31 de jul. 2016

Montcorbison (2173 m). El guardià de Vielha.

Introducció
El Montcorbison no és un cim que destaqui per la seva altura. Potser per això, molta gent que decideix pujar muntanyes a la Vall d'Aran es decanta per altres objectius. Malgrat tot, és un cim que destaca per la seva prominència, sobretot des de Vielha.

Teníem clar que l'objectiu d'aquests dies no era embrancar-nos en una ascensió dura, costosa i llarga, doncs la finalitat no era passar un dia sencer a la muntanya. I el Montcorbison va ser l'elecció. És una muntanya que es pot pujar en un matí, de fet, en poc més de dues hores es pot pujar i baixar. I la panoràmica que ofereix és impressionant. Es troba a poca distància de l'Aneto i permet gaudir dels grans cims de la zona des de la perspectiva tranquil·la i calmada.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Bassa d'Oles (1600 metres)
Punt d’arribada: Bassa d'Oles (1600 metres)
Horari: 2 hores 25 minuts
Cim: Montcorbison, 2173 metres
Distància: 6,5 km
Desnivell acumulat: +580 metres
Material: No es necessita material específic. En condicions hivernals pot ser necessari material de progressió en neu. 
Dificultat: Fàcil.



Perfil de la ruta

Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
La ruta comença a la Bassa d'Oles, on s'arriba des de Gausac per una pista asfaltada. La pubilla ja està a punt.

Al costat mateix de la casa surt una pista que ens encara cap al Montcorbison.

Sembla que els núvols ens volen amagar el cim.

Una vegada es deixa el bosc enrera, el corriol puja decidit, fent fortes llaçades.

En aquest punt, en una de les poques zones planes del camí, la Queralt diu que no vol continuar i que prefereix dormir una mica. Així que continuaré el camí tot sol fins al cim.

Això és el que em falta.

M'entretinc amb les vistes que ofereix aquesta muntanya. Aquesta cap al nord, amb el Montlude al centre.

I poc a poc vaig guanyant metres al cim.

En arribar a la carena, ens sorprenen unes altres muntanyes. Més altes. Més conegudes. L'Aneto i tots els seus veïns.

Últims passos fins al cim...

Montcorbison, 2173 metres. Un mirador espectacular (si els núvols ho permeten).

Les vistes no són clares però ens en podem fer una idea. El sector del Perdiguero.

Continuant la carena hi ha el Tuc de Letassi.

Cap el sector de l'Aneto - Maladeta.

El sector Perdiguero.

Com que el dia no està per vistes i hi ha la Nuri i la Queralt esperant-me, decideixo anar baixant pel mateix camí.

Mentre baixo, el cel es va destapant i em permet fer una parada per mirar el sector Aigüestortes.

La vall que puja cap al Port de la Bonaigua i la carena del Tuc d'Arenho. Als peus també hi ha la Bassa d'Oles, punt d'inici de la caminada.

També criden l'atenció els petits nuclis situats a raser de les muntanyes.

I Vielha al fons de la vall.

Arribo al punt on m'esperen la Nuri i la Queralt i continuem el camí de baixada tots junts.

Ara és moment per continuar la passejada gaudint de la natura.

Decidim allargar una mica més la tornada, fent una petita circular a la Bassa d'Oles.

Finalment, arribem al punt on hem començat la ruta.

I una última foto per tancar la volta, amb el Montcorbison com a protagonista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada