3 de jul. 2018

Pic de Racó Gros (2779 m). Una muntanya que te l'has de guanyar.

Introducció
Seguint amb la llista dels 100 Cims de la FEEC, ens plantegem l'ascens al Pic de Racó Gros. D'entrada, ja sabíem que no seria una muntanya fàcil. I així ha estat. Un cim incòmode, sobretot en la seva part final, que requereix un mínim de condició física.

El Pic de Racó Gros té dues vies. La primera, des de Núria. L'inconvenient és que una vegada has assolit el Coll de Noucreus, has de perdre alçada fins a la Fossa del Gegant, per després tornar a pujar fins al Pas del Porc i assolir el cim, amb la conseqüent sifonada de tornada. La segona via és des de la Cabana d'Aixeques, al Conflent, a la qual s'arriba seguint una pista que surt des de Prats de Balaguer i apta per 4x4. La dificultat d'aquesta ruta és el Pas del Porc. Una canal que presenta grimpades contínues amb algun pas delicat, sobretot de baixada.

L'opció escollida ha estat la segona i val a dir que és un encert per fugir de les masses de la Vall de Núria i poder contemplar el Torrent de la Valleta i la Coma de Racons. Un indret espectacular del Pirineu Oriental que no coneixia. 

Fitxa tècnica
Punt de sortida: Cabana d'Aixeques (1630 metres)
Punt d’arribada: Cabana d'Aixeques (1630 metres)
Horari: 10 hores 
Cim: Pic de Racó Gros, 2779 metres
Distància: 16 km
Desnivell acumulat: +1136 metres
Material: En condicions hivernals seran necessaris els crampons i piolet. 
Dificultat: Difícil. És una ruta d'alta muntanya que requereix un mínim de forma física. El Pas del Porc presenta grimpades de grau II amb una llosa inclinada exposada, sobretot de baixada. En el tram final es flanquegen diversos avantcims. Compte si el terreny està moll.

Perfil de la ruta 
*Només pujada per problemes amb la bateria del GPS

Veure com arribar al punt d'inici a través de Google Maps.

Itinerari
Sortim de la Cabana d'Aixeques. L'accés amb turismes pot ser complicat, millor pujar amb 4x4.

Des del punt de sortida ja veiem que el dia serà radiant, es presenta un gran dia de muntanya.

El primer tram de camí segueix el traçat de la pista que puja al refugi de l'Orri. Comencem amb una llarga aproximació i suau desnivell.

Arribem al refugi de l'Orri. Enclavat en un indret de postal.

Refugi de l'Orri (1805 m). Lliure.

Continuem encarats cap al Pic Rodó.

A partir d'aquí la pista més ampla es converteix en un corriol fitat que segueix el curs de la Riberola.

Torrent que haurem de creuar posant els peus en les seves aigües fresques.

Passem el Forcat de les Aigües i seguim el Torrent de la Valleta.

En aquest tram de camí, es comencen a pujar diverses terrasses i el bosc va desapareixent progressivament.

És una vall feréstega i solitària com poques. On convé aturar-se contínuament per contemplar. Res més.

Poc a poc va apareixent el fons de la vall, la Coma de Racons.

Aparentment, sembla que la vall no tingui sortida, però s'identifica el Pas del Porc.

Una mirada al Pic de Racó Gros des de la seva base. Encara falta molt per assolir el cim.

Seguint les fites, comencem l'ascens cap al Pas del Porc. El primer tram és una tartera que es remonta amb paciència.

I quan s'acaba la tartera, comencem la grimpada. Els passos no superen el grau II però convé extremar les precaucions.

Pas del Porc (2567 m). Arribem a la carena i s'obra una panoràmica nova. A la dreta el Pic del Pas del Porc i a l'esquerra, el Pic de la Fossa del Gegant.

Seguim la carena fins al Pic de Racó Gros seguint les fites que busquen sempre el millor traçat.

Cal dir que es passen un munt d'avantcims i que no cal desmoralitzar-se. Ja hi arribarem.

Pic de Racó Gros (2779 m). Ara sí que podem dir que tenim un altre centenari a la motxilla.

Les vistes des d'aquest punt són molt extenses.

La foto de cim amb en Llorenç.

I el que escriu.

La baixada serà pel mateix camí. Així que cal tornar a extremar les precaucions a l'hora de desgrimpar el Pas del Porc.

Un cop superat aquest tram, s'acaben les dificulats. Una mirada enrera per mostrar el pas amb una mica més de perspectiva.

Una vegada superat aquest tram, el descens no té més misteri que desfer el camí de l'anada. Per tant, acabarem amb una postal, una imatge per recordar.

Fins aquí la ruta al Pic de Racó Gros. Una muntanya que te l'has de guanyar. 

2 comentaris:

  1. Felicitats per aquest cim tan dur. Vist el reportatge, ara me'n alegro de no haver vingut, doncs crec que les hauria passat canutes.

    Josep Lluis

    ResponElimina
  2. Gràcies Josep Lluís. he de reconèixer que la part final se'm va fer molt dura, sobretot psicològicament. No acabar d'arribar al cim i sempre veure un avantcim més llunyà és desmoralitzador. Això sí, un cop l'has pujat (i baixat) és un plaer.
    Salut!

    ResponElimina