8 de març 2017

Les Barbes del Boc. L'última cresta dels Pirineus.

Introducció
La Serra de l'Albera és un espai que m'agrada. Sovint ens hi acostem per fer alguna ruta, doncs dóna moltes possibilitats. Des de passejades curtes i tranquil·les pels boscos verds i frescos de la seva cara nord, fins a grimpades per roca i terreny més abrupte de la cara sud. Però sempre amb la presència del mar ben a prop i unes vistes àmplies cap a l'Empordà i el Rosselló.

L'objectiu d'aquesta vegada era recórrer la cresta de les Barbes del Boc i arribar-nos al Puig d'en Jordà. Aquell bony que queda en terra de ningú i que té un accés llarg, es miri des d'on es miri.

La primera part de la ruta no és fàcil i podríem dir que cal estar acostumat a caminar per terrenys irregulars. L'aproximació és llarga però es té la sensació d'estar recorrent un espai natural poc concorregut pels excursionistes. L'accés a la cresta, la part final de la pujada és el testimoni que molt poca gent s'enfila allí. El corriol, fitat al principi, es desdibuixa pocs metres més enllà i cal rastrejar i buscar-se el millor pas entre la vegetació. Aquí el bruc i la ginesta omplen tota la vessant i, a estones cal anar de quatre grapes per accedir a l'altra banda. Una vegada superat aquest tram, la cresta és una meravella. Ampla, amb grimpades senzilles i apta per gairebé tots els nivells amb un mínim d'experiència.

La tornada, passant per la torre del Querroig, segueix la carena fins al Coll dels Frares i es baixa a Portbou, gaudint en tot moment de les vistes cap a ambdues vessants.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Colera (13 metres)
Punt d’arribada: Portbou (4 metres)
Horari: 8 hores 45 minuts
Cims: Les Orelles de la Mula, 689 metres
             Pic de les Barbes del Boc, 721 metres
             Puig d'en Jordà, 754 metres
             Torreta Petita, 746 metres
             Puig de Taravaus, 699 metres
             Querroig, 672 metres
Distància: 19,1 km
Desnivell acumulat: +1230 metres
Material: No es necessita material específic. Cal portar molta aigua, sobretot en èpoques caloroses.
Dificultat: Mitjana. És una ruta llarga i amb molt desnivell acumulat. L'accés a la cresta no és clar, cal obrir-se pas entre el bruc fins trobar les traces de corriol. La cresta presenta grimpades sense dificulat i gens exposades. Evitar els mesos de forta calor.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Sortim de la zona esportiva de Colera. Al costat de la carretera i de la sala polivalent, surt el camí de Molinàs. Una pista ampla que segueix el llit de la riera.

El grup va avançant per terreny fàcil.

Al fons ja despunten les Barbes del Boc.

Molinàs. Petit grup de cases abandonades,

Deixem la pista i girem a la dreta. Ens anirem acostant al fons de la vall.

Pugem pel llom de la carena. El terreny és sec, abrupte. Malgrat tot, té el seu encant.

La mirada sempre va cap a l'objectiu del dia.


Ja tenim una visió general del recorregut. Anirem fins al Coll de les Artigues, a  l'esquerra de la foto.

Seguim pujant.

I continuem fent-nos il·lusions amb el que vindrà més endavant.

Una mirada enrera, el corriol va guanyant metres seguint el relleu de la muntanya.

Arribem al fons de la vall, on encara baixa aigua.

Ens situem a la base del Pic de les Barbes del Boc. Des d'aquí les roques són imponents.

Aviat, molt aviat, arribarem al Coll de les Artigues.

Coll de les Artigues, 528 metres. Moment de recuperar forces.

I gaudir de les vistes. Al fons apareix el Puig Neulós, lleugerament enfarinat.

Ataquem la cresta per la vessant occidental. Els cims, des d'aquí, tenen un altre aspecte, molt més amable.

Seguim el corriol marcat amb franges grogues però cal estar atents a un fita de pedres que marca l'inici de la pujada.

Ens desviem del camí i tirem a munt. Literalment, és una pujada "a matxet". No val la pena ensenyar imatges d'aquest tram. Passarem per llocs on fa temps que no hi ha passat ningú amb un mínim de dignitat...
Però en arribar a la part superior, les coses canvien i podem gaudir del primer cim del dia, Les Orelles de la Mula (689 metres).


Seguint la cresta, veiem el Pic de les Barbes del Boc.

I cap enrera, la cresta que es desploma fins al Coll de les Artigues.

Les Orelles de la Mula ja han quedat enrera...

...i seguim fins al Pic de les Barbes del Boc.

En Josep serà el primer en coronar l'objectiu principal de la jornada.

Mentrestant, la resta del grup va avançant al seu ritme per la carena.

Pic de les Barbes del Boc, 721 metres. El Cap de Creus al fons.

I Banyuls, seguint la Costa Vermella.

Seguim fins a la carena principal de l'Albera. El grup es va reagrupant.

En aquest punt, decideixo arribar-me al Puig d'en Jordà, cim molt proper.

Puig d'en Jordà, 754 metres.

De tornada, passarem per la Torreta Petita. Que no és més que el bony que tenim davant.

Torreta Petita, 746 metres.

En aquest moment el dia ens regala aquesta imatge de la Torre de Madeloc.

I Banyuls

Els propers objectius.

El corriol segueix la carena i no presenta cap complicació.

El Puig de Taravaus està a un tir de pedra.

Últims metres...

Puig de Taravaus, 699 metres.

La cresta de les Barbes del Boc des d'una altra perspectiva.

Sallfort, Quatre Termes, Puig Neulós...

Torre de Madeloc...

Banyuls...

I el Querroig, darrer cim de la jornada.

Seguint les marques grogues ens acostem a la base del Querroig i al Coll del Suro iniciem la pujada fins a la torre.

Situats sota la base de la torre del Querroig tenim l'opció de pujar-lo, o no. Però fem el que fem ens permet contemplar el Port de la Selva i el Cap de Creus.

Querroig, 672 metres.

Tornem a contemplar el paisatge. En aquest cas la carena que seguirem. Cervera, a l'esquerra. Portbou, a la dreta.


Arribats a aquest punt, només queda seguir la carena i acostar-nos al punt final, Portbou.

I a la mateixa platja de Portbou donem per acabada la ruta d'avui.

Per acabar, la foto de grup amb tots els caminaires.

Una ruta distreta, solitària i, sobretot, molt divertida. Les Barbes del Boc, l'última cresta dels Pirineus. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada