12 d’abr. 2015

Una passejada per la Serra de Catllaràs.

Introducció
Ruta circular per la Serra de Catllaràs, al nord-est del Berguedà. Sortint del Santuari de Falgars hem passejat per agradables camins i pistes per visitar alguns punts singulars de la zona: el Roc de Catllaràs, el Pedró, el Joc de la Pilota, la Roca de la Lluna i el Xalet de Catllaràs. Tot això, envoltats de pinedes, fagedes i prats de gran bellesa. No cal dir que les vistes cap a les muntanyes properes, com el Pedraforca o el Puigllançada, són excepcionals.

Tot seguit us detallem la ruta.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Santuari de Falgars (1278 metres)
Punt d’arribada: Santuari de Falgars (1278 metres)
Horari: 6 hores 20 minuts 
Cims: El Pedró de Catllaràs, 1765 metres
             Roc del Joc de la Pilota, 1614 metres
             Roca de la Lluna, 1493 metres
Distància: 15,5 km
Desnivell acumulat: +765 metres
Material: No es necessita material específic.  
Dificultat: La ruta no presenta cap dificultat. L'únic punt on cal extremar les precaucions és a la pujada al Roc del Joc de la Pilota, que presenta una senzilla grimpada, tot i que no és gens exposada.

Perfil de la ruta



Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
El punt de partida és el Santuari de Falgars, situat entre la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola.

Just a la intersecció amb la carretera per on hem pujat hi ha la Font del Centenari.

I darrera seu, arrenca el GR 4.2 que seguirem durant la pujada.

Aquí ja trobem els trets característics de la Serra de Catllaràs: prats alpins i boscos de gran penetrabilitat.

A més, les pendents suaus que ofereix aquest terreny permeten gaudir de la caminada.

Camp de l'Ermità, 1467 metres. Important nus de camins del Catllaràs i punt de reagrupament del grup.

Seguim pujant i aviat arribem al Roc de Catllaràs, 1667 metres.

Un bon lloc per parar uns minuts i fotografiar l'entorn.

La pista voreja el Serrat de l'Amorriador...

...i arriba a la Collada del Pla de l'Orri (1694 m). Un indret de pastura realment bonic.

Des d'aquest punt, improvisem una escapada al Pedró de Catllaràs, punt més elevat de la serra. D'entrada no estava en el pla de ruta però queda molt a prop.

Una imatge de la collada, camí del Pedró.

I així, seguint franges grogues, superem el curt desnivell fins al punt més elevat.

El Pedró de Catllaràs, 1765 metres. Un bon lloc per fer-nos una foto amb el grup sencer. D'esquerra a dreta: Miquel, Llorenç, Joan I, Joan II, Andreu, Salvador (baix) i Marc.

El cim apareix amb diferents noms, com consta en aquests rètols de fusta.

I com a vistes destacables, tenim l'inconfusible Pedraforca.


I el Sobrepuny.

 Una foto del que escriu abans d'abandonar aquest cim.

Ara tornem al camí principal, que hem abandonat fa una estona, enllacem amb el PR-C 52 i passem pel costat de la Font Assedegosa...

...i arribem al Prat Gespador.

L'Andreu i en Joan decideixen que ja en tenen prou i comencen el camí de retorn cap al Santuari de Falgars.

La resta continuem pel PR i pugem cap al Collet del Joc de la Pilota.

I arribem al Joc de la Pilota (1557 m). Segons sembla, els enginyers i tècnics de les mines de la zona venien a aquest prat a jugar a pilota.

Al final del prat hi ha una gran roca fàcilment accessible. Es tracta del Roc del Joc de la Pilota o, segons apareix en mapes de l'ICC, la Roca de la Devesa Llosana. Ens quedem amb el primer, és més informal.

En aquest punt, decideixo enfilar-me a dalt i "enganyo" a en Llorenç, en Miquel i en Joan. En Salvador, que és gat vell, no es deixa enganyar i ens espera a baix.

La veritat és que no presenta cap dificultat. Només aquesta canal inclinada on cal ajudar-se amb les mans.

Tal com fan els meus companys, vistos des de dalt.

I finalment una estreta xemeneia molt tancada però que no presenta cap dificultat.

En Miquel disfruta amb aquestes pujades.

Un cop a dalt hi ha una gran roca, coronada per una creu, una bústia i un pessebre.

En Miquel i en Joan dalt el cim.

La foto de grup dels 4 que hem pujat fins aquí: Miquel, Joan, Llorenç i Marc.

El Santuari de Falgars, punt d'inici de la caminada.


La Tosa d'Alp (esquerra) i el Puigllançada (centre).

El Pedraforca, amo i senyor de la zona.

Baixem el pas més estret. Costa més de pujar que de baixar.

I tornem a la base de la roca.

Continuem pel PR-C 52, donant la volta al roc on acabem de pujar. Ara, vist des de l'altre costat.


 També ens sorprèn una altra roca prominent, la Roca d'Arderiu.

El Camí ens retorna a la pista que porta al Prat Gespador. En aquest moment, en Llorenç i en Salvador decideixen tornar cap al Santuari de Falgars.

Els altres prenem el camí cap a la Roca de la Lluna.


La Roca de la Lluna és un mirador molt humanitzat, equipat amb escales i balconades.

Roca de la Lluna, 1493 metres.

I com que és un bon mirador, ho complementarem amb algunes vistes.

Les Penyes Altes del Moixeró.

El Puigllançada i la Tosa d'Alp.

Al fons apareix el Puigmal.

La Pobla de Lillet, situat als peus del mirador.

Tornem al camí i continuem pel PR-C 52 fins al Xalet de Catllaràs, projectat per Antoni Gaudí el 1902 amb la finalitat d'allotjar els tècnics i enginyers de les mines properes. (Els que jugaven a pilota fa una estona.)

Anem tornant, amb en Miquel posant triomfalment al costat del pal indicador.

La tornada es farà un xic monòtona per pista...

...però després de més de 6 hores de caminada, tornem a veure el Santuari de Falgars molt a prop. Ara sí que podem dir que hem completat una preciosa circular pel Catllaràs.

Fins aquí la ruta de la setmana. Amb algunes coses previstes i d'altres improvisades sobre la marxa però ha estat una caminada molt agradable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada