15 de febr. 2015

Puig Gros (325 m) i el rocam de l'Ardenya.

Introducció
Cap de setmana gris i sense gaires expectatives de bones vistes. Amb aquest panorama per davant, decideixo sortir a un cim modest i molt proper, el Puig Gros. No té massa anomenada i si no fós per la llista dels 100 Cims de la FEEC, provablement no m'hi hauria acostat mai. Així, buscant alternatives per enriquir la caminada vaig trobar una circular molt atractiva d'un bon coneixedor de la zona, en Capita Haddock.

Sortint del km 43 de la carretera GI-682, a l'alçada de ca n'Oliva, s'enfila el PR-C 102 cap al Coll de Portes. Pugem cap al Pla de Ses Mòdegues, el Camí Romà i el Puig Gros. Havent assolit l'objectiu principal del dia, a partir d'aquí només cal enriquir la caminada. I per fer-ho, res millor que intentar trobar la Cova d'en Vitaia, a la Punta del Romaguer. L'accés és delicat i perdedor, amb un descens de sauló on cal frenar bé i on no és recomanable relliscar. Per tancar la circular, passem per la Cala d'Urgell i pugem de nou a la carretera fins al rocam que ens durà, novament, al Pla de Ses Mòdegues i tornar al punt d'inici.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Ca n'Oliva (119 metres)
Punt d’arribada: Ca n'Oliva (119 metres)
Horari: 4 hores 10 minuts  
Cim: Puig Gros, 325 metres
Distància: 10,2 km
Desnivell acumulat: +526 metres
Material: No es necessita material específic.  
Dificultat: Gran part de l'itinerari es pot considerar fàcil, o molt fàcil. Però l'accés a la Cova d'en Vitaia és complicat i no es pot relliscar.

Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Comencem amb un camí ample que avança per un bosc típicament mediterrani, ple d'alzines i sureres.

Allà baix hi ha Sant Feliu de Guíxols, concretament l'ermita de Sant Telm.

Seguint el PR-C 102, el camí s'estreny i es converteix en un corriol més estret i tancat.

Allà dalt, el Puig Gros, objectiu principal de la jornada.

Seguint les múltiples indicacions, s'arriba al Collet de Portes, el Pla de Ses Mòdegues i s'vança pel Camí Romà, amb un empedrat prou ben conservat.

Quan la vegetació deixa veure el paisatge hi ha una bona vista de Sant Feliu.

Es deixa el camí que porta al Collet de a Mare de Déu i s'agafa un corriol marcat amb taques taronges que ens durà al cim.

Sempre guiats per les taques, s'avança en direcció a les antenes del Puig Gros.

Puig Gros, 325 metres. Un altre 100 Cims assolit amb bones vistes i ple de construccions i antenes.


Cap al nord, Sant Feliu de Guíxols.

Les múltiples construccions i antenes que omplen el cim.

La Costa Brava, cap al sud, cap a Tossa de Mar.

I cap a l'interior els Carcaixells.

Abans d'abandonar el cim, una foto per deixar-ne constància.

Continuem la caminada, baixant fins al Collet de la Mare de Déu, seguint les taques taronges i un corriol costerut.

I continuem pel PR, com a mínim un tram, en direcció a Sant Benet.

És un camí carener, amb zones de grans roques, típiques de l'Ardenya.

Mentre, el Puig Gros va quedant enrere.

Seguint el Comal de Sant Benet i el Comal de les Guilles, arribem a la carretera. A partir d'aquí comença la part marítima del recorregut. La part més complicada i on cal extremar les precaucions. A sota, ja veiem la Punta del Romaguer i allà hi ha la Cova d'en Vitaia.

Seguint unes marques blanques i desgastades, s'avança per la península de roca de la Punta del Romaguer.

Cap a l'esquerra hi ha la Cala d'Urgell (més tard hi baixarem) i la Punta d'en Bosc.

Cap a la dreta, la Cala Joana.

Avançant per la roca, cada vegada s'obtenen millors vistes de la Punta d'en Bosc.

Cal extremar les precaucions i anar assegurant els passos contínuament, ja que la vegetació cobreix totalment el corriol.

Finalment, apareix la Cova d'en Vitaia, impressionant. Tinc la sensació d'estar en un racó que poca gent ha vist des de terra. En canvi, és un punt de referència des del mar.

Una finestra espectacular cap al Mediterrani.

Ara toca recular un tram, desfent el corriol i baixar fins al nivell del mar.

Cala d'Urgell. Una cala tranquil·la, i més en un dia gris del mes de febrer.

A partir d'aquí cal remuntar els prop de 100 metres que ens separen de la carretera. El mar va quedant avall.

I tornarem al punt d'inici passant per la Costa d'en Cirera i el seu espectacular rocam.

A partir d'aquí, el camí és senzill i torna al Collet de Portes.

I s'arriba al punt d'inici sense més novetats.

Fins aquí la caminada. Podríem dir que ha estat variada i amb diferents atractius, no només muntanyencs.

2 comentaris:

  1. Hola Marc!! Demà la faré. També serà Febrer i també un dia lletjot. Merci per la informació i el track.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Santi, espero que hagis pogut fer la caminada. Avui, el dia estava complicat i no hi ha hagut gaire treva, almenys en aquesta part del Baix Empordà. Salut!

      Elimina