19 d’abr. 2015

Miranda dels Ecos (1223 m). Per camins verticals de Montserrat.

Introducció
Aquesta vegada us proposem una excursió curta en quilòmetres però molt exigent per Montserrat. Només apta per gent acostumada a moure's per roca i sense vertigen.

Sortint del monestir de Santa Cecília seguirem el GR-172 en direcció a Can Massana. Pujarem per la Canal de la Font de la Llum fins al Coll del Migdia i ens enfilarem, per la Canal dels Micos, fins a la Miranda dels Ecos. La tornada la farem pel Pas de l'Esfinx fins al Coll del Miracle. Finalment, baixarem per la Canal del Miracle fins a trobar el GR-172 que ens tornarà al punt de partida.

La ruta plantejada presenta tres punts de dificultat. El primer, la canal dels Micos. Cal superar una canal molt estreta primer grimpant per una escletxa i finalment superant el pas que li dóna nom, grimpant per les arrels talment com ho fan els micos. El segon punt complicat és una corda que es troba sota mateix de la Miranda dels Ecos que ens permetrà baixar un escaló d'uns 10 metres. Finalment, l'últim punt on cal parar atenció és el Pas de l'Esfinx, un camí enravessat que supera roques molt inclinades i on no és gens recomanable passar-hi amb el terreny humit.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santa Cecília (681 metres)
Punt d’arribada: Santa Cecília (681 metres)
Horari: 5 hora 20 minuts 
Cim: Miranda dels Ecos, 1223 metres
Distància: 6,0 km
Desnivell acumulat: +612 metres
Material: És recomanable portar casc i una corda per més seguretat. És important portar molta aigua. 
Dificultat: Difícil. És una ruta amb passos complicats on cal extremar les precaucions en tot moment.

Perfil de la ruta


Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
La primera part del recorregut correspon amb aquesta altra circular que vam fer l'any passat. Sortim de Santa Cecília i avancem pel GR-172 en direcció a Can Massana.

Aquesta vegada, però, no arribarem a Can Massana. En arribar a l'entrada de la Canal de la Font de la Llum ens enfilarem cap al Portell del Migdia.

De pujada, ens desviarem per veure la Font de la Llum.


La font es troba a pocs metres del camí, sota aquests grans blocs de roca.

Font de la Llum. pràcticament no raja aigua però val la pena arribar-s'hi.


Tornem al camí i pugem per la canal. Aquesta no presenta cap dificultat i és la més senzilla de les tres que conec d'aquesta zona, juntament amb la de Sant Jeroni i la del Miracle.

Portell del Migdia, 1028 m. Al capdamunt de la canal haurem d'estar atents a un camí que gira a la dreta, cap a la Canal dels Micos.

Primerament hi ha un flanqueig que no presenta cap dificultat.

I tot seguit ens trobarem amb la Canal dels Micos. És una esquerda que, a simple vista impressiona, una mica.

Un cop et situes a la base de la canal i estudies com pujar-la, la cosa canvia. No direm que sigui fàcil. Però et pots ajudar bé amb les mans i els peus per trobar els punts més adequats per progressar per la roca.

I a la sortida hi trobarem les arrels que donen nom a la canal. Aquí t'has d'enfilar com si fossis un mico. Aquest punt és el que presenta més dificultats de la pujada, almenys per mi. Les arrels són molt valentes però, al ser obac, poden estar humides i un xic relliscoses.

Les arrels vistes des de dalt.

Un cop superada la canal toca fer un nou flanqueig amb l'ajuda d'un cable.

En aquest punt comencem a sortir de l'estreta canal i les vistes s'obren.

Més amunt, caldrà superar un tram de corda. Són uns 20 metres que caldrà superar a força de braços per una roca inclinada, tal com fa en Tit. No presenta cap dificultat, al menys de pujada.

El tram de corda vist des de baix. Ara em toca a mi.

I voilà...en plantem a la cresta de la Miranda dels Ecos. El cim ens espera allà al final.

En Tit, extasiat per les vistes, també avança cap al cim.

Miranda dels Ecos, 1223 m. Diuen que d'aquest punt hi ha una de les millors vistes de Montserrat. No sé si és veritat, però segur que les vistes són excel·lents.

