1 de gen. 2017

Puig Castellar i Turó d'en Galceran. Dos centenaris i 155 anys com a guies!

Introducció
Excursió per zones molt urbanitzades, per la perifèria de la gran ciutat. Aquesta vegada l'objectiu són dos turons del llistat de centenaris de la FEEC situats a poca distància l'un de l'altre: el Puig Castellar i el Turó d'en Galceran. Donat que es troben a prop de Barcelona i que és una zona on no hi tinc gaire tirada, i ni ganes, decideixo fer-los d'una sola tirada.

El punt de sortida és l'estació de metro de Can Zam a Santa Coloma de Gramanet. Buscant camins per pujar al Puig Castellar, he trobat forces variants però de totes elles, em decanto per la menys purista de totes. Pujarem per les escales mecàniques del barri del Singuerlín. Una combinació d'escales i un acsensor a la part final ens deixaran sota mateix del cim. Després del Puig Castellar i el seu poblat ibèric anirem avançant per la Serralada de Marina cap a la Conreria i el Turó d'en Galceran. La baixada, en direcció a mar, ens portarà a Tiana.

Finalment, agraïr la companyia de dos guies experimentats, en Miquel i l'Andreu, que van apuntar-se a fer la travessa amb mi. Un plaer, com sempre.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Metro Can Zam (28 metres)
Punt d’arribada: Tiana (128 metres)
Horari: 5 hores 25 minuts
Cims: Puig Castellar, 303 metres
             Turó d'en Galceran (Turó d'en Mates), 484 metres
Distància: 14,4 km
Desnivell acumulat: +712 metres
Material: No es necessita material específic. Cal portar molta aigua, sobretot en èpoques caloroses.
Dificultat: Fàcil. No té cap dificultat tècnica. Evitar els mesos de forta calor.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Comencem a les escales mecàniques de Can Zam. Es poden agafar davant mateix de l'estació de metro. L'Andreu i en Miquel, tots dos ben abrigats perquè a aquesta hora del matí, un vent fred i molest es deixa sentir.

No sabria dir quants trams d'escala encadenem. Però si dic una dotzena, no exagero, en absolut.

A mida que anem pujant, sense esforç, s'obtenen vistes de Barcelona.

Deixem els últims edificis del Singuerlín i ens posem a la vessant vallesana de la carena. Destaca el Turó de Montcada, altiu i solitari al centre de la imatge.

Mirant endavant ja veiem el Puig Castellar, primer objectiu del dia.

Anem a buscar la carena i enfilem els pocs metres que ens separen del cim.

Mirant enrera, la carena i la gran metròpoli al fons.

Puig Castellar (303 m). El cim es troba a les restes del Poblat Ibèric del Puig Castellar.

Baixarem del cim per l'altra vessant i seguirem la carena que tenim davant. Recorrent i vorejant els turons i turonets de la Serralada de Marina. El primer turonet, amb l'ermita de Sant Climent, el segon més a l'esquerra, Sant Onofre.


Al fons, el Turó de les Maleses. Passarem pel costat.

Seguim la pista ampla, creuant la urbanització del Bosc d'en Vilaró i enfilem un corriol que ens porta a un petit mirador entre els pins. La cartografia parla del Turó d'en Roda-Soques (261 m).

Creuem el Collet de la Vallençana i enfilem la pista, plena de ciclistes que porta a la Muntanya de l'Amigó. A sota mateix tenim l'hospital de Can Ruti.

La pista, en lleugera pujada, ens porta a la Muntanya de l'Amigó. Uns metres a l'esquerra tenim la torre de guaita de la Coscollada.

Girem a la dreta i seguim la pista que passa per sota la carena i ens portarà a la Conreria.

Aquest és l'únic tram de la ruta on deixem la pista i prenem un corriol més estret i emboscat.

Coll de Montalegre (312 m). La Conreria. Creuem la carretera i continuem seguint el GR-92.

Amb vistes al mar, que queda força a prop. Les poblacions que veiem més properes són Tiana i Montgat.

Abans de baixar, però, ens falta assolir l'objectiu principal de la sortida, el Turó d'en Galceran. Ja es deixa veure.

Pugem per la pista fins al collet que el separa dels Ginestells i ens adonem que és terra de vinyes. No és estrany, doncs tenim Alella a prop.

Mirant cap a Barcelona. Avui la pol·lució no ens deixa veure pràcticament res.

En contínues llaçades arribem al cim.

Últims metres per la pista.

Turó d'en Galceran (484 m) o Turó d'en Mates.

Unes fotos amb la poca vista que ofereix el cim. La vegetació envolta tota la part superior. Aquesta vista és cap a la Muntanya de l'Amigó, on hem passat fa una estona.


I aquesta cap Barcelona, o el que es pot veure.

Aquesta cap a l'interior, cap al vallès.


La foto de cim amb els meus companys de ruta d'avui. En Miquel i l'Andreu. 155 anys d'experiència!

A poca distància de la torre de guaita, hi ha el vèrtex geodèsic, completament emboscat.

La foto del que escriu, que no falti.

Última mirada cap a la torre de guaita...

...i tornem cap al collet on hem passat fa uns moments.

Només queda baixar per una pista directa, sense contemplacions.

Que ens deixa a la Mare de Déu de l'Alegria (Tiana).

I finalment, seguint carrers i carreons, arribem a la riera de Tiana.

Fins aquí la darrera ruta de l'any 2016!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada