21 de des. 2014

De Cadaqués a Roses. Un passeig pel Cap de Creus.

Introducció
Aquesta setmana ens hem allunyat de les muntanyes i ens hem acostat a la platja. Concretament hem caminat pel Cap de Creus. Què podem dir de les cales de la Costa Brava que no s'hagi dit 1000 vegades? Crec que està tot dit i les paraules sobren.

Hem fet una travessa des de Cadaqués fins a la platja de Canyelles Grosses, Roses, seguint el GR-92 i el camí de ronda. Així, amb una temperatura primaveral i un dia excepcional, hem gaudit de les cales del Cap de Creus i les seves vistes. Sens dubte, és una caminada llarga però la recompensa es troba en cada racó de l'itinerari.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Casino de Cadaqués (1 metre)
Punt d’arribada: Platja de Canyelles Grosses, Roses (1 metre)
Horari: 6 hores  
Cim: Torre de Norfeu, 171 metres
Distància: 19,2 km
Desnivell acumulat: +910 metres
Material: No es necessita material específic.
Dificultat: Fàcil. Es tracta de seguir en tot moment el camí marcat. No recomanable en dies de forta calor ni de tramuntana.

Perfil de la ruta
Nota: degut problemes de calibrat d'altura, al principi surten altures negatives que no s'ajusten a la realitat.
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Sortim de la platja de Cadaqués. Al principi comencem seguint el litoral cap a la Punta des Baluard.

El grup avui és força nombrós i va prenent distància.

L'inici de l'itinerari, a Cadaqués, ens deixa algunes postals. La Platja Gran.

Sa Riba.


L'església, en un punt elevat. Com no podia ser d'altra forma.

Carrerons estrets de cases blanques que donen al mar.

I per acabar el capítol de Cadaqués, un clàssic.

Deixem enrere Cadaqués i enfilem el camí que avança cap als paratges interiors del Cap de Creus. Darrera tenim les cúpules del Pení (al fons) i l'ermita de Sant Sebastià.

Poc a poc ens allunyem del mar. Més tard el tornarem a trobar. Però de moment avançarem per l'interior, superant el primer desnivell de la jornada.

El grup avança a pas constant per pistes còmodes.

Mas d'en Baltre, 185 metres. Situat en un punt privilegiat.

Avui és un dia per xerrar i contemplar el paisatge, i així ho fan el petits grups que s'han format.

Arribem a la cota més alta del recorregut. Som a Sa Cruïlla (225 metres), a l'esquerra hi ha el Puig d'en Manyana. A partir d'aquí baixarem fins a la Cala Jóncols.

Cala Jóncols, 3 metres.

En aquest punt, un petit grup ens avancem amb la intenció de completar una petita circular pel Cap Norfeu. Primer haurem de pujar fins al Coll del Canadell (59 metres).

Des d'on s'obtenen unes impressionants vistes cap a la Badia de Montjoi.

Ataquem la pujada a la Torre de Norfeu, situada darrera del rocam.

Torre de Norfeu, 171 metres.

En Gabi, en Xavi i en David visiten la part interior de la torre. Més informacions de la torre aquí.

El Cap de Norfeu és una península que s'endinsa gairebé 2 quilòmetres mar endins.

La Badia de Montjoi, més tard recorrerem tot el litoral seguint el Camí de Ronda.

El Massís del Canigó ben nevat. No hem d'oblidar que estem a 20 de desembre.

El Pení, amb les seves cúpules inconfusibles.


I finalment la foto de cim.

I aquesta amb els 4 que hem arribat aquí dalt: Xavi, David, Gabi i Marc (darrera).

Continuem fins al mirador de la punta del Cap Norfeu.

Mirador. La veritat és que esperava una vista més espectacular.

Tornem fins a la torre, amb la Cala Jóncols a la nostra dreta.

Des del Coll de Canadell, baixem fins a peu de la costa. A partir d'ara anirem resseguint el litoral.

Aquest tram, igual que l'inici, és molt fotogènic. Ara endavant, cap a la Punta de Ferrera.

Ara enrere, cap al Cap Norfeu.

Ara una canal que baixa directa al mar.

Ara un contrallum mar endins.

I tornem al Cap Norfeu.

I així, fotografiant la costa i el mar, avancem metres sense pràcticament adonar-nos-en...

...i arribem a la Cala Montjoi.

Ens retrobem amb els companys que hem deixat abans i continuem el camí amb ells.

La nota negativa del recorregut és un tram de pineda cremat recentment, provablement aquest estiu passat, i encara fa una forta olor (o pudor) de fusta cremada.

Punta Falconera. Hi trobem un grapat de búnquers. (Més informació aquí).

Ens acostem al final del recorregut, al fons ja podem veure les zones urbanitzades de Roses...

...i la Punta de l'Almadrava.

 Som aquí.

Finalment, baixem a la Platja de Canyelles Grosses i posem el punt i final a la nostra caminada pel sector sud del Cap de Creus.

5 comentaris:

  1. Quins records de fa més de 10 anys... No he tornat a anar per aquella zona i ja m'estic fent creus de no haver pogut acompanyar-vos, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam tenir un dia excel•lent. Per gaudir de les vistes en tot moment. A veure si a la propera ens veiem. Salut!

      Elimina
  2. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de ruta o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina
  3. Un recorregut molt maco, el tinc fet idèntic al teu fa anys, l'única diferencia és que nosaltres vam acabar a Cala Montjoi.

    salu2

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel, és un recorregut clàssic on pots gaudir moltíssim (sempre que el vent ho permeti). A més es pot allargar tant com es vulgui. Salut!

      Elimina