1 de maig 2017

Integral de la Serra de Malforat

Introducció
La ruta que us proposem és una meravella. Recorrerem íntegrament la Serra de Malforat, una serra secundària situada a cavall entre la Garrotxa i el Ripollès, a la Vall de Bianya. No hi ha gaire informació ni rutes publicades a la xarxa d'aquesta serra, per tant, no sabíem què ens trobaríem. És una ruta de descoberta, on cada racó ofereix sensacions noves.

Sortim del Coll de Capsacosta i seguim la Serra de Malforat en direcció est fins al Coll de la Barcadura. És una serra coberta de bosc amb alguns bonys que sobresurten una mica de la carena. Al final de la serra girem fins a la masia de Llongariu, a la Vall del Bac, i tornem al Coll de Capsacosta seguint el GR-1.

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Coll de Capsacosta (862 metres)
Punt d’arribada: Coll de Capsacosta (862 metres)
Horari: 5 hores 15 minuts
Cims: Roca del Punxó, 923 metres
             Malforat, 923 metres
             Cap de la Baga, 917 metres
Distància: 11,7 km
Desnivell acumulat: +528 metres
Material: No es necessita material específic. 
Dificultat: Fàcil. No presenta cap dificultat tècnica i el camí és evident al llarg de tot el recorregut.

Perfil de la ruta


Accés
Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
El punt de sortida és el Coll de Capsacosta on s'arriba des de Sant Pau de Segúries o des de Sant Salvador de Bianya.

La primera part de la ruta és un corriol ben definit que segueix la carena.

Caminem envoltats per una fageda amb les fulles acabades d'esclatar.

Una soca al marge del camí.

El camí sempre avança per l'ombra.

El primer bony que trobem és la Roca del Punxó. Alguns ens desviem del corriol per pujar-hi.

Roca del Punxó (923 metres). És un cim emboscat, com tot el camí que hem seguit fins ara.

No ofereix gaires vistes. Però des d'un racó es pot contemplar el Puig Ou.

Continuem el camí. A partir d'ara apareixen murs de roca naturals, tots inclinats. Segur que els geòlegs li saben trobar una explicació. Per mi, simplement són pedres inclinades.

Un mirador. Sembla que la vista és prou interessant...

...doncs sí. Miraven el Costabona.

Com que les vistes avui no són gaire generoses, és un bon dia per gaudir de l'entorn proper.


I així anem avançant per la carena. La Serra de Malforat ens està sorprenent a tots.

I seguim. Ara baixem uns metres per la fageda.

És una ruta per anar en grup i comentar.

Amb passadissos de roca. Impossible desviar-se del camí.

Una altra finestra. Ara cap al Puigscalm.

Què? Val la pena o no?

És una ruta que no requereix esforç per la contemplar la bellesa que t'envolta.

Passem a tocar del segon bony, el Malforat. Em desvio del camí i enfilo els pocs metres que em separen de la part superior.

Un cop a dalt, cal seguir l'esperó fins al final.

Malforat (923 metres). Esperava que hi hauria alguna cosa més. Potser un forat... Però el punt culminant és simplement un mur de roca com els que ja hem vist. Potser s'hauria d'instaurar el sistema de les bústies d'Euskadi.

Tornem al camí i seguim carenant.

I ja ens acostem al Cap de la Baga. Un cim de les mateixes característiques que els anteriors.

Cap de la Baga (917 metres). Un bon lloc per fer la foto de cim amb el grup sencer.

Ja ens acostem al final de la carena.

Aquí uns arbres caiguts a costat i costat.

Al fil de la carena una gran roca posa el punt i final a la Serra de Malforat.

Baixem per un corriol costerut fins al Coll de la Barcadura (828 metres). Una mirada al Cap de la Baga.

Seguim baixant per la pista.

Retallant on podem per corriols obacs...

...i frondosos.

Llongarriu. Gran masia situada a la Vall del Bac i pertanyent a la Vall de Bianya.

Montmajor.

El Talló.

Arribarem al costat de la casa per les pastures. Potser és l'única zona oberta de la ruta.

Enllacem amb la pista de la Vall del Bac. A patir d'aquí seguirem les marques del GR-1.

Per si hi havia dubtes, estem a la Garrotxa. Aquí s'engega el bestiar, es venten fotos, es corre amb quecs...

La tornada és una passejada per la pista, sempre envoltats de fageda.

Santa Magdalena del Coll.

Deixem el GR-1, que continua fins a Sant Pau de Segúries i pugem fins al Coll de Capsacosta a recollir els cotxes.

Coll de Capsacosta, punt final de la ruta.

Qui vulgui sortir de circuits tradicionals, aquesta és una bona opció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada