8 de des. 2015

Sant Honorat (1068 m). Per camins impossibles.

Introducció
La sortida mensual amb el Centre Excursionista de Breda ha estat a la Mola de Sant Honorat, a l'Alt Urgell. Feia temps que tenia aquesta muntanya a la llista de pendents i, aprofitant les sortides de la secció de muntanya del club, hi hem fet una visita. A més de la gent de Breda, aquesta vegada també hem tingut la companyia de l'Héctor Ugalde, un col·leccionista de 100 Cims.

La ruta escollida ha estat la clàssica. Sortint de Can Boix, hem pujat pel Grau de Porta i ens hem acostat a la Roca del Corb amb visita obligada a la casa del Corb i l'ermita de Sant Salvador del Corb. Tot seguit, hem continuat cap al Coll de Mu i, vorejant les cingleres de la Mola de Sant Honorat hem descobert paisatges fascinants, camins vertiginosos i, fins i tot, camins impossibles. Tot plegat ens ha permès acostar-nos a Sant Honorat, un altre cim centenari de la FEEC.

Tot seguit us deixem els detalls de la ruta, no us ho perdeu.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Can Boix (583 metres)
Punt d’arribada: Can Boix (583 metres)
Horari: 6 hores 50 minuts
Cims: Roca del Corb, 992 metres
             Sant Honorat, 1068 metres
Distància: 12 km
Desnivell acumulat: +785 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: El tram del Coll de Mu fins a Sant Honorat és molt exposat. Abtenir-se gent amb vertigen i si les condicions meteorològiques no són favorables.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Comencem la ruta a Can Boix, amb les imponents roques de Sant Honorat darrera i tots preparats per la foto inicial.

Sortim de les instal·lacions i les anem deixant enrera, amb el Roc de Rombau protegint aquest bonic emplaçament.

El corriol que puja al Grau de Porta és fàcil de seguir i ens permet guanyar altura amb facilitat.

Al capdamunt del grau, enllacem amb els Quatre Camins i la pista que ens acosta a la Roca del Corb, impressionants parets.

A l'esquerra del camí hi ha el Forat del Corb, un avenc profund de més de 90 metres i que permet baixar 54 metres cap endins de la roca.

Però no hem vingut a fer espeleologia. Hem vingut a gaudir del paisatge i la roca.

Una segona aturada en el nostre camí és a la casa del Corb, separada uns metres de la pista principal, però que val la pena de visitar.

Casa del Corb (883 m) i ubicada sota la roca. Segons diuen, aquesta casa troglodítica va ser habitada fins a principis del segle XX.

Tornem a la pista, encarats cap a la Mola de Sant Honorat. Hi haurà camí? Sembla ser que hi ha una traça, però des d'aquesta perspectiva ningú no ho diria.

Continuem fent via, ara cap a l'ermita de Sant Salvador del Corb. Situada al capdamunt d'un bony rocós i fàcil de pujar.

Bé, no està situada al capdamunt, sinó a un petit collet entre dues moles rocoses.

A davant tenim la Roca del Corb. Des d'aquest punt de vista sembla inexpugnable.


I més enllà Sant Honorat, tampoc sembla fàcil.

I encara més enllà la Serra d'Aubenç amb Lo Coscollet, un altre centenari.

Ermita de Sant Salvador del Corb, 990 m. Aquesta petita ermita enrunada és l'ermita romànica més petita de Catalunya.

És moment per fer una parada i fer-nos una foto de grup.

Baixem amb cura i reprenem el camí principal.

El proper objectiu serà la Roca del Corb. Cal estar atents en un revolt del camí perquè neix un corriol estret enmig del bosc. L'entrada està marcada amb una fita. S'accedeix per una estreta canal boscosa fins a la roca que porta al cim de la Roca del Corb. Aquest tram es supera amb un parell de cadenes que no tenen dificultat aparent però poden suposar algun mal de cap a gent poc acostumada a moure's per aquest tipus de terrenys.

Un cop superades les dues cadenes, només queda arribar a l'altre extrem del gran altiplà que corona la Roca del Corb.

Roca del Corb, 992 metres.

 La foto de cim dels 4 intrèpids que hem arribat aquÍ. D'esquerra a dreta: Marc, Josep, Fina i Héctor.

Des d'aquí, la Mola de Sant Honorat és més impressionant que mai.

Baixem fins a retrobar-nos amb la resta del grup i continuem fins al Coll de Mu.

A partir d'aquí ve un tram delicat però espectacular. No val perdre la concentració però és d'aquests camins que recordarem. Tot muntanyenc vol passar per racons com aquest i per això hem vingut a buscar-los.

El camí avança a nivell per la roca. No cal dir que només es recomana passar-hi si la roca està completament seca.

Cap a sota, la vall de la Font Viva baixa fins al punt d'inici de la ruta.

El camí s'eixampla en alguns punts i permet un caminar més còmode.

Des d'aquest punt de vista es pot veure el camí recorregut. Sembla un tram impossible.

Continuem per sota la roca, amb bonics trams de baumes...

...i nous trams on no val perdre l'equilibri.

La Roca del Corb queda lluny. Des d'aquí sembla inabastable.

I sense perdre la traça, fet molt important en aquests terrenys perquè un petit error et pot portar en seriosos problemes, ens plantem a la base de Sant Honorat. Val a dir que, en arribar a una bonica balconada, apareixen 2 corriols. Cal agafar el que perd alçada i és menys evident. L'altre es complica de mala manera, tal com vam poder comprovar.

S'han acabat les dificultats. Ja enllacem amb el camí que porta a Sant Honorat.

Ara és moment per gaudir de les vistes cap al Pantà d'Oliana.

Encarem l'últim tram de pujada...

Sant Honorat (1068 metres). És moment per gaudir de la muntanya. Hem assolit un altre cim centenari i ho celebrem amb aquesta foto de cim. D'esquerra a dreta: Jesús, Ramon, Piti, Maria, Josep, Montse, Fina, Margarita, Héctor i Marc.

I aquesta del que escriu.


Una bonica vista del Pantà d'Oliana amb el Cogulló de Turp.

I aquesta cap a la Serra d'Aubenç.

Les parets d'aquest cim són impressionants.

Per aquí sota hem passat.

I d'allà venim: la Roca del Corb.

Més enllà, cap a la plana, hi ha el Pantà de Rialp.

I sense més novetats, prenem el camí de baixada que ens tornarà a Can Boix completant una ruta circular espectacular.

Si no coneixeu Sant Honorat i voleu passar per camins impossibles, aquí teniu una proposta.

4 comentaris:

  1. Una impressionant ruta en la qual es gaudeix grimpant, superant cadenes i trescant per camins que semblen impossibles. 100% recomanable i perfectament organitzada i guiada.
    Gràcies per aquesta magnífica experiència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Vam gaudir d'un excel·lent dia de muntanya i amb bona companyia, que sempre és d'agraïr.
      Fins la propera.

      Elimina
  2. Sugerente ruta la que propones con "interesantes" pasajes.

    Bonito reportaje con unas perspectivas muy llamativas.

    Saludos
    Josean

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josean. Es una ruta muy bonita con paredes verticales y fajas preciosas.
      Un saludo!

      Elimina