Al costat hi tenim Sant Jeroni. Punt més alt de Montserrat i sostre comarcal de l'Anoia i el Bages.

Cap al sud, tenim el Montgròs.

També identifiquem altres muntanyes: l'Albarda Castellana (sostre comarcal del Baix Llobregat), l'Elefant i la Miranda de Santa Magdalena.

I mirant cap a ponent, l'espectacular zona d'agulles.

És moment de fer-nos la foto de cim amb el meu company de ruta d'avui, en Tit.

 I abans d'abandonar aquest fantàstic mirador una foto al costat del faristol.

De tornada, anirem fins al coll que separa la Miranda dels Ecos de l'Eco Superior i baixarem pel corriol que surt cap a ponent. Donarem la volta a la roca que acabem de pujar i ens trobem amb la segona dificultat del dia. Aquest, potser és el punt més compromès. S'ha de baixar un escaló d'uns 10 o 12 metres amb un punt extraplomat per una corda instal·lada allà. Com a seguretat, portar un arnés i material per rapelar, no faria cap mal. En el nostre cas, anem baixant poc a poc clavant bé els peus a la roca i enganxats a la corda.

Tot el tram, vist des de baix, perquè us en feu una idea.

Superada aquesta dificultat anirem baixant feliços gaudint de la regió per on passem. És una zona molt solitària on es pot gaudir de la Muntanya de Montserrat en estat pur.

Passarem pel costat d'algunes agulles curioses, com la que té el nas sortint, l'Esfinx.

I aquestes altres inclinades que no sé com es diuen...

Al principi seguirem unes marques de pintura vermelles que més endavant passaran a ser blaves. Així, anirem superant lloms de roca d'aquesta zona que l'anomenen els Aurons.

El camí baixa serpentejant buscant el pas més adequat entre la roca. Cal dir que aquest tram, que en diuen el Pas de l'Esfinx, presenta algunes dificultats degut a la inclinació de la roca i a alguns flanquejos que cal superar. He llegit que en els punts més compromesos hi havia alguna corda per ajudar a progressar. Ara no en queda res. Per tant, cal extremar les precaucions i no posar-s'hi amb la roca mullada.

El camí passa enganxat a les múltiples agulles d'aquesta zona...

...i ens portarà fins al Coll del Miracle (part inferior dreta).


Arribem al PR-C 78 que ens acabarà d'acompanyar fins al coll.

A partir d'aquí només ens queda baixar per la Canal del Miracle. Cal baixar amb precacució doncs el terreny està humit i recobert de vegetació. Si volem comparar els graus de dificultat, diria que és més complicada que la de la Font de la Llum, però una mica més senzilla que la de Sant Jeroni.

Finalment, arribem al GR-172, que seguirem en direcció al Monestir de Montserrat.

Ja veiem el punt final de la ruta. Just en el revolt apareix el monestir de Santa Cecília.

Ara sí, últims metres fins al punt final. Aquests seran per terreny còmode.

Fins aquí aquesta ruta intensa per Montserrat. Com deia Darwin, l'home ve del mico. I nosaltres encara ens hi sentim una mica identificats.

6 comentaris:

  1. Molt bona, aquesta. Me l'apunto per fer una escapadeta quan tingui temps!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marc, aquesta és de les que t'agradaran i a més la tens a prop de casa.
      Salut!

      Elimina
  2. Molt bona Marc, ben aviat ja seras un complert coneixedor de Montserrat i els seus enrevessats camins, de fet ja has pasat per un indret on jo no ho he fet mai, la Canal del Miracle.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Miquel, la Canal del Miracle és força incòmode, sobretot de baixada. No tant com la de Sant Jeroni, però també té lo seu. Aquesta ruta feia temps que la tenia ullada però em feia respecte. Ara que l'he fet, tinc agulletes fins i tot al DNI però t'he de dir que vaig disfrutar moltíssim.
      Salut!

      Elimina
  3. M'ha agradat això del faristol. Hi tocarà pujar-hi una partitura i un instrument per veure si fa eco no? :)
    Me l'apunto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Júlia, pugeu-hi totes les partitures que volgueu que segur que sonen bé. Això sí, vigileu de no prendre mal perquè desafinaríeu ;-)
      Salut!

      Elimina