secundàries que es poden flanquejar per la dreta.

Ens acostem de nou a la carena i la seguirem fins al final.

Últims metres fins al cim, ara sí que ja el tenim a prop.

Puig de Tretzevents (o Puig dels Tres Vents), 2731 metres. Un altre cim centenari de la FEEC a la butxaca.

La foto de grup (coberts fins les orelles).


Tot i que la temperatura és baixa i el vent força molest, farem algunes fotos del voltant. Cap a l'est hi ha un parell de cims interessants, que queden anotats a la llista de pendents.

El Puig de Rojà i part del recorregut seguit avui.

I finalment una última imatge del més gran del massís. Fins la propera, Monsieur Canigou!

Comencem el descens, i baixem directes fins la Comalada, vall profunda que es forma entre el Tretzevents i el Puig de Rojà. Hem d'estar atents a no perdre molta alçada i vorejar-la a nivell.

D'aquesta manera podrem enllaçar a la carena de la  Muntanya Rasa, contrafort sud del Puig de Rojà.
Autor: Xavi
Des d'aquí tenim l'última vista del Tretzevents...

...doncs baixarem directes per la Coma Escure fins al Pla dels Isards. És un descens directe i sense camí on cal vigilar, sobretot si l'herba és molla.

Ara sí que ens acostem al final del recorregut. Allà baix, just al límit del l'ombra, hi ha el Col de la Régine.

Passem pel costat del refugi d'Estables.

I ens acomiadem amb uns preciosos colors tardorencs. Ideals per posar el punt i final a aquesta fantàstica ruta pel Vallespir.

Fins aquí la nostra excursió al Puig de Tretzevents. Segur que hi ha itineraris igual d'interessants per arribar a aquest cim, però nosaltres ens ho hem passat de primera per aquestes carenes senzilles i panoràmiques. Després de dos anys, ha valgut la pena venir fins aquí!

2 comentaris:

  1. m`ha agradat molt la vostra resenya i segurament us copiarem doncs fa molt d temps q estm mirant x on fer el tretzevents, ara q ja m'he cansat només de seguir el q heu fet..., ja us explicaré encara q ara ja es va complicant amb la neu....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte Tina, si feu aquesta ruta a l'estiu la podeu gaudir molt perquè és molt factible. A més, ara la neu i les hores de llum poden dificultar la caminada. Moltes gràcies pel comentari i ja explicaràs què tal quan hi aneu!!
      Salut!

      Elimina