18 de jul. 2016

Montfalgars (1610 m). Millor si es complementa amb visita turística.

Introducció
Montfalgars és una muntanya sense cap encant. Situat al costat del Coll d'Ares, aquest cim està cobert de vegetació, fet que limita molt les vistes. A més, el creua una línia d'alta tensió que encara li resta més atractiu. Per altra banda, aquesta muntanya estava inclosa a la llista dels 100 Cims de la FEEC fins a la revisió del 2013 i apareix al llistat dels 200 Cims emblemàtics de l'ICC. No entenc els criteris...

Amb tot això, i com els lectors habituals del blog ja saben, sóc un "tatxacims" i m'agrada pujar a tots els bonys que apareixen al mapa i tenen nom. Per això, i perquè el seu accés és molt fàcil, vam decidir acostar-nos-hi. La pujada no ocupa més de 45 minuts i es pot complementar la jornada amb la visita a qualsevol dels pobles de la zona.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll d'Ares (1511 metres)
Punt d’arribada: Coll d'Ares (1511 metres)
Horari: 40 minuts
Cim: Montfalgars, 1610 metres
Distància: 1,5 km
Desnivell acumulat: +90 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil.



Perfil de la ruta

Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
La logística prèvia a les excursions va una mica més enllà que calçar-nos les botes i crema solar. Ara toca preparar bé a la pubilla, carregar-la a la seva motxilla i que hi estigui a gust.

Sembla que la primera part l'hem aconseguit, ja la tenim a punt.

Doncs ara sí, comencem la caminada des del Coll d'Ares. Un pas fronterer que comunica el Ripollès amb el Vallespir.

Cap al nord del coll ja hi vam venir fa un parell d'anys quan vam anar a la Torre de Mir.

L'objectiu d'aquesta sortida és pujar a Montfalgars, situat a la part sud del coll, just darrera de l'antic restaurant. El corriol puja decidit però és molt agradable.

Cal passar per sota la línia d'alta tensió...i amunt!

Des de mitja pujada val la pena girar-se a contemplar el paisatge. El Massís del Canigó es troba molt a prop.

I continuem pujant. El camí està molt ben marcat.

Montfalgars (1610 m). Aprofitem per fer-nos la foto de cim.

I ara la foto amb la Queralt.

El cim no dóna per gaire. No té vistes i està envoltat d'esbarzers. Així que decidim seguir el filat que fa de frontera. Al fons es pot veure el Comanegra i, més enllà, despunta el Bassegoda.

Trobem el camí que ens portarà, novament al Coll d'Ares.

Encara hi ha temps per gaudir amb les vistes del Canigó.

I finalment arribem al punt d'inici tancant una curta (però suficient) circular.

Fins aquí la nostra pujada a Montfalgars, una muntanya que no quedarà a la nostra memòria per una de les millors. Les poques vistes des del cim i la línia elèctrica la converteixen en un bony més, sense cap interès.

Per continuar la jornada, vam decidir anar a visitar Prats de Molló. Un poble bonic i fortificat que complementa a la perfecció una excursió a la zona.

Ara sí, posem fi a la jornada turística i muntanyera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada