4 de gen. 2015

Per camins de Montserrat. L'Elefant i Miranda de Santa Magdalena.

Introducció
Comencem el 2015 i ho fem caminant per Montserrat. El dia anterior, parlant amb en Tit, li proposo diferents opcions i al sentir l'opció de Montserrat ho va tenir claríssim. Així que, no en parlem més, busquem una ruta per cremar els torrons i, de passada, tatxar algun 100 Cims.

La ruta escollida surt de Santa Cecília i segueix el GR-172 fins al Pla de la Trinitat. En aquest punt, ens desviem per enfilar-nos a la Roca de Sant Salvador o l'Elefant. Cal dir que no teníem massa clar quin grau de dificultat ens trobaríem a la part final però he de dir que amb la roca seca i sense vent, es pot pujar sense problemes. A continuació, baixem fins al Pla dels Ocells i ens enfilem cap a la Regió de Santa Magdalena. Així, pujarem a la Miranda de Santa Magdalena, segon cim del dia. Baixarem per les ermites de Sant Joan i Sant Onofre i continuarem pel camí turístic fins al Pla de les Taràntules, on hi ha l'estació superior del funicular. La tornada la farem pel camí que baixa cap a l'ermita de Santa Anna i enllaçarem amb el GR-172 que ens tornarà a Sant Cecília.

Tot plegat fa que sigui una ruta molt atractiva pel sector més oriental de la Muntanya de Montserrat i amb múltiples opcions.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santa Cecília (680 metres)
Punt d’arribada: Santa Cecília (680 metres)
Horari: 5 hores 10 minuts 
Cims: Roca de Sant Salvador (l'Elefant), 1156 metres
             Miranda de Santa Magdalena, 1132 metres
Distància: 13,2 km
Desnivell acumulat: +891 metres
Material: No es necessita material específic.  
Dificultat: Mitjana. Qualsevol recorregut per Montserrat és un puja i baixa continu, cal estar mínimament en forma. La part final de l'ascens a l'Elefant el qualifiquem de dificultat moderada ja que cal grimpar i superar una escletxa molt estreta.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
El punt d'inici és a Santa Cecília. Des d'aquest mateix lloc vam començar una altra ruta l'any passat. Però aquesta vegada la intenció és conèixer el sector oriental de la Muntanya de Montserrat.

Si mirem enlaire veurem el Serrat del Moro amb la seva antena.

Prenem el GR-172 en direcció cap al Monestir i aviat ens topem amb l'agulla més popular d'aquesta regió, el Cavall Bernat.

Una altra vista del Cavall Bernat i  el Serrat de les Onze al darrera. També destaca una roca amb forma de cap que segur que té nom...

A sota, el monestir de Sant Benet.

I si mirem més enllà, la Mola i el Montcau i al darrera apareix, tímidament, el Montseny.

Continuem el camí fàcil i ens fixem en les roques que tenim al davant: els Flautats i l'Elefant (dreta). Aquest serà el primer objectiu del dia. Tot i que des d'aquesta posició sembla inabastable.

Una nova mirada enrera, cap al Cavall Bernat i el sector nord.

Pla de la Trinitat, 944 metres. Deixem el GR i enfilem el camí que passa pel costat de la Trinitat encarat cap als Flautats i la Mòmia.

Ermita de la Trinitat, 966 metres.

Enfilem un corriol marcat amb franges grogues que va guanyant desnivell en direcció a l'Elefant. Però abans, ens aturem per contemplar la Mòmia, una altra agulla imponent d'aquest sector.

I així, parant i contemplant les vistes, arribem als peus de l'Elefant. El camí per arribar a dalt segueix, aproximadament, aquest traçat.

Un zoom a l'escletxa que tant apareix a les imatges.

El primer tram on cal parar atenció és un gran bloc de roca amb una petita esquerda a la seva dreta. Aquí, el més còmode és pujar enganxat als arbres seguint l'esquerda.

A continuació cal superar un tram amb fort pendent on potser caldrà ajudar-se amb les mans però sense complicacions.

És una pujada per disfrutar-la, tal com ho fa en Tit.

I finalment tenim la famosa esletxa. A simple vista potser es veu molt estreta però es passa fàcilment.

Des de dalt, observo en Tit com puja. Fàcil.

Ara només queda arribar al punt culminant.

Roca de Sant Salvador o l'Elefant, 1156 metres. Un altre 100 Cims al sarró!!!

La foto de cim.

Una vista cap al sector nord: Montgròs, el Camell, Sant Jeroni, Serrat del Moro i el Cavall Bernat despenjant-se en primer pla.


Comencem el descens, primer fins al collet que separa la Roca de Sant Salvador amb un altre roc homònim que tenim davant.

Tornem a passar per l'escletxa, de baixada encara és més senzilla.

I busquem un bon raconet amb vistes per parar a esmorzar. Crec que aquest és prou bo!

Baixem cap al Pla dels Ocells i fem una mirada cap a l'Elefant i la Prenyada.

Creuem la canal pel Pla dels Ocells i enfilem el camí que puja fins a trobar el camí nou de Sant Jeroni.

Des de l'altra banda encara veiem la zona on hem estat fa una estona, amb l'Elefant centrant tota l'atenció.

Arribant a la Regió de Santa Magdalena, la primera agulla que ens crida l'atenció és la Gorra Frígia.

Prenem el corriol que es desvia cap a Santa Magdalena...

...i enfilem les escales de Jacob.

Són llargues, les cabrones!!

Ja a la part superior, veiem la Magdalena Superior a la nostra dreta, apta només per escaladors...

...tal com es pot veure en les moltes cordades que hi havia penjades per la zona.

Nosaltres, com la resta de mortals, ens conformarem amb la Miranda de Santa Magdalena, 1132 metres i segon 100 Cims del dia!!

Una foto amb en Tit, el meu company de ruta d'avui.

Les vistes, com no podia ser d'altra manera, són excepcionals. Aquesta cap al Montgròs i el Camell dels Ecos.


La Magdalena Superior i la Gorra Frígia al darrera.

I aquesta cap a l'Elefant i la Mòmia.

Abans de marxar del cim, una foto cap a la zona del Baix Llobregat, tapat per la calitja.

La baixada la fem per Sant Onofre i Sant Joan. La primera excavada a la roca.

La segona aïllada al mig de la carena.

Esquivant turistes que pugen amb el funicular anem fins al Pla de les Taràntules. des d'on fem una última mirada cap a la regió de Santa Magdalena.

Per tornar, seguim el camí nou de Sant Jeroni i ens desviem pel corriol que baixa cap a Santa Anna.

Creuem el torrent i ens enfilem fins a les runes de l'ermita.

Més endavant de Santa Anna trobem la Miranda dels Ermitans, amb unes bones vistes del Monestir de Montserrat.

I sense més novetats prenem el GR-172 que ens durà, novament al punt d'inici de la ruta.

Així, desfem el camí fet al principi i arribem a Santa Cecília.

Aquesta ha estat la nostra excursió per Montserrat. Podem dir que ens hem ben garbellat per camins amb molt bones vistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada