30 de març 2015

Pujol de la Mata i Roca Sereny. Muntanyes, coves i escletxes.

Introducció
Us proposem una ruta llarga pel sector nord del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La idea és visitar una gran part del parc fugint de les masses que es queden a la Mola i al Montcau.

Aquesta ruta es va planejar pensant en un objectiu, la Roca Sereny. Però els lectors habituals del blog ja sabeu que estic engrescat amb el repte dels 100 Cims (FEEC). Així que, buscant per la zona, vaig veure que molt a prop d'allí hi ha el Pujol de la Mata i que es podia enllaçar amb una única circular. La resta de punts d'interès, com la Cova Simanya i el Queixal Corcat són altres punts que tenia pendents d'aquesta regió i que complementen la sortida.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Mura (478 metres)
Punt d’arribada: Mura (478 metres)
Horari: 7 hores 25 minuts 
Cims: Pujol del Llobet, 745 metres
             Pujol de la Mata, 770 metres
             El Queixal Corcat, 868 metres
             Roca Sereny, 804 metres
Distància: 19,4 km
Desnivell acumulat: +1182 metres
Material: No es necessita material específic. És important portar molta aigua.  
Dificultat: És una ruta llarga i amb molt desnivell acumulat. Cal estar acostumat a caminar llargues distàncies. La pujada al Queixal Corcat requereix un mínim de destresa a l'hora de grimpar per llocs estrets.

Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
El punt de partida és el petit poble de Mura. Situat en una de les portes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Per carrers estrets i baixades empedrades ens dirigim a la sortida del poble.

A la sortida, l'ermita de Sant Antoni. D'aquí a unes hores la tornarem a veure, doncs la circular acabarà en aquest punt.

Creuem el torrent i un corriol ens fa guanyar metres cap a la Costa de la Mata.

El primer objectiu del dia ja es deixa veure. La veritat és que la seva forma és prominent i destaca entre la resta del relleu.

Abans, però, passarem pel Pujol del Llobet, situat sobre uns grans blocs de roca al costat del camí.

Des del cim del Pujol del Llobet (745 metres), s'obté una bona perspectiva del Montcau.

I també del Pujol de la Mata.

Deixem enrera aquesta primera cota del dia i ens dirigim, tot seguint el corriol carener, cap al Turó de la Roureda. Des d'aquest punt, ens desviarem cap al Pujol de la Mata, que podem veure des d'una altra perspectiva.

I, a mida que ens apropem, el veiem més bonic i imponent.

L'ascens final no presenta cap complicació més enllà de 2 trams de grapes que ajuden a superar un parell d'escalons. En Met progressa en el primer tram.

I ara en plena feina superant el segon tram.

Pujol de la Mata (770 metres). Un altre 100 Cims aconseguit!!

Davant ens queda el Pujol del Llobet, cim per on hem passat fa una estona.

I la foto de grup. D'esquerra a dreta: Marc, Tit, Miquel i Met.

Desfem el camí fins al Turó de la Roureda, i seguim en direcció al Coll d'Estenalles. Ens anem acostant al Montcau.

Coll d'Estenalles (870 metres). Un dels indrets més concorreguts del parc. Arribats a aquest punt, en Miquel decideix pujar al Montcau. La resta, que ja l'havíem pujat, decidim que el trobarem al Coll d'Eres.

La pista que uneix el Coll d'Estenalles amb el Coll d'Eres és una autopista on et pots trobar tota la fauna muntanyenca esporàdica d'aquest entorn. Per sort, només compartirem camí uns 10 minuts.

Al fons, apareix el Castellsapera. També el vam pujar fa un parell d'anys.

Arribem al Coll d'Eres i ens retrobem amb en Miquel.

Ara continuarem pel GR 5 fins a la Cova Simanya. Següent parada del nostre recorregut.

Cova Simanya. Ens comenten que es pot arribar a fer un recorregut d'uns 400 metres pel seu interior. La veritat és que hi ha força aigua i no tenim ganes de mullar-nos i fem una visita curta.

L'entrada de la cova ja és prou espectacular i dóna una idea de les seves dimensions.

La part interior permet caminar tranquil·lament.

Algunes estalactites es desprenen de les seves parets.

I sortim de la cova per continuar amb el nostre recorregut.

Ara ens dirigim cap a la Serra dels Emprius, amb les Agulles de Finestrelles a la seva dreta.

Aquesta zona ja torna a ser molt tranquil·la i ens permet gaudir del camí que tenim per davant.

Una mirada cap a les agulles de Rocamur.

Poc a poc ens acostem a les Agulles de Finestrelles...

...i ens desviem del camí per acostar-nos a la gran finestra que dóna nom a aquestes agulles.

Cap a l'altra banda s'extenen els Cingles de Bertí i, al fons, el Montseny.

Tornem al camí principal i no podem deixar de contemplar el Montcau, ara des de l'altra cara. Com deia abans, li hem donat la volta sencera.

Més endavant, i amb l'ajuda del GPS, localitzem el Queixal Corcat. Es tracta d'una agulla que es troba separada de la Serra dels Emprius i té la particularitat d'estar forada per la seva part interior.

Busquem el seu punt d'accés, rodejant tota l'agulla, i ens hi introduïm per una escletxa.

En Tit obre el camí per l'escletxa.

Per accedir a la part superior cal fer un gir a la dreta i grimpar per una escletxa, encara més estreta, amb l'ajuda d'una grapa i una arrel que ajuda a sortir del forat. No sé si hi ha gaires muntanyes que es pugin per dintre. Però jo, és la primera que pujo.


El Queixal Corcat vist des de la carena. Com es pot veure, es tracta d'una agulla separada de la resta.

Per acabar amb la jornada, encara ens manca un plat fort. La Roca Sereny, últim cim del dia i centenari de la FEEC.

L'inconvenient, si es pot dir així, és que ens tocarà baixar uns 100 metres fins al Coll de Pregona per després recular el mateix camí de pujada.

Una vegada superat el coll, enfilem el tram final sense complicacions.

En Miquel avança per la carena amb la Serra dels Emprius darrera seu.

Només queda seguir el camí carener fins al punt més alt.

Últims metres per en Tit, que arriba feliç per apuntar-se un altre 100 Cims a la seva llista.

Roca Sereny (804 metres) i un altre centenari al sarró.

Una mirada cap al Montcau i la Mola.

Sota el cim, s'extén la Vall d'Horta i el Castell de Pera.

Reculem fins al Coll de Pregona i fem una última mirada a la Roca Sereny.

Ara ens caldrà tornar a pujar fins a la Serra dels Emprius i baixar per un corriol que ens portarà a Mura, tot passant per la Vall. Mentre baixem, encara podem contemplar el Montcau.

I aviat veiem el punt final de la ruta d'avui, Mura.

Com he dit al principi, acabem la circular a l'ermita de Sant Antoni.

Fins aquí aquesta ruta completíssima pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Una ruta que et permet assolir muntanyes centenàries, muntanyes foradades i visitar coves de grans dimensions.


2 comentaris:

  1. Una ruta molt bonica i les fotografies precioses! Felicitats pel post i la ruta!
    (la posarem al nostre facebook per si algú s'anima!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! Moltes gràcies pel comentari. És una ruta llarga i pot resultar força dura però té molts racons per visitar.
      Feu-ne la difusió que volgueu, doncs si està penjada aquí està oberta a tothom.
      Salut!

      Elimina