12 d’abr. 2017

Pedra dels Tres Bisbats (1899 m). Per pastures del Ripollès.

Introducció
La Serra Cavallera, juntament amb totes les serres transversals prepirinenques, és una bona opció per començar a trepitjar terreny de mitja i alta muntanya mentre encara hi ha neu als grans cims. Des d'aquestes muntanyes, que freguen els 2000 metres, es pot gaudir d'una jornada amb sensacions de muntanya. Prats de pastura, desnivells pronunciats, carenes panoràmiques i, sobretot, la natura en estat pur.

Aquesta vegada anirem a la part oriental de la Serra Cavallera a pujar un parell de cims desconeguts per mi. El Puig del Pla de les Pasteres i la Pedra dels Tres Bisbats. És cert que és una zona força concorreguda, sobretot a la seva part més occidental amb el Puig Estela i el famós Taga, a la veïna Serra Conivella. Però si es vol gaudir de la tranquil·litat i allunyar-se de les massificacions del Taga, els cims que us proposem són una alternativa perfecte.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Pla d'en Plata (1360 metres)
Punt d’arribada: Pla d'en Plata (1360 metres)
Horari: 3 hores 36 minuts
Cims: Puig del Pla de les Pasteres,1894 metres
             Pedra dels Tres Bisbats, 1899 metres
Desnivell acumulat: +740 metres
Material: En condicions hivernals poden ser necessaris el piolet i crampons.
Dificultat: Mitjana. No és una ruta llarga ni de dificultat tècnica. Es considera de dificultat mitjana perquè la pujada i bona part de la tornada es fa sense camí definit.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
L'accés al Pla d'en Pata es fa per la pista estreta i asfaltada que ve de la Colònia Estevanell (Camprodon).

La pujada és directa. Només començar ja ens internem al bosc per aquest corriol estret.

Una mirada enrera, cap als plans, passa una T4 i no em puc estar de fer la foto.

El punt d'inici, el Pla d'en Plata. Ampla zona de pastura amb bassa pel bestiar.

Anem cap a la Serra Cavallera.

Un pal sense indicadors. En aquest punt girem a la dreta, abandonant el camí. Per aquí hi passarem a la tornada.

La pujada, sense camí, per aquesta catifa verda.

El del fons és el Puig Estela.

Pura tranquil·litat. Per aquí hi passa poca gent i es pot desconnectar del dia a dia.

Amunt, l'objectiu és anar a buscar la carena.

Aquesta carena. Ja la tenim. Ara només cal seguir-la...

...i gaudir de les vistes del Pirineu.

Una passejada per les altures sempre reconforta.

Baixarem al Coll Salarça i enfilarem cap al Puig del Pla de les Pasteres.

Puig del Pla de les Pasteres , 1894 metres.

El proper objectiu, la Pedra dels Tres Bisbats.

Només cal baixar al collet que separa els dos cims i enfilar el bony arrodonit.

Últims metres fins al cim. Amb els tres filats ben visibles.

La Pedra dels Tres Bisbats, 1899 metres. En aquest punt s'ajunten tres termes municipals. Pardines, Vilallonga de Ter i Ogassa, pertanyents als bisbats de la Seu, Girona i Vic respectivament.

És moment de gaudir de les vistes. 

Una foto de cim.

I comencem la baixada cap al Coll de Pal.

Coll de Pal, 1779 metres. Arribats a aquest punt deixarem la carena.

Al cim de la roca hi ha el cartell indicador.

En el nostre cas, baixarem pel camí que porta al refugi Montserrat.

Enllaçarem amb la pista o farem uns llargs en aquest carril, això ja depèn de cadascú.

A la Gran Jaça (rètol indicador) deixem la pista i seguim les traces del PR-C 189.

La tornada, sobre la catifa verda.

Deixem el refugi Montserrat uns metres més avall.

Traces de corriol.

Una mirada enrera, cap al Puig Estela.

Aquests han vingut a saludar.

I tornem al Pla d'en Plata, punt final de la ruta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada