8 de febr. 2017

De Begur al Far de Sant Sebastià. Una caminada relaxant.

Introducció
Us plantegem una excursió fàcil per la Costa Brava. Recorrerem algunes cales del Baix Empordà seguint el clàssic i concorregut Camí de Ronda des de Begur fins al Far de Sant Sebastià. La sortida permet passar per racons bonics, tot i que no solitaris. En alguns moments fa llàstima de veure com s'ha construït a qualsevol racó de la costa, i el pitjor de tot, a l'hivern la majoria de les cases estan buides. Cal destrossar paratges naturals de gran bellesa?

La ruta comença a Begur i segueix el GR-92 fins a la platja de Fornells. Tot seguit va vorejant la costa fins a Aiguablava i Aigua Xelida fins arribar al nucli de Tamariu. A partir d'aquí comença un tram menys urbanitzat passant per la cala d'en Roig i la Cala Pedrosa fins arribar al Far de Sant Sebastià.

La idea inicial era baixar a Llafranc, i de fet alguns membres del grup ho van fer. Però aprofitant que teníem la possibilitat d'acabar a Sant Sebastià i començava a ploure, vam decidir acabar en aquest punt.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Begur (175 metres)
Punt d’arribada: Far de Sant Sebastià (166 metres)
Horari: 6 hores 
Distància: 13 km
Desnivell acumulat: +483 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Molt fàcil. És una passejada apta per qualsevol públic.


Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Comencem a Begur. A aquestes hores d'un diumenge d'hivern no hi ha ni una ànima pels carrers.

El castell domina el poble, una imatge de l'skyline begurenc.

Guanyem altura fins a Son Ric. A partir d'aquí ja veiem el mar i la platja de Fornells.

Avui el grup és nombrós, 19 persones en total.

Arribem a la línia de la costa. Una piscina natural a la Font de l'Anastàsia.

La Platja de l'Anastàsia.

Port de Fornells, amb una barca que surt a la mar.

El camí és un continu puja i baixa. Ara toca pujar uns metres per canviar de cala. Deixem enrera Fornells.

I arribem a la platja Aiguablava.


Deixem la costa i seguim el GR-92 cap a l'interior. Pujarem per la carretera uns metres i tornem a guanyar altura. Des d'aquí tenim una bona perspectiva del Cap de Begur.

Creuem la urbanització d'Aigua Xelida sense novetats. L'atractiu és més endavant. No a les cases, sinó a la costa. Cala Marquesa.

Detalls del mar i la roca.

Al fons ja queda la Cala Marquesa.

Arribem a una altra cala. Aigua Xelida.

El trajecte és bonic, amb moltes finestres per gaudir de la Costa Brava.

Hi ha moments en què el camí és un passeig arran de mar, apte per caminar tranquil·lament.

Altres vegades es converteix en unes escales que fan esbufegar.

I així arribem a Tamariu. Un altre poble tranquil, al menys en aquesta època de l'any.

La platja de Tamariu, ben protegida per la badia.

Aquí comença el tram més agradable. Passejant al costat de la costa per roques planes i gaudint de la vista de la platja de Tamariu que ens queda a les esquenes.

La Punta des Burro i el Porxo d'en Borrell. Un racó que es mereix ser fotografiat.

Un detall del camí seguit.

A partir d'aquí tornarem a pujar...

...i a baixar fins a la Cala Pedrosa. El nom sembla evident.

I tornem a enfilar-nos. Aquesta vegada ja serà la definitiva. Però mireu quina perspectiva dels caps recorreguts.

 Només queda arribar a Sant Sebastià, que ja ens espera al cim del rocam.

I amb la típica foto del far, posem fi a la ruta.

Una caminada relaxant.

3 comentaris:

  1. Hola Marc y Nuria, viendo el repor nos has traido buenos recuerdos de todo aquello, que diferente se ve todo comparado con el verano. Hay un rincon que nos falta por visitar de la Costa Brava, la cala de Fornells, algun dia volveremos, saludos, Fernando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fernando, ya me alegra traeros buenos recuerdos de las vacaciones. Como ves, en esta época está todo muy diferente de como lo conocéis vosotros.
      Un saludo.

      Elimina